Gambet Volga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Gambet Volga
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
h8 negres torre
a7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
f6 negres cavall
b5 negres peó
c5 negres peó
d5 blanques peó
c4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Moviments1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5
ECOA57-A59
Origen del nomRiu Volga / Pal Benko
ClassificacióDefensa Benoni
Sinònim(s)Gambet del Volga, Gambet Volga-Benko
Chessgames.comFitxa

El gambet Volga, o gambet Benkő, és una obertura d'escacs caracteritzada pel moviment 3...b5 a la defensa Benoni després de la seqüència:

1. d4 Cf6
2. c4 c5
3. d5 b5


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Origen i predecessors[modifica]

La idea de sacrificar un peó amb ...b5 i ...a6 és bastant antiga. Karel Opočenský la va aplicar contra, entre d'altres, Gideon Ståhlberg a Poděbrady 1936, Paul Keres a Pärnu 1937, i Erich Eliskases a Praga 1937. Posteriorment, la partida Mark TaimanovDavid Bronstein, Torneig de Candidats, Zuric 1953, va atraure l'atenció. Moltes d'aquestes partides començaren com una defensa índia de rei, en què les negres varen fer ...c5 i ...b5 amb posterioritat. Possiblement la primera partida en què es va fer servir l'ordre actualment estàndard 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5 fou Thorvaldsson-Vaitonis, de l'Olimpíada de Munic de 1936.

El nom original de l'obertura fou gambet Volga, en referència al riu Volga, i a causa d'un article sobre 3...b5!? que va escriure B. Argunow a Kuibyshev (actualment Samara des de 1991), Rússia, que fou publicat al segon número de 1946 de la revista Schachmaty in USSR. Aquesta denominació és la més usada en la literatura russa, i també en la catalana i castellana.

A les darreries dels 1960, aquesta idea d'obertura va ser promocionada per Pal Benko, un GM hongarès-estatunidenc, que hi va aportar noves idees, i que en va publicar un llibre The Benko Gambit el 1974. El nom "gambet Benko" (Benko Gambit) va triomfar, i és usat en general en la literatura anglòfona d'escacs.

Tot i que "gambet Volga" originalment es referia només al moviment 3...b5 (de vegades seguit per un ràpid ...e6), mentre que en Benko va analitzar a la seva obra per Batsford només el que és ara la línia principal, 3...b5 4.cxb5 a6, ambdós termes gambet Benko i gambet Volga són usats de manera intercambiable o fins i tot concorrent (per exemple, gambet Volga-Benko).[1][2]

Teoria[modifica]

La línia principal continua amb les jugades 4.cxb5 a6 5.bxa6 Axa6 seguides pel fianchetto de l'alfil negre de f8. (Els jugadors de negres recelosos del sistema de doble fianquet, en què les blanques juguen g3 i b3, i fianqueten els dos alfils, han preferit 5...g6 intentant 6.b3 Ag7 7.Ab2 Cxa6! la clau és que és desagradable per les blanques enfrontar-se a l'amenaça de ...Cb4, tocant d5 i a2, quan Cc3 podria trobar-se amb ...Cfxd5 a causa de la clavada latent al llarg de la gran diagonal.) La compensació negra pel peó pren diverses formes. En primer lloc, les blanques (que ja estan endarrerides en el desenvolupament) han de solucionar el problema del desenvolupament del seu alfil de rei. Després de 6.Cc3 d6, si les blanques fan 7.e4, llavors les negres faran 7...Axf1, i després de recapturar amb el rei, les blanques hauran de gastar temps enrocant articialment amb g3 i Rg2, com ara en la línia 7....Axf1 8.Rxf1 g6 9.g3 Ag7 10.Rg2. Si les blanques eviten aquesta variant fianquetant l'alfil, cauran en una posició més passiba, amb l'alfil bloquejat pel seu propi peó de d5.

A banda d'això, les negres també obtenen un ràpid desenvolupament i un bon control de la diagonal a1-h8 i poden exercir pressió al llarg de les columnes semiobertes a i b. Aquests beneficis poden mantenir-se fins al final, de manera que, inusualment per un gambet, les negres no s'han de preocupar si es canvien les dames; fins i tot, un canvi de dames pot ser-los beneficiós, ja que elimina l'amenaça d'un atac blanc al flanc de rei.

Tot i que la línia principal del Volga és considerada com a acceptable per les blanques, hi ha diverses alternatives que eviten alguns dels problemes que pateixen. La més simple és declinar el gambet, amb 4.Cf3 o 4.a4. Una altra idea, que és popular a nivell de Grans Mestres des de 2004, és la d'acceptar el peó però llavors retornar-lo immediatament amb 4.cxb5 a6 5.b6. També és una alternativa popular 5.e3.

Utilització[modifica]

El jugador que més notablement ha practicat el gambit és qui li ha donat nom, Pal Benko. Molts dels millors jugadors del món l'han fet servir algun cop, inclosos els exCampions del món Garri Kaspàrov, Vesselín Topàlov i Mikhaïl Tal, i també els Grans Mestres d'elit Vassil Ivantxuk, Michael Adams, Aleksei Xírov, Borís Guélfand, i Ievgueni Baréiev.

Codis a l'Enciclopèdia[modifica]

L'Encyclopaedia of Chess Openings assigna tres codis al gambet Benko:[3]

  • A57 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5
  • A58 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5 4.cxb5 a6 5.bxa6
  • A59 1.d4 Cf6 2.c4 c5 3.d5 b5 4.cxb5 a6 5.bxa6 Axa6 6.Cc3 d6 7.e4

Referències[modifica]

  1. Benko, Pal. The Benko Gambit. B. T. Batsford, London, 1974. ISBN 0713410582. 
  2. Konikowski, Jerry «A weapon against the Volga Gambit». ChessBase Magazine. ChessBase GmbH, 98, Novembre 2002.
  3. «Openings classified under ECO A57-A59» (en anglès). Chess Archaeology. [Consulta: 11 setembre 2011].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]