Gambet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Gambet de Dama: 1.d4 d5 2.c4. Si les negres capturen el peó (...dxc4), les blanques poden moure move e2–e4 i prendre el control del centre de l'escaquer, amenaçant amb capturar el peó negro amb l'alfil (Axc4).

Un gambet (també anomenat gambit) és una obertura d'escacs, emprada principalment pel blanc, en la qual se sacrifica material, normalment un peó, per aconseguir un avantatge.[1] Alguns exemples coneguts són gambet de rei (1.e4 e5 2.f4), gambet de Dama (1.d4 d5 2.c4) i gambet Evans (1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.b4). Un gambit utilitzat per les negres també es pot anomenar gambit, per exemple el gambet letó (1.e4 e5 2.Nf3 f5), o gambet Englund (1.d4 e5); però a vegades s'anomena contracambit, per exemple contragambet Albin (1.d4 d5 2.c4 e5) i contragambet letó (un nom antiquat pel Gambet Letó).

La paraula "gambet" va ser usada per primera vegada en la terminologia escaquistica el 1561 pel sacerdot extremeny Ruy López de Segura. Aquesta paraula prové de l'expressió italiana dare il gambetto, que significa fer la traveta. Ruy López va ser un gran estudiós d'aquesta maniobra, a més de fer popular el terme arreu del món.

Estratègia[modifica]

Normalment es parla de "oferir" un gambet, i aquest oferiment pot ser "acceptat", quan l'altre jugador pren la peça, o refusat, quan l'altre jugador l'ignora i continua amb el seu desenvolupament.

En la majoria de gambets la millor continuació és l'acceptació d'aquest, encara que normalment condueixi a un joc perillós, on el que ha ofert el gambet intenta crear complicacions al rival i l'altra prova de conservar el material d'avantatge o retornar-lo a canvi d'una posició favorable. Una regla citada en molts llibres d'escacs diu que un peó entregat és compensat per tres temps de desenvolupament. La utilitat d'aquesta regla és dubtosa, ja que normalment l'advantatge agafat gràcies al gambet no és només en desenvolupament.

Sovint el gambet també pot refusar-se sense desavantatges, però s'arriba a un tipus de partida més posicional i tranquil·la.

Hi ha tres criteris generals en els quals sovint es diu que un gambet és beneficiòs:

  • Guany de temps: el jugador que accepta el joc ha de prendre temps per aconseguir el material sacrificat i, possiblement, ha de fer més temps per reorganitzar les seves peces després de la presa del material.
  • Generació d’activitat diferencial: sovint un jugador que accepta un joc descentralitzarà les seves peces o peons i les seves peces poc posicionades permetran al jugador situar les seves pròpies peces i peons en quadrats que d’altra manera podrien ser inaccessibles. A més, els alfils i les torres poden esdevenir més actius simplement perquè la pèrdua de peons sovint dóna lloc a files i diagonals obertes. L'ex campió mundial Mikhail Tal va dir una vegada a Mikhail Botvinnik que havia sacrificat un peó perquè simplement estava al camí.[2]
  • Generació de febleses de posició: finalment, acceptar un gambit pot comportar un compromís per l'estructura de peons, forats o altres deficiències de posició.

Un bon exemple de gambet beneficiós és el gambet escocès: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.d4 exd4 4.Ac4. Aquí les negres poden obligar les blanques a sacrificar un peó especulativament amb 4 ... Ab4 +, però les blanques obtenen una compensació molt bona per a un peó després de 5.c3 dxc3 6.bxc3, o per a dos peons després de 6.0-0 convidant a 6 ... cxb2 7 .Axb2, a causa de l'avantatge del desenvolupament i les possibilitats d'atacar contra el rei negre. Com a resultat, sovint se li recomana als negres que no intentin aferrar-se al peó addicional. Un gambit més dubtós és l'anomenat Gambet Halloween: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Cc3 Cf6 4.Cxe5 ?! Nxe5 5.d4. Aquí la inversió (un cavall per només un peó) és massa gran per a l’avantatge moderat de tenir un centre fort.

Exemples[modifica]

Referències[modifica]

  1. Brace, Edward R. An Illustrated Dictionary of Chess (en anglès). Hamlyn, 1979, p. 114. ISBN 0-600-32920-8. 
  2. Sosonko, Genna. New in Chess. Russian Silhouettes (en anglès), p. 20 [Consulta: 31 agost 2019]. 

Vegeu també[modifica]