Gambet Blackburne Shilling

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gambet Kostić)
Jump to navigation Jump to search
Gambet Blackburne Shilling
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pd f5 g5 h5
a4 b4 c4 bl d4 nd e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Moviments 1.e4 e5 2.Nf3 Nc6 3.Bc4 Nd4
ECO C50
Naixement Wilhelm Steinitz, The Modern Chess Instructor, Part II, 1895
Origen del nom Llegenda sobre Blackburne (vegeu el text)
Classificació obertura italiana
Sinònim(s) Gambet Kostić
Chessgames.com Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

El gambet Blackburne Shilling és un nom donat una mica sarcàsticament a una variant d'obertura, derivada d'una subvariant de l'obertura italiana, que comença:

1.e4 e5
2.Cf3 Cc6
3.Ac4 Cd4 ?!

Hom l'anomena també gambet Kostić després que el Gran Mestre serbi Borislav Kostić el jugués a començaments del segle xx.[1]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Història[modifica]

Wilhelm Steinitz fou l'autor de la primera menció coneguda d'aquesta variant, el 1895 a l'Addenda a la seva obra Modern Chess Instructor, 2a part.[2] La partida més antiga amb la variant a chessgames.com és Dunlop–Hicks, campionat d'escacs de Nova Zelanda, de 1911.[3] Una altra partida antiga, mencionada per Bill Wall, és Muhlock–Kostić, Colònia, 1912.[1][4]

Anàlisi[modifica]

El tercer moviment de les negres és, objectivament parlant, feble, i una pèrdua de temps. Steinitz recomanava 4.0-0 o bé 4.Cxd4 com a bones respostes.[2] El Mestre Internacional Jeremy Silman indica que les blanques tenen avantatge després de 4.0-0, 4.c3, o 4.Cc3. Recomana com a millor 4.Cxd4! exd4 5.c3 d5 6.exd5 De7+ 7.Rf1 +/=, quan 5...Ac5? perdria un peó degut a 6.Axf7+! Rxf7 7.Dh5+.[5]

L'única virtut de 3...Cd4 és que planteja un parany al qual han caigut molts jugadors. Després de la natural 4.Cxe5!?, les negres guanyen material amb 4...Dg5! i ara la jugada òbvia 5.Cxf7?? perd degut a 5...Dxg2 6.Tf1 Dxe4+ 7.Ae2 Cf3#, un mat de la coça. Aquest parany és el que dóna nom a la línia; el mestre anglès Joseph Henry Blackburne el feia servir per guanyar xílings (shillings en anglès) als aficionats.[1] De tota manera, Wall ha qüestionat això, indicant que no hi ha cap partida documentada de Blackburne fent servir l'obertura.[1]

L'obertura no és un gambet real, ja que les blanques no poden prendre el peó d'e5 sense perdre material. De tota manera, després de 4.Cxe5 Dg5, les blanques encara poden mantenir una partida jugable amb 5.Axf7+!. Steinitz va escriure que aquest moviment, "seguit de l'enroc, és ara la millor oportunitat pel blanc, i en certa mesura, és prometedora, considerant que té dos peons i atac per la peça".[2] Després de 5...Re7? (5...Rd8!? 6.0-0 [6.Cg4? Ch6!−+] +/=) 6.0-0 Dxe5 7.Axg8 (7.Ac4 també és possible) Txg8 8.c3 Cc6 (8...Ce6 9.d4! Dxe4? 10.d5 Cf4?? 11.Te1 clava la dama negra i guanya; Silman analitza 9...Df6 10.f4 quan "amb dos peons i atac a canvi de la peça sacrificada, la compensació blanca no està en dubte".[5]) 9.d4, les blanques tenen dos peons de més, un fort centre, i avantatge de desenvolupament, combinat amb la incòmoda posició del rei negre, cosa que els dóna una forta compensació pel cavall sacrificat. G. Chandler–NN, Stockbridge 1983, va acabar 9...Da5? (9...Df6 10.e5 Df7 seria millor) 10.d5 Ce5? 11.Dh5! Cf7? (11...d6 12.Ag5+ Rd7 13.Dxh7 també guanya per les blanques) 12.d6+! 1–0 (en vista de 13.Dxa5).

Graham Burgess escriu que 3...Cd4 també és coneguda com a el parany de "Oh my God!" ("Oh, Déu meu"), ja que per a enganyar les blanques, el jugador de negres se suposa que ha de fer aquesta exclamació, pretenent haver comès un greu error deixant-se el peó-e. Burgess condemna aquest comportament com a poc ètic, i destaca que el parany, si és evitat, deixa les blanques amb un gran avantatge.[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]