Gambera
-transparent.png){kind=spacer}
La gambera és una peça de l'armadura antiga que cobria la cama des del genoll fins a la base del peu.[1] L'origen d'aquesta peça s'ha de buscar en l'antiguitat grega. És veritat que la paraula gamberes només és aplicable a la peça de l'armadura que cobreix tota la cama, ja que quan només cobreix la canyella rep el nom de cnèmida o canyellera, i quan tanca completament la cama s'ha d'anomenar gambera. Però totes aquestes veus indiquen variants del terme, atès que la cnèmida dels grecs, etruscs i romans es pot considerar de fet com la precursora de la gambera.[2][3]
Grecs i etruscs
[modifica]La gambera grega es remunta als temps d'Homer i probablement portava el seu origen de la bota de cuir usada pels guerrers asiàtics. Cobria des del turmell fins per sobre del genoll, era de metall flexible i probablement estava folrada de cuir per dins. Per subjectar als turmells se servien d'unes tires de cuir de les que es veuen alguns fragments en les escultures del Temple d'Afea. Segons es dedueix d'algunes pintures de gots, les gambera es fixaven també a la panxell mitjançant sivelles o de corretges. En alguns gots pintats es veu els guerrers grecs posant-se les gambera. Ifícrates el Vell, el reformador de l'armament de la infanteria grega, va reemplaçar les gamberes de metall per unes peces de cuir molt fortes, guarnides potser amb làmines de bronze i que es deien ificràtides en honor seu.
Els etruscs van haver copiar dels grecs la gambera de bronze Senillosa, sense adorn, però acusant en certa manera la musculatura de la cama. El sortint del genoll, la suau aresta de la tíbia i el contorn o perfil semicircular des panxells està perfilat per relleus o estries.
Antiga Roma
[modifica]
A Roma, al temps de la República, usaven l'òcrea de bronze els hastati, els prínceps i els triarii a la cama dreta que no anava coberta per l'escut. En temps de Polibi, la cavalleria romana només usava gamberes de cuir. En l'Imperi romà, les gamberes de metall tendeixen a desaparèixer per complet i són substituïdes per una mitjana de cuir o de llana que pujava fins al panxell.
La gambera que ofereix més interès per als arqueòlegs no és la dels soldats, sinó la dels gladiadors romans. Aquests només la portaven en una cama, la dreta o l'esquerra, i hi ha algun estrany exemple de portar-les a totes dues. L'òcrea del gladiador era més gran que la dels soldats a què ens hem referit. Cobria gairebé fins a mitja cuixa i se subjectava al turmell i la cama per sota del panxell amb corretges que es passaven per unes anelles que hi havia a les vores.
Edat Mitjana
[modifica]Es pot dir que, pel que fa a la gambera, no hi ha solució de continuïtat entre el món romà i els segles de l'Edat Mitjana. Els manuscrits dels segles VIII al X ens mostren el guerrer desproveït d'aquestes defenses i amb les cames senzillament embolicades amb tires de cuir. Durant el segle xii i principi del XIII, els guerrers defensaven les seves cames amb calces de malla, i a la fi del segle xiii van aparèixer a França les primeres gamberes, o millor dit canyellera de a làmines, cal remarcar que aquestes peces van aparèixer al mateix temps que les genolleres metàl·liques. També llavors es van començar a fer servir a la Itàlia septentrional, la Provença i el Llenguadoc unes gamberes de pell treballada amb genolleres d'acer.
El segle xiii és l'època en què els guerrers es van preocupar de donar més solidesa i garantia de defensa a les Armadura de combat i així, tot just després d'haver inventat les gamberes, es va creure oportú afegir una peça intermèdia entre la gambera i la genollera articulada. Es comprensible que als homes d'armes acostumats a la malla els costés sotmetre's a la rigidesa de les plaques de ferro unides a aquesta vestidura.
