Garbiñe Muguruza Blanco

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Garbiñe Muguruza)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGarbiñe Muguruza Blanco
Garbine Muguruza 2016 crop2.jpg
Garbiñe Muguruza, 2016.
Dades biogràfiques
Naixement 8 d'octubre de 1993 (24 anys)
Caracas
Residència Ginebra
Alçada 182 centimetres (1,82 m)
Pes 73 kg
Activitat professional
Ocupació Tennista
Esport Tennis
Mà de joc dretana i revessa a dues mans
Modalitat Part.G/P Títols Max. Rànq.
Individual 317–157 5 1 (2017)
Dobles 76–46 5 10 (2015)
WTA Perfil a la WTA
Participà en
Anys Activitat
Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2016

Lloc web http://www.garbiñemuguruza.com
Twitter: GarbiMuguruza
Modifica dades a Wikidata

Garbiñe Muguruza Blanco (GuatireVeneçuela, 8 d'octubre de 1993) és una jugadora de tennis professional d'ascendència basca i formada a Catalunya. Té la doble nacionalitat veneçolana i espanyola. Fou número 1 del rànquing individual femení l'any 2017 i en el seu palmarès destaquen dos títols de Grand Slam.

També és una excel·lent jugadora de dobles tot i que no només hi participa esporàdicament. Els millors resultats en aquesta categoria els va aconseguir amb la seva compatriota Carla Suárez Navarro.

Biografia[modifica]

Garbiñe Muguruza Blanco és filla del basc José Antonio Muguruza i de la veneçolana Scarlet Blanco.[1] Va néixer a Veneçuela i és la petita de tres germans, que són Asier i Igor. Va començar a jugar a tennis als tres anys en companyia dels seus germans. Es va traslladar a Espanya amb la seva família quan tenia sis anys. S'ha format en la seva especialitat esportiva a l'Acadèmia Bruguera de Santa Coloma de Cervelló, sota la tutela dels entrenadors Alejo Mancisidor i Xavier Budó, entre d'altres. Malgrat competir per Espanya, manté la doble nacionalitat veneçolana i espanyola.

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 3 (2−1)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 2015 Wimbledon Flag of the United States.svg Serena Williams 4−6, 4−6
Guanyadora 1. 2016 Roland Garros Flag of the United States.svg Serena Williams 7−5, 6−4
Guanyadora 2. 2017 Wimbledon Flag of the United States.svg Venus Williams 7−5, 6−0

Carrera esportiva[modifica]

Primers anys (2012−2013)[modifica]

Tot just esdevenir tennista professional el 2 de març de 2012, aquell mateix mes va rebre una invitació per l'important torneig de Miami. La seva primera aparició en un torneig del circuit WTA va ser espectacular ja que va derrotar Vera Zvonareva, número 9 del rànquing individual en aquell moment.[2][3] Malauradament no va poder fer el mateix enfront Agnieszka Radwańska en quarta ronda, qui seria campiona del torneig. Va disputar diversos torneigs més destacant només a Fes, on arribà a quarts de final. Al juliol va disputar la final del torneig ITF de Bucarest davant la tennista espanyola, María Teresa Torró Flor. Es va classificar pel quadre principal de l'US Open, però va perdre en primera ronda davant Sara Errani.

En el 2013 va entrar a l'Open d'Austràlia va entrar al quadre de rebot degut a diverses renúncies per lesió abans d'iniciar-se el torneig, però va perdre en segona ronda davant Serena Williams. Es va classificar també per Indian Wells, i va avançar fins a la quarta ronda, on va caure enfront Angelique Kerber. Gràcies als resultats de l'any anterior va tornar a ser convidada a Miami, on també va arribar a quarta ronda després de superar a Caroline Wozniacki, però va cedir davant Li Na, número 5 del rànquing. També va disputar el torneig de Wimbledon, on la va vèncer Iekaterina Makàrova en segona ronda. Llavors va operar-se el turmell dret, perdent-se la resta de la temporada, però suficient per entrar entre les millors cent tennistes.

Primers títols (2014−present)[modifica]

