Gant

Gant
	Gent (nl)
	Bandera Escut d'armes
Himne	Klokke Roeland (valor desconegut)
Sobrenom	Stroppendrager (portador de dogal)
Epònim	Góntia (en) i confluència
Localització
	51° 03′ 13″ N, 3° 43′ 31″ E / 51.0536°N,3.7253°E
Estat	Bèlgica
Regió	regió Flamenca
Província	Flandes Oriental
Districte	districte de Gant
Capital de	Flandes Oriental (1815–)
Capital	Gent
Conté la subdivisió	Afsnee (en) ; Desteldonk (en) ; Drongen (en) ; Gent ; Gentbrugge ; Ledeberg ; Mariakerke (en) ; Mendonk ; Moscou ; Oostakker ; Rodenhuize ; Sint-Amandsberg (en) ; Sint-Denijs-Westrem (en) ; Sint-Kruis-Winkel (en) ; Wondelgem ; Zwijnaarde
Població humana
Població	265.086 (2022) (1.680,21 hab./km²)
Gentilici	gantenca, gantenc
Idioma oficial	neerlandès
Geografia
Part de	Flandes Oriental ; Centre de la Zona d'emergència de Flandes Oriental ; Police zone Ghent (en)
Superfície	157,77 km²
Banyat per	Canal Gant-Terneuzen, Ringvaart, Braç Napoleó De Pauw, Moervaart, Zuidlede, Nederschelde (en) , Lieve, Leie, Ketelvaart i Escalda
Limita amb	Evergem ; Sint-Martens-Latem ; De Pinte ; Melle ; Merelbeke ; Lochristi ; Destelbergen ; Zelzate ; Lievegem
Dades històriques
17 setembre 1584	Esdeveniment clau
17 setembre 1584	Siege of Ghent (en)
30 desembre 1708	Siege of Ghent (en)
juliol 1745	Fall of Ghent (en)
Patrocini	Bavó de Gant
Organització política
• Mayor of Ghent (en)	Mathias De Clercq (2018–)
Membre de	Aliança per el medi ambient (1997–); Xarxa de ciutats creatives (2009–)
Identificador descriptiu
Codi postal	9000 Gent ; 9030 Mariakerke ; 9031 Drongen; 9032 Wondelgem ; 9040 Sint-Amandsberg; 9041 Oostakker; 9042 Desteldonk; 9042 Mendonk ; 9042 Sint-Kruis-Winkel; 9050 Gentbrugge; 9050 Ledeberg; 9051 Afsnee; 9051 Sint-Denijs-Westrem; 9052 Zwijnaarde
Fus horari	UTC+01:00
Domini de primer nivell	.gent (oc)
Prefix telefònic	09
Altres
Agermanament amb	Lieja ; Albany ; Sant Rafèu (1958–); Wiesbaden (1969–); Kanazawa (1971–); Melle (1977–); Mohammedia (1982–); Tallinn (1982–); Nottingham (1985–); Brașov (1993–); Gdańsk (2009–)
Lloc web	stad.gent

Per a altres significats, vegeu «Gant (Pirineus Atlàntics)».

Gant^[1] (oficialment i en neerlandès: Gent; en francès: Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica). És la ciutat flamenca amb més edificis històrics llistats, una intensa vida cultural i una situació privilegiada, entre Bruges i Brussel·les i a mitja hora d'ambdues en tren. A 1 de gener de 2021, tenia 263.703 habitants,^[2] un augment de gairebé 20.000, comparat amb la situació a l'1 de gener de 2000: 224.180 habitants (108.851 homes i 115.329 dones). És el tercer municipi belga pel nombre d'habitants, darrere de l'àrea metropolitana de Brussel·les i Anvers.

L'accés amb cotxe és realment senzill gràcies a les autopistes E17 i E40. També hi ha parades de trens tant nacionals com internacionals (Estacions ferroviàries de Sint-Pieters i Dampoort). La llengua oficial és el neerlandès, però la cultura poliglota dels seus habitants ofereix la possibilitat de comunicar-se també en francès, anglès i alemany.

Història[modifica]

Etimològicament, el nom de Gant ve de la paraula cèltica ganda, que fa referència a la convergència dels rius Leie i Escalda entre els quals està situada. A aquest conflent estratègic, ja van trobar-se traces d'una població cèltica.

La ciutat va ser residència dels Comtes de Flandes, i Carles V hi va néixer. Durant el seu regne del 1539 al 1540 va esclatar la Rebel·lió de Gant contra la seva política fiscal. La repressió va ser virulent, vint i cincs caps dels insurrectes van ser executats. Els altres, per humiliar-los, van haver de fer una processó descalços i en camisa, portant un dogal, d'on prové el malnom dels gantencs: portadors de dogal (stroppendragers) i la ciutat va perdre la seva autonomia.^[3] La ciutat va perdre totes les seves llibertats i privilegis.

