Galàxia el·líptica

Messier 87, una galàxia el·líptica gegant típica.

Una galàxia el·líptica és un tipus de galàxia de la seqüència de Hubble que es caracteritza per les següents propietats físiques:

• moment angular absent o insignificant;
• poca o gens de matèria interestel·lar (gas i pols), sense estrelles joves, absència de cúmuls oberts;
• composta d'estrelles velles, anomenades població II.
• En la seqüència de Hubble, les galàxies el·líptiques es classifiquen amb una "E" seguida d'un número (a vegades posat com subíndex) entre 0 i 7 que es calcula amb la següent fórmula: $10\times \left(1-{\frac {b}{a}}\right)$, on a i b són respectivament els semieixos major i menor de la galàxia.

El tipus més comú és l'E₃, i el màxim és l'E₇ -car per sobre, la galàxia tendiria a dispersar-se i a prendre una forma més voluminosa-, i cal destacar que el seu aspecte depèn no només de la seva forma sinó de l'angle amb què es veu, de manera que algunes E₀ són en realitat allargades -quelcom de ja comentat pel mateix Edwin Powell Hubble-.

Aquests són, tanmateix, els únics punts que solen tenir en comú, car les galàxies el·líptiques varien molt en lluminositat, massa i mida, anant des de les petites nanes esferoïdals, de característiques semblants a les d'un cúmul globular -però molt riques en matèria fosca- o les galàxies el·líptiques nanes, fins a les grans galàxies el·líptiques presents en grans cúmuls de galàxies (per exemple, les galàxies de tipus D i cD, caracteritzades per estar envoltades per un gran halo Difús, tipus al qual pertany la M87, el prototip de galàxia el·líptica gegant) -entre les quals es troben les galàxies més grans i brillants de l'univers-.

Físicament també es poden dividir en dos tipus: les "quadrades" -que solen ser galàxies grans-, la forma de les quals és determinada per moviments aleatoris de les seves estrelles, però que són més grans en algunes direccions que en altres-, i les "discoïdals", sovint de lluminositat mitjana o baixa, en les quals les estrelles solen tenir velocitats similars, però que estan relativament aplanades a causa de la rotació de la galàxia.

Les grans galàxies el·líptiques solen tenir un sistema de cúmuls globulars, nuclis dobles, i gran quantitat de galàxies satèl·lit. Una possible interpretació és el canibalisme galàctic, és a dir l'absorció d'una galàxia menor per una de més gran -per exemple, se sap que la nostra Via Làctia està "digerint" un parell de galàxies menors en l'actualitat-.

La imatge tradicional de les galàxies el·líptiques les presenta com galàxies on la formació estel·lar acabà després de l'esclat inicial, presentant ara només estrelles velles.

Algunes observacions recents han trobat cúmuls d'estrelles joves blaves dins d'algunes galàxies el·líptiques, juntament amb altres estructures que poden explicar-se per fusió de galàxies. En la nova visió, una galàxia el·líptica és el resultat d'un llarg procés on diverses galàxies menors, de qualsevol tipus, topen i es fusionen en una de més gran; un excel·lent exemple d'això en acció observat amb ajuda del Telescopi Spitzer és el que està tenint lloc al cúmul de galàxies CL0958+4702, a gairebé cinc mil milions d'anys llum de la nostra galàxia, on quatre grans galàxies estan fusionant-se entre si per donar lloc a una galàxia el·líptica molt més gran envoltada per un gran halo format per milers de milions d'estrelles expulsades durant la fusió.

Es creu que totes les galàxies el·líptiques gegants tenen un forat negre supermassiu al centre.

Exemples

• M32
• M49
• M59
• M60
• M87
• M105
• M110

Vegeu també

• Cúmul de galàxies més brillant
• Galàxia cD

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galàxia el·líptica

• Fearsome Foursome: A Huge Galactic Merger (anglès)
• D galaxy (anglès)