Les gamberes emprades a França durant els primers anys del segle xiv estaven disposades d'una manera anàloga a les òcrees gregues de coure fi que cobrien no només la tíbia, sinó part del panxell i podien ajustar-se gràcies a l'elasticitat del metall. Ben aviat va néixer la idea de protegir també la part tova del panxell amb una làmina de ferro i es van inventar les gamberes de dues peces amb xarneres i ganxos, cobrint amb una tira de pell la unió de les gamberes amb les genolleres. A finals del segle XV i començaments del XVI, els homes d'armes portaven unes gamberes de dues peces de les quals només la posterior cobria per complet el taló, unint-se l'anterior a la sabata de ferro o escarp de bec d'ànec compost de làmines articulades. Aquestes dues peces s'obrien per mitjà de ressorts i es tancaven amb botons per la part interior de la cama. Les gamberes, com les altres peces de l'armadura, van ser objecte dels preciosos embelliments que tan costoses van fer les armadures al segle xvi.
Antipares almogàvers
[modifica]Les descripcions dels almogàvers inclouen les antipares.[4][5] No hi ha cap explicació detallada d’aquelles antipares. Tan si eren de roba (i relativament flexibles) com si eren de cuir (més rígides) és obligat de recordar la seva funció protectora. Els cops al sec de la cama poden ser molt dolorosos. Una mínima protecció pot fer aquesta mena de cops, més suprtable. Les antipares dels almogàvers eren una variant més econòmica de les gamberes tradicionals.
| « | ... Les gents de Macina qui'ls vaeren tan mal enropats e ab les antipares en les cames e abarques en los peus... | » |
| — Crònica de Ramon Muntaner.[6] | ||
Bernat Desclot parla de calces de cuir.
| « | Aquestes gents qui han nom Almugavers son gents que no viven sino de fet de armes, ne no stan en viles ne en ciutats, sino en muntanyes e en boschs; e guerreien tots jorns ab Serrayns, e entren dins la terra dels Serrayns huna jornada o dues lladrunyant e prenent dels Serrayns molts, e de llur haver; e de aço viven; e sofferen moltes malenances que als altres homens no porien sostenir; que be passaran a vegades dos jorns sens menjar, si mester los es; e menjaran de les erbes dels camps, que sol no s'en prehen res. E los Adelits quels guien, saben les terres els camins. E no aporten mes de huna gonella o huna camisa, sia stiu o ivern; e en les cames porten hunes calses de cuyro, e als peus hunes avarques de cuyro. E porten bon coltell e bona correja, e hun foguer a la cinta. E porta cascu huna llança e dos darts, e hun cerró de cuyro en què aporten llur vianda. E son molt forts e molt laugers per fugir e per encalsar. E son Catalans e Aragonesos e Serrayns. | » |
| — Bernat Desclot, Crònica, capítol LXXIX[7] | ||
Parlava del terme "antipares" en castellà.[8]
Galeria
[modifica]
Gambera segle iv aC.
Gambera tràcia trobada a Romania
Gamberes Japoneses (de samurai) període Edo
Referències
[modifica]- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ Francisco de Paula Mellado. Enciclopedia moderna: diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio. Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1851, p. 2– [Consulta: 16 octubre 2011].
- ↑ Alrededor del mundo, 1900 [Consulta: 16 octubre 2011].
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 14 gener 2026].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «antipara». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Muntaner, Ramon. Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del Rey Janne I Darago (etc.) novament Stampat. Mey, 1558, p. foli 48.
- ↑ Crònica Bernat Desclot.«Crónica del Rey en Pere e dels seus antecessors passats - Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes». Arxivat de l'original el 2010-08-28. [Consulta: 24 juliol 2012].
- ↑ Castillo, Bernal Díaz del; González, Luis Fernández. Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. Linkgua, 2010-08-31. ISBN 978-84-9897-072-2.
- El contingut d'aquest article incorpora material del Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano de l'any 1892, que es troba al domini públic
Bibliografia
[modifica]- Gerhard J. Botterweck, Helmer Ringgren, Heinz-Josef Fabry u. a. (Hrsg.): Theologisches Wörterbuch zum Alten Testament (ThWAT). 10 Bände, Kohlhammer, Stuttgart u. a. 1973–2000.
- Emil Kunze: Beinschienen (= Olympische Forschungen. Band 21). Walter de Gruyter, Berlin u. a. 1991, ISBN 3-11-013162-5.
- Oakeshott, R. Ewart. The Archaeology of Weapons: Arms and Armour from Prehistory to the Age of Chivalry. Mineola, New York: Dover Publications, 1996. ISBN 978-0486292885.
Enllaços externs
[modifica]