Ganimedes (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust de Ganimedes del Museu del Louvre (París), datat del segle II

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) fou un jove del qui Zeus se n'enamorà, el segrestà i el va mantenir a l'Olimp com a catamita.

Ganimedes pertanyia a la família reial de Dardània; segons Homer, era el fill petit del Rei Tros i la nimfa Cal·lírroe. Els seus germans eren Ilos, rei de Troia, i Assàrac, rei de Dardània.

Considerat com el més bell dels mortals pels déus, anava a pasturar els ramats prop del Mont Ida. Zeus, bojament enamorat del jove, va transformar-se en un àguila i se'l va endur pels aires fins a l'Olimp, la residència dels déus, on el van convertir en catamita i servidor del nèctar a la copa de Zeus, substituint en aquest càrrec a la bella Hebe. Tots els déus van estar molt satisfets en veure el nou jove excepte Hera, l'esposa de Zeus, qui el rebutjava.

L'àguila que el transportà per l'aire fou convertida en constel·lació i Ganimedes ha sigut adaptat com a Aquari per l'horòscop occidental.

El seu pare Tros va suplicar a Zeus però el déu va enviar el seu missatger Hermes per regalar-li a Tros dos cavalls que podien córrer damunt l'aigua com a pagament per Ganimedes.

Plató afirmava que el mite de Ganimedes fou creat per la civilització minoica de Creta per les seves pràctiques pederàstiques, que després es van estendre a la resta del món grec antic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ganimedes (mitologia)