Al segle xvi va ser, després de París, la ciutat més gran d'Europa al nord dels Alps. Avui dia no queda rastre del castell on l'emperador va néixer, però sí del Gravensteen o Castell dels Comtes, construït al segle xii, una fortalesa impressionant situada actualment en ple centre de la ciutat, envoltada per una fossa. Al llarg de la història va ser residència dels Comtes de Flandes, Casa de la Moneda, presó i fins i tot fàbrica de cotó al segle xix. Des de les seves torres es contempla un panorama meravellós de la ciutat.

En esdevenir una de les rares ciutats industrialitzades de Flandes, a l'inici del Segle XX, junt amb Aalst la ciutat va tenir un paper important al moviment socialista, del qual el gantenc Edward Anseele va ser un dels primers líders i cofundador del Partit Obrer Belga. Aquest partit va deixar uns monuments d'art nouveau importants: la cooperativa Vooruit i la seu de la mutualitat Bond Moyson a la plaça Vrijdagmarkt.

Des del 1542 al bressol de la ciutat té un carrer Catteloengestrate, (antigament Cattesteeghe o carreró del Gat) avui Cataloniëstraat o carrer de Catalunya.^[4]

Economia[modifica]

És una ciutat molt important en el sentit econòmic per la seva indústria, el port de Gant, un port marítim interior a l'entorn del Canal Gant-Terneuzen, la Universitat de Gant amb uns 36.000 estudiants i moltes altres escoles i instituts.

Nuclis i localitats[modifica]

Turisme[modifica]

Gant té un nucli històric molt ben preservat. Des de castells medievals —Gravensteen i Geerard de Duivelsteen— fins a esglésies gòtiques -Catedral de Sant Bavó, o Sint Baafs en neerlandès— passant per la talaia o belfort —de 95 m d'altura- o per nombroses places i parcs. Així mateix podem trobar 18 museus, entre els quals destaca el SMAK, el museu d'art contemporani. A la catedral de Sant Bavó, on es pot veure l'obra mestra de Jan van Eyck L'adoració de l'anyell.

Gant ofereix, a part del seu interès arquitectònic i museus, moltes botigues, restaurants i una vida nocturna emocionant amb nombrosos concerts. Qualsevol nit és bona per a gaudir d'un concert de jazz gratuït en alguns dels nombrosos bars de la ciutat.

La ciutat pot ser descoberta amb vaixell als rius Escalda i Leie i els canals, amb bici o bé a peu.

A la segona quinzena de juliol, durant 10 dies, se celebren cada any les Gentse Fieste o festa major de Gant, amb espectacles al carrer, considerats com el major festival a cel obert d'Europa.

Gant té un clima moderat força humit encara que els hiverns no són gaire freds. Els mesos càlids són juliol i agost. Les temperatures mitjanes a l'hivern són de 0° a 10 °C; i a l'estiu de 20° a 25 °C.

Fills il·lustres[modifica]

Johan Daisne (1912-1978), pseudònim d'Herman Thiery, escriptor, poeta i dramaturg
Maria Constance Sass (1838-1902) cantant d'òpera
Alexander Utendal (1545-1581) compositor
Jan van den Eeden (1842-1917) compositor
Florimund van Duyse (1843-1915) musicògraf i compositor
Hendrik Waelput (1845-1885) compositor
Maurice Maeterlinck (1862-1949), dramaturg i poeta, Premi Nobel de Literatura de l'any 1911
Corneille Heymans (1892-1968) metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1938
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic/Carles I d'Espanya (Gant 24 feb. 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 set. 1558). emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i rei de Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols; arxiduc d'Àustria (1519-1522); i príncep d'Astúries (1504-1516).
Paul Miry, (1868-1926), violoncel·listes i violinistes,

Casa de la Vila
Centre històric

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gant

↑ «Gant». Nomenclàtor mundial. Institut d'Estudis Catalans, 2022.
↑ «Registre de la població belga». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 14 octubre 2009].
↑ Blockmans, Willem Pieter. «De legenden rond Keizer Karel». A: Karel V (en neerlandès). Utrecht: Kok Omniboek, 2012. ISBN 9789059778344.
↑ «Cataloniëstraat» (en neerlandès). Inventarris Onroerend Erfgoed [Inventari del patrimoni immobiliari]. Agentschap Onroerend Erfgoed -Govern de Flandes. [Consulta: 5 desembre 2022].

Viccionari

[1] «Gant». Nomenclàtor mundial. Institut d'Estudis Catalans, 2022.

[2] «Registre de la població belga». Arxivat de l'original el 2009-10-07. [Consulta: 14 octubre 2009].

[:0-3] Blockmans, Willem Pieter. «De legenden rond Keizer Karel». A: Karel V (en neerlandès). Utrecht: Kok Omniboek, 2012. ISBN 9789059778344.

[iog-4] «Cataloniëstraat» (en neerlandès). Inventarris Onroerend Erfgoed [Inventari del patrimoni immobiliari]. Agentschap Onroerend Erfgoed -Govern de Flandes. [Consulta: 5 desembre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	WorldCat BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)