Gallet de roca andí
Rupicola peruvianus  | |
|---|---|
_(13995876801).jpg)
♂ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 2 |
| Incubació de l'ou | 28 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cotingidae |
| Gènere | Rupicola |
| Espècie | Rupicola peruvianus Latham, 1790 Rupicola peruvianus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El gallet de roca andí[1] o gallet de roca dels Andes[2] (Rupicola peruvianus) és una espècie d'ocell passeriforme de la família Cotingidae.
És l'ocell nacional del Perú. La forma exòtica que té és molt popular, perquè la figura ha estat plasmada en gravats, pintures i fotografies que es publiquen per onsevulla.
El gallet de roca andí presenta un marcat dimorfisme sexual; el mascle té una gran cresta en forma de disc i un plomatge escarlata o taronja brillant, mentre que la femella és significativament més fosca i marró. Grups de mascles competeixen per les femelles reproductores, i cada mascle mostra el plomatge colorit, balancejant-se i saltant, i fent una varietat de crits. Després de l'aparellament, la femella fa un niu sota un sortint rocós, incuba els ous i cria les cries ella sola.
El gallet de roca andí menja una dieta de fruita, complementada per insectes, amfibis, rèptils i ratolins més petits. Es distribueix per tot el bosc ennuvolat dels Andes, amb una àrea d'abast d'uns 260.000 km². Tot i que s'està veient afectat per la destrucció de l'hàbitat, el gallet de roca andí no està classificat com a amenaçat.
Descripció
[modifica]El gallet de roca andí és un passeriforme gros, d'aproximadament 32 cm de llargada i un pes d'uns 265 grams, tot i que els mascles són una mica més grossos i els exemplars més pesats poden arribar als 300 grams. L'ocell és una de les moltes espècies d'ocells que presenta un marcat dimorfisme sexual. El mascle té una gran cresta en forma de disc i un plomatge escarlata o taronja brillant. Té la cua i les ales negres i les escapulars gris pàl·lid. La femella és de color significativament més apagat i marró que el mascle i té una cresta menys prominent. El bec és groguenc en el mascle i fosc amb una petita punta groga en la femella. Segons el sexe i la subespècie, hi ha variacions significatives en el color de l'iris, que van del vermell sobre taronja i groc fins al blanc blavós en el mascle, i del blanquinós sobre vermellós a marró en la femella.[3] A més dels crits d'exhibició descrits a la secció de cria a continuació, els ocells que busquen menjar fan un fort i queixós "tank" quan són molestats o en vol.[4][5]
Distribució i hàbitat
[modifica]El gallet de roca andí es distribueix pels boscos ennuvolats dels Andes. Viu en una àmplia distribució d'uns 260.000 km² a Veneçuela, Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia,[6] principalment en barrancs i rierols boscosos en zones montanes a una altitud de 500 a 2.400 m. Normalment, roman als nivells forestals baixos i mitjans, però s'estén més amunt en arbres fruiters i de vegades entra i creua clarianes. Generalment, és tímid i discret, sovint es veu només breument després de ser molestat o mentre vola ràpidament per una vall.[4]
Comportament
[modifica]Alimentació
[modifica]La dieta consisteix principalment en fruites i insectes, tot i que s'han registrat petits rèptils i granotes.[7] Els fruits consumits solen ser de les famílies de plantes Lauraceae, Annonaceae i Rubiaceae, tot i que també s'ha registrat algunes altres famílies de plantes.[5]
El gallet de roca andí és una de les moltes espècies que segueixen les formigues legionària.[8] Ocasionalment, mengen fruites riques en proteïnes, però prefereixen menjar altra mena de fruita.[5]
Reproducció
