Ganimedes (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust de Ganimedes del Museu del Louvre (París), datat del segle II

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.

Generalment era considerat (i així ho explica Homer) el fill petit del Rei Tros i la nimfa Cal·lírroe. Els seus germans eren Ilos, rei de Troia, i Assàrac, rei de Dardània. Algunes versions el fan fill de Laomedont, el fill d'Ilos, o bé fill d'Ilos, o d'Assàrac, o d'Erictoni, que en la versió habitual hauria estat el seu avi.

Un dia Ganimedes, encara adolescent, pasturava els ramats del seu pare a les muntanyes que vorejaven la ciutat de Troia. Zeus se n'enamorà, el segrestà i el va conduir a l'Olimp. La seva bellesa, ja que era considerat com el més bell dels mortals, havia enamorat el més poderós dels déus. A l'Olimp, Ganimedes era el catamita de Zeus i el servia com a coper, omplint la copa del déu i abocant-li el nèctar i l'ambrosia, reemplaçant en aquesta funció a Hebe, la divinitat de la joventut. Tots els déus van estar molt satisfets en veure el nou jove excepte Hera, l'esposa de Zeus, qui el rebutjava.

Sobre la manera en què Ganimedes va ser raptat, hi ha diferents tradicions. De vegades es diu que Zeus va segrestar l'infant, enviant el seu ocell predilecte, l'àliga,que amb les urpes se l'emportà volant. O bé va ser Zeus mateix, transformat en àliga. Altres versions diuen que el raptor havia estat Minos, Tàntal o Eos (l'Aurora). El lloc del rapte també varia. Normalment Ganimedes és segrestat al mont Ida, vora la ciutat de Troia, però també es diu que ho va ser a Creta, o a Eubea, o a Mísia, a la ciutat d'Harpagion. El nom d'aquesta ciutat evoca la idea de "rapte".

El seu pare Tros va suplicar a Zeus que li tornés el fill, però el déu va enviar el seu missatger Hermes per regalar-li a Tros dos cavalls que podien córrer damunt l'aigua com a pagament per Ganimedes. Altres versions diuen que li va regalar un cep d'or fabricat per Hefest.

L'àguila que el transportà per l'aire fou convertida en constel·lació i Ganimedes ha estat adaptat com a Aquari per l'horòscop occidental.

Plató afirmava que el mite de Ganimedes fou creat per la civilització minoica de Creta per les seves pràctiques pederàstiques, que després es van estendre a la resta del món grec antic.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 211. ISBN 9788496061972.