Vés al contingut

Galtzagorri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeGaltzagorri

Figurants disfressats de galtzagorri Modifica el valor a Wikidata
Tipusgeni familiar Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia basca Modifica el valor a Wikidata
Altres
Equivalentmamarro, minairó, boiet, fameliar, homenet, homenet de colzada i diaplerón Modifica el valor a Wikidata
FraseEta orain zer? Eta orain zer? Modifica el valor a Wikidata

Galtzagorri ('[el dels] pantalons vermells', del basc galtza 'pantalons' i gorri 'vermell') és una de les nombroses denominacions locals que rep un petit geni de la mitologia basca, sobretot a Guipúscoa, Lapurdi i la Baixa Navarra,[1][2][3] mentre que en altres llocs se'l coneix com a «prakagorri», «ximelgorri» o «mamarro» entre altres variants.[4]

Es tracta d'un geni dels anomenats familiari[5][6][7] o pamerial,[8] els quals s'esmenten sobretot en plural (en aquest cas, galtzagorriak),[n 1] ja que viuen i treballen sempre en grup. Diminuts, són capaços de fer les feines més inversemblants i normalment ajuden els humans, tot i que poden ser força molestos i, fins i tot, perillosos.[9]

Denominacions

[modifica]

Els galtzagorriak reben molts altres noms al llarg del País Basc: Aidetikako a Sara, Aiharra a Lapurdi, Bestemutillak a Guernica, Patuek a Muxika, etc.[10][11]

En basc, a més, galtzagorri val també per 'dimoni', 'diable'[5] i un nom equivalent, prakagorri ('calces, pantalons vermells') ha servit històricament tant per a designar els petits genis familiars com els mikeletes de la Diputació Foral de Guipúscoa, un cos policial anterior a la Guerra Civil espanyola,[1][2] ja que els pantalons vermells eren part del seu uniforme.

Creences

[modifica]

Els galtzagorriak vesteixen pantalons vermells i s'estan dins un canó d'agulles;[5] quan el propietari l'obre, li demanen a crits, voleiant al seu voltant, més tasques a fer: «Eta orain zer? Eta orain zer?» ('I ara què? I ara què?'). I en un tres i no res, normalment de nit, compleixen les ordres que reben del seu propietari, fins i tot les més sorprenents.[12][13]

Representació d'un galtzagorri per una intel·ligència artificial

Aquests genis obeeixen estrictament el seu amo, però es poden esgotar si se'ls donen ordres excessives.[14] En alguns contes, es poden neutralitzar encarregant-los una tasca impossible, com ara portar aigua amb un sedàs.[15]

Tot i que de vegades han estat comparats amb dimonis o el diable sota influència cristiana, el seu origen es considera precristià.[16] Aquesta mena de genis, que en català es coneixen com a 'familiars' ('fameliars' a les Pitiüses), es troben representats àmpliament en tota la mitologia dels Pirineus, des del País Basc a Catalunya: dins la mitologia aragonesa reben entre d'altres el nom de diaplerons i dins la catalana se'ls coneix especialment com a minairons,[17] però també com a dimonis boiets, homenets i altres variants.

[modifica]

La sèrie de còmics El ciclo de Irati de Juan Luis Landa i Jon Muñoz, publicada de 1995 a 1997 per Glénat, barreja història i ficció en una epopeia ambientada al Pirineu basc durant el segle VIII, amb profusió d'elements de la mitologia basca. Al primer tom, El despertar del Autza, hi apareixen els galtzagorri, als quals s'encarrega, en sortir d'un canó d'agulles, que construeixin un castell a les muntanyes. En sortir del canó, els galtzagorri demanen insistentment a la propietària: «¿Qué quieres que hagamos? ¿Qué quieres que hagamos?».[18] La pel·lícula Irati de Paul Urkijo (2022) reflecteix tot aquest imaginari.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Galtzagorri és el sintagma nominal. En basc, com a llengua aglutinant que és, cal afegir a aquest sintagma els determinants i qualificadors en funció de la frase. Els més bàsics són -a (cas absolutiu) i -ak (article plural), així doncs: Galtzagorria 'el dels pantalons vermells' i Galtzagorriak 'els dels pantalons vermells'.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Aulestia Txakartegi, Gorka; White, Linda. Basque-English Dictionary (en basc i anglès). Reno (Nevada): University of Nevada Press, 1990, p. 225 (The Basque series). ISBN 0874171563. OCLC 21373330.
  2. 1 2 Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 223. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
  3. ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mitología Vasca (en castellà). 1a ed. 1960. Sant Sebastià: Txertoa, 1990. ISBN 978-84-7148-263-3.
  4. ↑ «mamarro» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 16 octubre 2025].
  5. 1 2 3 «galtzagorri» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  6. ↑ «galtzagorri» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 16 octubre 2025].
  7. ↑ «familiari» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 16 octubre 2025].
  8. ↑ Caro Baroja, Julio. «El mundo mítico». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 299 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
  9. ↑ Arana, Anuntxi. De la mythologie basque : gentils et chrétiens [Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak] (en francès). Traducció: Edurne Alegria. Donostia: Elkar, 2010. ISBN 9788497838214. OCLC 698439519.
  10. ↑ Arana, Anuntxi. Mitoen bilakatzea: Akaberak eta Iraupena (en basc). Gatuzain, 2004. ISBN 978-2-913842-33-5.
  11. ↑ Bergara Alustiza, Aritza. «Galtzagorriak» (en castellà). visitgorliz.eus. [Consulta: 21 desembre 2025].
  12. ↑ Azkue, Resurrección María de. Euskalerriaren Yakintza (en castellà). Ed. original publicada entre 1935 i 1947. Bilbao: Euskaltzaindia, 1989. ISBN 978-84-87471-14-6.
  13. ↑ Azkue, Resurrección María de. Cancionero Popular Vasco (en castellà). 1a ed. 1922–1925. Bilbao: Euskaltzaindia, 1984. ISBN 978-84-86014-27-1.
  14. ↑ Caro Baroja, Julio. Los pueblos del Norte de la Península Ibérica (en castellà). 1a ed. 1943. Madrid: Alianza Editorial, 1988. ISBN 978-84-206-2261-5.
  15. ↑ Barandiaran, José Miguel de. Obras Completas (en castellà). vol. IV: Mitología y creencias. Bilbao: La Gran Enciclopedia Vasca, 1973.
  16. ↑ Caro Baroja, Julio. Las brujas y su mundo (en castellà). 1a ed. 1961. Madrid: Alianza Editorial, 2003. ISBN 978-84-206-3655-1.
  17. ↑ Coll, Pep. «Minairons». A: Muntanyes Maleïdes. Ed. 2010. Barcelona: Empúries, 1991, p. 98/424. ISBN 9788497875035.
  18. ↑ Landa, Juan Luis. El despertar del Autza (en castellà). Barcelona: Ediciones Glénat, SL, 1995, p. 11-12, 21-22 (El ciclo de Irati). ISBN 84-88574-74-6.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galtzagorri
  • El galtzagorri a Euskal Mitologia (basc)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Galtzagorri&oldid=38330032»