Garcia I de Galícia
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1042 (Gregorià) Zamora |
| Mort | 22 març 1090 (Gregorià) (47/48 anys) Castillo de Luna (en)  |
| Sepultura | Panteó de reis de San Isidoro de León |
 Monarca de Galícia | |
| 1072 – 1073 ← Sanç II de Castella – Alfons VI de Lleó → | |
| Monarca de Galícia | |
| 1065 – 1071 ← Ferran I de Lleó, Sança I de Lleó – Sanç II de Castella, Alfons VI de Lleó → | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Rei de Galícia |
| Família | Dinastia Ximena |
| Pares | Ferran I de Lleó i Sança I de Lleó |
| Germans | Urraca de Castella, Elvira de Toro, Sanç II de Castella i Alfons VI de Lleó |
Signatura  | |
Garcia I de Galícia (1042-1090) fou rei de Galícia en dos períodes (1065-1071) i (1072-1073).
Tercer fill del rei Ferran I de Castella, després de la seva mort (1065) d'acord amb el seu testament va rebre Galícia i el petit territori del que llavors era el comtat de Portugal en qualitat de regne. Els seus germans Sanç i Alfons van rebre respectivament els regnes de Castella i Lleó.
La divisió del patrimoni de Ferran va produir grans conflictes entre els germans, sent Garcia el primer sobirà a perdre la seva corona. Els seus germans Sanç i Alfons es van apoderar del regne (1071) i se'l van repartir entre ells, sent Garcia bandejat a la cort del rei de la taifa de Sevilla, Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid. A la mort de Sanç (1072), Garcia va recuperar el seu regne, però convocat pel seu germà Alfons, llavors ja rei de Lleó i Castella, va ser capturat (1073) i enviat al castell de Lluna, on va romandre reclòs fins a la seva mort, ocorreguda disset anys després (1090).
Garcia va ser el primer monarca a usar el títol de rei de Portugal, en 1071, quan va derrotar en la batalla de Pedroso al comte Nunó II de Portugal, comte de Portugal i últim sobirà de la casa de Vímara Peres, que s'havia alçat en 1070 contra el rei Garcia.
| Precedit per: Ferran I |
Rei de Galícia 1065-1071 i 1072-1073 |
Succeït per: Sanç II (primer cop) Alfons VI (segon cop) |