Galleria mellonella

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGalleria mellonella
Galleria.mellonella.mounted.jpg
Espècimen de museu
Galleria mellonella cocoon, grote wasmot cocon.jpg
Capoll
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Lepidoptera
Família Pyralidae
Gènere Galleria
Espècie Galleria mellonella
(Linnaeus, Systema Naturae 1758)
Nomenclatura
Sinònims Nombrosos, vegeu el text
Modifica dades a Wikidata

L'arna de la cera o poll de les arnes[1] (Galleria mellonella) és una espècie d'arna dins la família Pyralidae. És l'únic membre dins el gènere Galleria. Es troba en molts continents, incloent Europa i l'adjacent Euràsia (on se suposa que és originària). S'ha introduït a Amèrica del Nord i Austràlia.

El seu parent proper, l'arna petita de la cera (Achroia grisella), és també un membre de la tribu Galleriini de la subfamília de Pyralid Galleriinae. L'arna major de la cera es de l'espècie tipus d'aquesta tribu i subfamília.

Descripció, ecologia i us pels humans[modifica | modifica el codi]

Es fa servir d'organisme model, però també és una plaga agrícola. En apicultura destrossa els ruscs d'abelles al menjar-se la seva cera. L'eruga menja la cera dels ruscs i si la colònia d'abelles és poc nombrosa, pot arruïnar-la completament. No tan sovint es troba en nius de borinots i vespes o alimentant-se de figues seques.[2]

Els adults tenen una envergadura alar de 30–41 mm. Vola de maig a octubre en els llocs de clima temperat com Bèlgica i Països Baixos. Les seves larves són un organisme model excel·lent per les proves in vivo de toxicologia i patogenicitat, poden substituir l'experimentació en mamífers. També permet estudiar la immunitat cel·lular i la immunitat humoral del sistema immunitari dels insectes.

Imatges[modifica | modifica el codi]

En la recerca[modifica | modifica el codi]

L’eruga de l’arna de la cera es considera un excel·lent organisme model per a la toxicologia in vivo i en proves de toxicologia i patogenicitat, substituint l'ús de petits mamífers en aquest tipus d’experiments.[3] Les larves són també models molt adequats per a l'estudi del sistema immune innat. En genètica, poden ser utilitzades per estudiar l'esterilitat heretada en insectes. Cal tenir en compte que la immunitat cel·lular i humoral són part de la immunitat adquirida, que és dona només en vertebrats. Els insectes només tenen immunitat innata.

Els experiments amb erugues d’arna de la cera infectats, donen suport a la hipòtesi que l'estilbenoide bacterià 3,5-dihidroxi-4-isopropil-trans-estilbè té propietats antibiòtiques que ajuden a minimitzar la competència d'altres microorganismes, i evita la putrefacció del cadàver d'insecte infectades pel nematode entomòfag Heterorhabditis, un hoste en si mateix del bacteri Photorhabdus.[4]

La G. mellonella es considera capacitada per sentir freqüències ultrasòniques vora els 300 kHz, possiblement la sensibilitat a la freqüència més alta de qualsevol animal.[5]

L'eruga de G. mellonella ha esdevingut d'interès per la capacitat dels seus bacteris intestinals per degradar el polietilè (PE).[6] Les larves de l'arna descomponen el polietilè (PE) a etilenglicol. S’ha pogut documentar una pèrdua de massa de 13% durant 14 hores en làmines de PE.[7][8][9][10]

Sinònims[modifica | modifica el codi]

S'ha descrit moltes vegades sota sinònims no vàlids:[11]

  • Galleria austrina Felder & Rogenhofer, 1875
  • Galleria cerea Haworth, 1811
  • Galleria cerealis Hübner, 1825
  • Galleria crombrugheela Dufrane, 1930
  • Galleria crombrugheella (lapsus)
  • Galleria mellomella (lapsus)
  • Phalaena mellonella Linnaeus, 1758
  • Phalaena cereana Blom, 1764
  • Tinea cerella Fabricius, 1775
  • Vindana obliquella Walker, 1866

Sinònims junior i per tant invàlids del gènere Galleria són:[11]

  • "Adeona" Rafinesque, 1815 (nomen nudum)
  • Cerioclepta Sodoffsky, 1837
  • Vindana Walker, 1866

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Galleria mellonella». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Grabe, Albert (1942): Eigenartige Geschmacksrichtungen bei Kleinschmetterlingsraupen ["Strange tastes among micromoth caterpillars"]. Zeitschrift des Wiener Entomologen-Vereins 27: 105-109 (alemany) Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  3. Harding, C; Schroeder, G; Collins, J; Frankel, G «Use of Galleria mellonella as a Model Organism to Study Legionella pneumophila Infection». Journal of Visualized Experiments, 2013, pàg. e50964. DOI: 10.3791/50964. PMC: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3730633. PMID: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24299965.
  4. Hu, K; Webster, JM «Antibiotic production in relation to bacterial growth and nematode development in Photorhabdus--Heterorhabditis infected Galleria mellonella larvae». FEMS microbiology letters, 2000, pàg. 219-23. DOI: https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1574-6968.2000.tb09234.x. PMID: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10930742.
  5. Moir, HM; Jackson, JC; Windmill, JFC «Extremely high frequency sensitivity in a 'simple' ear». Biology Letters, 9, 4, 2013, pàg. 20130241. DOI: https://dx.doi.org/10.1098%2Frsbl.2013.0241. PMC: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3730633. PMID: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23658005.
  6. Yan, Jun; Yang, Yu; Wu, Wei-Min; Jiao, Zhao «Evidence of polyethylene biodegradation by bacterial strains from the guts of plastic-eating waxworms». Environmental Science & Technology, 48, 23, 2014, pàg. 13776–13784. DOI: https://dx.doi.org/10.1021%2Fes504038a. PMID: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25384056.
  7. Bombelli, Paolo; Howe, Chritopher J.; Bertocchini, Federica «Polyethylene bio-degradation by caterpillars of the wax moth Galleria mellonella». Current Biology, 27, 8, 2017, pàg. R292–R293. DOI: https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.cub.2017.02.060.
  8. «El gusano de la cera, capaz de degradar el plástico más resistente» (en esp). La Vanguardia. [Consulta: 25 abril 2017].
  9. «Els cucs que degraden el plàstic» (en cat). El Periodico, 24-04-2017. [Consulta: 25 abril 2017].
  10. «Descobreixen que hi ha un cuc que es menja les bosses de plàstic» (en cat). TV3, 25-04-2017. [Consulta: 25 abril 2017].
  11. 11,0 11,1 Savela, Markku (2009): Markku Savela's Lepidoptera and some other life forms – Galleria. Version of 2009-APR-07

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]