Galo Ponte y Escartín
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
2 de maig de 1867 Saragossa |
| Mort |
25 d'agost de 1943 (als 76 anys) Madrid |
 Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 3 de desembre de 1925 – 30 de gener de 1930 | |
| Activitat | |
| Ocupació | Jurista |
 | |
Galo Ponte y Escartín (Saragossa, 2 de març de 1867-Madrid, 24 d'agost de 1943) va ser un polític espanyol.
Biografia[modifica]
Deixeble de Marceliano Isábal y Bada, esdevingué el màxim expert en dret foral d'Aragó. Com a funcionari va ser destinat un temps a Manila. Després va obtenir la plaça de Magistrat a l'Audiència de Cadis i després a la de Sevilla. En 1925 és designat durant el Directori civil de la Dictadura de Primo de Rivera ministre de Gracia i Justícia, càrrec que ocuparia durant cinc anys. Durant el seu mandat es va publicar l'Apèndix foral aragonès al Codi Civil espanyol i es va construir la presó de Torrero.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Galo Ponte a la Gran Enciclopèdia Aragonesa
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francisco García-Goyena y Alzugaray |
Ministre de Gràcia i Justícia 1925 - 1930 |
Succeït per: José Estrada y Estrada |
