Gaochang

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaGaochang
(zh-cn) 高昌故城 Modifica el valor a Wikidata
Turpan-gaochang-d10.jpg
L'stupa budista de les ruïnes de Gaochang Modifica el valor a Wikidata
TipusOasi, estat desaparegut i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part deSilk Roads: the Routes Network of Chang'an-Tianshan Corridor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaXinjiang (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
 42° 51′ 10″ N, 89° 31′ 45″ E / 42.852777777778°N,89.529166666667°E / 42.852777777778; 89.529166666667
Dades i xifres
Superfície459,97 ha Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2014

Gaochang (xinès tradicional: pinyin: Gāochāng) és el lloc d'un antiga ciutat oasi construïda a la vora nord de l'inhòspit desert de Taklamakan, al peu de les muntanyes Flamejants a Xinjiang, Xina. Un centre comercial molt ocupat, que va ser lloc de pas per als mercaders ambulants de la ruta de la Seda. Les ruïnes es troben a 30 km al sud-est de la moderna Turpan [1] La ciutat estava protegida per una muralla, construïda en terra, amb parets d'11,5 metres d'alçada i nou portes d'entrada. Estava dividida en dues zones: la part que estava en l'interior de les muralles i la que quedava a la zona exterior.

Gaochang va servir també com a centre del budisme. La ciutat contenia diversos temples i monestirs, capaços d'albergar fins a 3.000 monjos. El Regne de Kharakhoja va significar el floriment del maniqueisme en la zona. L'islam es va imposar més tard, poc abans que Gaochang quedara finalment abandonada.

Avui dia, es poden visitar tres zones diferents en les ruïnes: les corresponents a la ciutat interior i exterior i la zona del palau. La superfície total ocupada per les ruïnes és de més de 2.000.000 de m². Es poden veure també les restes de dos temples; un d'aquests conté murals ben conservats.

L'altre temple és de majors dimensions i es creu que hi va residir Xuan Zang, un dels principals monjos budistes del període Tang. Ocupa una àrea d'uns 10.000 m² i consisteix en una sala principal, el dormitori dels monjos, una sala de lectura i una biblioteca.

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaochang
  1. «The Silk Road». ess.uci.edu. [Consulta: 21 setembre del 2009].