[modifica]El gallet de roca andí mascle és polígam i es desentén amb la nidificació un cop fet l'aparellament. L'energia del mascle es dedica a rituals d'exhibició molt elaborats que mostren el magnífic plomatge. Aquestes exhibicions tenen lloc en leks comunals, on els mascles es reuneixen per desafiar els rivals i atraure les femelles.[3] Els mascles s'irriten fàcilment, per la qual cosa el comportament no és fàcil de veure.[4] Un estudi va informar que l'activitat d'exhibició depèn de la intensitat de la llum, i el període d'exhibició del matí es produeix durant el mateix nivell d'intensitat de llum que el període de la tarda.[9]
Al lek, s'ha observat que els mascles es divideixen en parelles, fent "exhibicions de confrontació". Això consisteix a enfrontar-se mentre fan reverències, salten i baten les ales, de vegades fins i tot fent petar els becs, i alhora emeten diversos crits de gralls i grunyits. Quan la femella s'acosta, es torna encara més intensa. L'exhibició es converteix en una cacofonia de colors brillants i una activitat frenètica que omple l'aire de sons molt estranys.[4]
La cria té lloc en diferents èpoques de l'any en diferents zones. A Colòmbia, la cria normalment té lloc de febrer a juliol. A l'Equador, l'interval de cria abasta de juliol a febrer.[10]
Nidificació
[modifica]
Els nius, construïts completament per la femella, estan arrebossats amb fang a les entrades de coves o afloraments rocosos en barrancs forestals.[11] Els nius sovint es construeixen amb la saliva de les femelles barrejada amb matèria vegetal i fang.[5][10] El niu té forma de copa còncava.[10] La femella normalment pon dos ous blancs.[12] La femella incuba aquests ous durant uns 25 a 28 dies.[5]
Impacte en el medi ambient
[modifica]El gallet de roca andí influeix en el medi ambient que els envolta. Es va descobrir que una merla d'aigua capblanca (Cinclus leucocephalus) va renovar un niu de gallet de roca andí abandonat per pondre-hi els ous. Els gallet de roca andí també canvien la flora circumdant a través de la dispersió de llavors. Les llavors que els ocells ingereixen sovint es troben dipositades al voltant dels leks i els llocs de nidificació. Això afavoreix la germinació i el creixement d'aquestes llavors. S'ha descobert que la diversitat d'aquests tipus de llavors augmenta als leks i als nius i disminueix a tot el bosc circumdant.[13]
Depredadors
[modifica]El gallet de roca andí s'enfronten a depredadors lleugerament més grosso que els ocells cantaires més petits. Els depredadors són atrets pels leks pel comportament cridaner dels mascles que els exhibeixen. Els animals que s'ha comprovat que s'alimenten de gallet de roca andí adults inclouen àguiles, falcons selvàtics, astors, mussols, jaguars, pumes, ocelots i la boa constrictora.[13]
Relació amb els humans
[modifica]El gallet de roca andí és l'ocell nacional del Perú.[3][14] Els juvenils i els adults han estat ocasionalment mascotes.[15]
Estat de conservació
[modifica]No s'ha determinat la mida de la població mundial ni les tendències en el nombre de poblacions, però es creu que el gallet de roca andí no està amenaçat. L'espècie està avaluada com en risc mínim a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN malgrat la destrucció de l'hàbitat. Té una distribució irregular, però l'àrea de distribució és prou gran per mantenir-la en l'estat de risc mínim.[6][5]
Taxonomia i etimologia
[modifica]El gallet de roca andí és una de les dues espècies del gènere Rupicola, l'altra és el gallet de roca de la Guinana (Rupicola rupicola). El gallet de roca andí va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg anglès John Latham el 1790. Està classificat a la família Cotingidae, una família de passeriformes suboscines de bosc tropical, majoritàriament frugívors. El nom genèric deriva de les arrels llatines «rupes» que significa “roca” o “penya-segat” i «cola», “habitant”,[16] i deriva de l'hàbit de niar a les parets rocoses. L'epítet específic peruvianus "del Perú" és masculí malgrat la terminació -a del nom del gènere (en llatí, els noms en -cola eren masculins o neutres); peruviana es veu en tractats d'ornitologia més antics.[17]
Es coneixen quatre subespècies:[18][19]
- R. p. peruvianus (Latham, 1790) – Andes of central Perú (San Martín a Junín).
