Gambet Evans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Gambet Evans
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 nd d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 bd d5 e5 pd f5 g5 h5
a4 b4 pl c4 bl d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.b4
ECO C51–C52
Naixement 1827
Origen del nom William Davies Evans
Classificació Giuoco Piano
Chessgames.com Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

El gambet Evans és una obertura d'escacs que es caracteritza pels moviments:

1.e4 e5
2.Cf3 Cc6
3.Ac4 Ac5
4.b4


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Història[modifica]

El gambet s'anomena així en honor al Capità marítim gal·lès William Davies Evans, el primer jugador que consta que el va fer servir. Hom considera que la primera partida amb l'obertura fou Evans - McDonnell, Londres 1827, tot i que en aquesta partida en concret l'ordre de jugades va ser una mica diferent (1. e4 e5 2. Cf3 Cc6 3. Ac4 Ac5 4. O-O d6 i només ara 5. b4). El 1832, es publicà la primera anàlisi del gambet a Second Series of Progressive Lessons (1832) de William Lewis.[1] El gambet va esdevenir molt popular poc després, essent empleat diversos copa a la sèrid de partides entre McDonnell i Louis de la Bourdonnais de 1834. Jugadors com ara Adolf Anderssen, Paul Morphy i Mikhaïl Txigorin el van emprar també a continuació. Després de la defensa simplificadora contra l'obertura trobada per Emanuel Lasker en un torneig de 1895, va perdre el favor de la majoria de jugadors durant el segle xx, tot i que John Nunn i Jan Timman varen jugar-hi algunes partides durant els 1970 i començaments dels 1980, i que durant els 1990 Garri Kaspàrov el va emprar en algunes de les seves partides (notablement en una famosa victòria en 25 jugades contra Viswanathan Anand a Riga, 1995), cosa que va reactivar un cert interès en el gambet.[2]

Observacions generals[modifica]

El gambet Evans és una variant agressiva del Giuoco Piano, el qual normalment continua amb moviments posicionals com ara 4. c3 o 4. d3. La idea rere el moviment 4. b4 és la d'entregar un peó per tal d'assegurar-se un fort centre i pressionar el punt feble f7 de les negres. Idees basades en Aa3, evitant que les negres enroquin són també possibles. Segons Reuben Fine, l'Evans planteja un repte a les negres, ja que les defenses usuals (jugant ...d6 i/o retornar el peó de gambet) són més difícils d'implementar que no pas en altres gambets (És interessant que Fine fou batut amb aquest gambet en una partida amistosa contra Bobby Fischer, en només 17 moviments)[3]

La manera més òbvia i més usual d'enfrontar-se al gambet per part de les negres és acceptar-lo, amb 4...Axb4, després de la qual les blanques fan 5. c3 i les negres normalment continuen amb 5... Aa5 (5... Ae7 i, menys sovint 5... Ac5 i 5... Ad6, també es juguen). Les blanques acostumen a continuar amb 6. d4. La línia d'Emanuel Lasker és 4... Axb4 5. c3 Aa5 6. d4 d6 7.0-0 Ab6 8.dxe5 dxe5 9.Dxd8+ Cxd8 10.Cxe5 Ae6. Aquesta variant pretén evitar el verí de l'atac blanc tot retornant el peó de gambet i canviant dames, i d'acord amb en Fine, la posició simplificada resultant "és psicològicament depriment pel jugador de gambet", qui normalment intenta jugar un atac agressiu. Txigorin va analitzar molt l'alternativa 9.Db3 Df6 10.Ag5 Dg6 11.Ad5 Cge7 12.Axe7 Rxe7 13.Axc6 Dxc6 14.Cxe5 De6, que evita el canvi de dames, però no va arribar a cap veredicte concloent. D'altra banda, les blanques sovint eviten aquesta línia amb 7.Db3 Dd7 8.dxe5, quan les negres poden tornar el peó amb 8...Ab6 o mantenir-lo amb 8...dxe5, tot i que llavors les blanques obtenen prou compensació.

Alternativament les negres poden enfrontar-se a 6.d4 amb 6...exd4, quan les blanques poden triar 7.Db3, una jugada afavorida per Nigel Short. 7.0-0 es troba normalment amb 7...Cge7 intentant contestar 8.Cg5 o 8.cxd4 amb 8...d5, tot retornant el peó en la majoria de línies, més que amb la materialista 7...dxc3 que es trobaria amb 8.Db3 amb una iniciativa molt perillosa pels peons sacrificats. L'alternativa 7...d6 8.cxd4 Ab6 es coneix com la Posició Normal, en què les negres s'acontenten a mantenir l'avantatge d'un peó, i les blanques cerquen compensació en forma de línies obertes i un poderós centre.

El gambet també pot ser declinat amb 4... Ab6, quan 5. a4 a6 seria la continuació normal. Però degut a la pèrdua de temps inherent a la línia, molts analistes consideren que declinar el gambet és pitjor que acceptar-lo i retornar el peó en una fase posterior. També, les negres poden jugar l'estranya variant del contragambet (4... d5), però hom creu que és dubtosa.

La famosa partida Sempreviva va començar amb el gambet Evans.

L'Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs té dos codis pel gambet Evans, C51 i C52.

  • C51: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.b4
  • C52: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.b4 Axb4 5.c3 Aa5

Retirades de l'alfil[modifica]

Després de 4.b4 Axb4 5.c3, l'alfil ha de moure's, o serà capturat. Les retirades comunes són les llistades a continuació, amb els punts a favor i en contra de cadascuna:

5...Aa5[modifica]

Segons Chessgames.com, aquesta és la retirada més popular per les negres. Aparta la peça del camí dels peons centrals blancs, i clava el peó c3 si les blanques fan 6.d4, però té el desavantatge que inhabilita la casella a5 pel cavall negre. Per això les negres acostumen a retirar més tard l'alfil a b6 per facilitar ...Ca5, que és un moviment particularment fort quan les blanques opten pel pla Ac4 i Db3.

5...Ac5[modifica]

Segons Chessgames.com, aquesta és la segona retirada més popular, tot i que les blanques puntuen contra ella millor que contra 5...Aa5. La jugada es fa normalment per part de jugadors que no estan familiaritzats amb el gambet, i no pot ser tan bona com 5...Aa5, perquè 6.d4 attaca l'alfil i redueix les opcions de les negres en comparació amb les que tenen després de 5...Aa5 6.d4.

5...Ae7[modifica]

Aquesta ha estat sovint considerada com a una de les retirades "segures", i ha estat jugada per Anand. Després de 6.d4 Ca5, les blanques poden intentar mantenir la iniciativa amb 7.Ae2 tal com ha jugat Garri Kaspàrov, o bé recapturar el peó immediatament amb 7.Cxe5.

5...Ad6[modifica]

Aquesta és l'anomenada defensa Stone-Ware en honor de Henry Nathan Stone i Preston Ware. El moviment reforça el peó-e5, i ha estat jugat per Grans Mestres com ara Andrei Volokitin, Aleksandr Grisxuk i Loek van Wely.

5...Af8[modifica]

Això s'anomena la defensa Mayet (en honor a Karl Mayet) i es juga molt rarament.

Vegeu també[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. The British chess magazine, vol. 26 (1906) pàg. 51.
  2. «Garry Kasparov vs Viswanathan Anand». chessgames.com.
  3. «Partida amistosa Fischer-Fine, 1963, 1-0» (en anglès). chessgames.com.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]