Muguruza va començar la temporada 2014 a Auckland arribant a quarts de final per derrota davant Venus Williams. A Hobart va aconseguir el primer èxit de la seva carrera, on venint de la fase prèvia, va aconseguir classificar-se per la final i superar a Klára Zakopalová.[4] A l'Open d'Austràlia va avançar fins a la quarta ronda derrotada per Agnieszka Radwańska, però havent vençut a Wozniacki (10a cap de sèrie). Després de la derrota en primera ronda davant Kimiko Date-Krumm a Pattaya, va tornar a classificar-se per una final, a Florianópolis i novament enfront Zakopalová, però en aquesta ocasió el resultat fou al contrari. Tan a Indian Wells com a Miami va caure en segona ronda davant Alisa Kleybanova i Ajla Tomljanović respectivament. A Monterrey també va ser eliminada en primera ronda per Donna Vekić, mentre que a Marràqueix va arriba a semifinals cedint enfront Torró Flor. Aquí aconseguí el segon títol de dobles del seu palmarès amb Romina Oprandi. A Madrid fou superada per Samantha Stosur en segona ronda, però en dobles aconseguí disputar la final junt a Carla Suárez Navarro. A Roma també va caure en segona ronda davant Francesca Schiavone. Al Roland Garros va aconseguir la primera fita destacada de la seva trajectòria ja que va vèncer a Serena Williams en segona ronda, número 1 del rànquing individual.[5] Finalment va caure en quarts de final enfront Maria Xaràpova, guanyadora final del torneig. En dobles va arribar a semifinals però també van ser derrotades per les principals favorites i campiones, Peng Shuai i Hsieh Su-wei. Gràcies a aquests resultats va escalar al Top 30 individualment i Top 40 en dobles. En els torneigs sobre gespa va topar amb CoCo Vandeweghe en dues ocasions, la va eliminar a quarts de final de 's-Hertogenbosch i en primera ronda de Wimbledon. També va participar en dobles fent parella amb Suárez Navarro, arribant a tercera ronda.[6] A l'estiu va començar per Stanford arribant a quarts de final fins ser superada per Kerber. Amb Suárez Navarro van guanyar el títol de dobles derrotant a Paula Kania i Kateřina Siniaková en la final. A Mont-real la va vèncer Xaràpova en segona ronda, a Cincinnati va perdre en primera davant Annika Beck, mentre que a New Haven en quarts de final contra Camila Giorgi. En el US Open també va ser sorpresa en primera ronda per Mirjana Lučić-Baroni, mentre que en dobles va arribar a tercera ronda, derrotades per les germanes Williams. A continuació va disputar el torneig de Tòquio arribant a semifinals, derrotada per Wozniacki, però en dobles van poder arribar a la final, superades per Cara Black i Sania Mirza. A Wuhan va arribar a tercera ronda, quan es va retirar per una gastritis, i a Pequín va caure tot just en primera ronda davant Ekaterina Makarova. El darrer torneig de la temporada que va disputar fou el Tournament of Champions, on va guanyar els tres partits de la fase inicial a Makarova, Flavia Pennetta i Alizé Cornet, però va perdre en semifinals contra Andrea Petkovic. Va acabar l'any en les posicions 21 i 16 dels rànquings individual i de dobles respectivament.

La temporada 2015 va començar a Brisbane però es va haver de retirar per lesió al turmell. La setmana següent, enlloc de defensar el títol de Hobart, va optar per Sydney, on va arribar a quarts de final eliminada per Angelique Kerber. A l'Open d'Austràlia va arribar a quarta ronda fins caure enfront Serena Williams. A continuació va disputar la primera ronda de la Copa Federació, on va guanyar els dos partits individuals però no el de dobles, i l'equip romanès va vèncer l'espanyol. A Dubai va avançar fins les semifinals però Karolína Plíšková la va derrotar, en canvi, en dobles va arribar a la final. A Doha es va retirar en primera ronda, i llavors a Indian Wells i Miami, va ser derrotada en tercera ronda per Plíšková i Errani. Sobre terra batuda no va superar la segona ronda de Stuttgart, Marràqueix i Madrid, després de cedir enfront Simona Halep, Kristina Mladenovic i Svetlana Kuznetsova respectivament. A Madrid van ser finalistes per segon any consecutiu amb Suárez Navarro. Al Roland Garros va caure en quarts de final davant Lucie Šafářová.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garbiñe Muguruza Blanco Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Echániz, P. «Mi gran sueño es ganar el Open USA» (en espanyol). Diario Vasco, 11-12-2012. [Consulta: 18 gener 2018].
  2. Gutiérrez, Pedro. «Garbiñe Muguruza elimina a Zvonareva, protagonista en Miami» (en anglès). PuntoDeBreak.com, 23-03-2012. [Consulta: 24 gener 2018].
  3. Rodriguez, Roberto. «Garbiñe Muguruza, el presente del tenis femenino español» (en anglès). La Vanguardia, 31-03-2012. [Consulta: 24 gener 2018].
  4. «Garbine Muguruza defeats Klara Zakopalova to win Hobart International» (en anglès). ABC, 11-01-2014. [Consulta: 6 febrer 2018].
  5. «Muguruza da el golpe y elimina a Serena Williams» (en espanyol). Marca, 28-05-2014. [Consulta: 6 febrer 2018].
  6. Petrequin, Samuel. «CoCo Vandeweghe upsets Garbine Muguruza for first win at Wimbledon» (en anglès). Journal Star, 23-06-2014. [Consulta: 12 febrer 2018].