- R. p. aequatorialis (Taczanowski, 1889) – Andes des de l'est de Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela, l'est de l'Equador i l'est del Perú.
- R. p. sanguinolentus (Gould, 1859) – Andes de l'oest de Colòmbia i el nord-oest de l'Equador.
- R. p. saturatus (Cabanis i Heine, 1859) – Andes del sud-est del Perú (Cusco i Puno) i l'oest de Bolívia.
Referències
[modifica]- ↑ «Gallet de roca andí». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 15/02/2023(català)
- ↑ «Master Lists – Multilingual Version - IOC World Bird List v14.1» (en anglès). IOC. [Consulta: 15 setembre 2025].
- 1 2 3 Hoyo, Josep del; Elliott, Andrew; Christie, David A.; Bock, Walter Joseph; Collar, Nigel James. Cotingas to Pipits and Wagtails. vol. 9. Barcelona: Lynx edicions, 2004, p. 107–108 (Handbook of the Birds of the World). ISBN 978-84-87334-69-6.
- 1 2 3 4 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy; Ridgely, Robert S. The birds of South America. 2: The suboscine passerines. Oxford: Oxford Univ. Pr, 1994, p. 778–779. ISBN 978-0-19-857218-3.
- 1 2 3 4 5 6 Snow, David. Andean Cock-of-the-rock (Rupicola peruvianus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.andcot1.01.
- 1 2 «Rupicola peruvianus: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 07-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22700974a130267257.en..
- ↑ Lopes, Leonardo E.; Fernandes, Alexandre M.; Marini, Miguel Â. «Predation on vertebrates by Neotropical passerine birds». Lundiana: International Journal of Biodiversity, 6, 1, 25-08-2005, p. 57–66. DOI: 10.35699/2675-5327.2005.22028. ISSN: 2675-5327.
- ↑ Rios, Margarita; Londoño, Gustavo; Biancucci, Luis «Notes on Birds that Follow Army Ants in the Northern Andes.». Ornitología Neotropical, 19, 1, 19-12-2023.
- ↑ Geoffrey E., Hill; McGraw, Kevin J. «Bird Coloration, Volume 1: Mechanisms and Measurements | Wiley» (en anglès) p. 159. Harvard University Press, 2006. [Consulta: 15 setembre 2025].
- 1 2 3 Janni, O.; Boano, G.; Pavia, M.; Gertosio, G. «Notes on the breeding of birds in Yanachaga-Chemillén National Park, Peru». vol. 30 p. 42–46. Cotinga, 2008. [Consulta: 15 setembre 2025].
- ↑ Hilty, Steven L.; Brown, William L.; Tudor, Guy. A guide to the birds of Colombia. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1986, p. 440. ISBN 978-0-691-08372-8.
- ↑ Reina, Ruben; Reina, E. The gift of birds: featherwork of native South American peoples. Philadelphia, PA: University Museum of Archaeology and Anthropology, 1991, p. 124. ISBN 978-0-924171-12-3.
- 1 2 «Ecology of the Cock-of-the-Rock» (en anglès). ecology.info. Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 15 setembre 2025].
- ↑ «Andean Cock-of-the-rock - Rupicola peruvianus». Wildlife Journal Junior. [Consulta: 15 setembre 2025].
- ↑ «Andean Cock-of-the-rock Rupicola Peruvianus Species Factsheet» (en anglès). Birdlife International. [Consulta: 15 setembre 2025].
- ↑ Simpson, D.P.. Cassell's Latin Dictionary. 5a. edició. Londres: Cassell Ltd, 1977, p. 883. ISBN 978-0025225800.
- ↑ David, N.; Gosselin, M. The grammatical gender of avian genera. v.122 (4). Londres: British Ornithologists' Club, 2002, p. 257–282..
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Cotingas, manakins, tityras, becards – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 15 setembre 2025].
- ↑ «World Birds Taxonomic List: Genera and species with citations.». [Consulta: 15 setembre 2025].
