Gareth Jones (periodista)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGareth Jones

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Gareth Richard Vaughan Jones Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 agost 1905 Modifica el valor a Wikidata
Y Barri (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1935 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Jehol Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Aberystwyth
Trinity College
Barry Comprehensive School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme i reportatge Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDavid Lloyd George
The Times
Western Mail (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Gareth Jones (anglès: Gareth Richard Vaughan Jones) (Y Barri, 13 d'agost de 1905 - Jehol, 12 d'agost de 1935) va ser un periodista gal·lès que el març de 1933 va informar per primera vegada al món occidental, sense equívocs i sota el seu propi nom, l'existència de la fam soviètica de 1932-1933, coneguda com l'Holodomor.[1]

Jones havia informat de manera anònima a The Times el 1931 [2] sobre la fam a l'Ucraïna soviètica i al sud de Rússia i, després de la seva tercera visita a la Unió Soviètica, va emetre un comunicat de premsa amb el seu propi nom a Berlín el 29 de març de 1933 descrivint la fam generalitzada.[3] Els informes de Malcolm Muggeridge, escrits el 1933 com a corresponsal anònim, van aparèixer simultàniament al Manchester Guardian;[4][5] el seu primer article anònim que especificava la fam a la Unió Soviètica es va publicar el 25 de març de 1933.[4]

Després de rebre la prohibició de tornar a entrar a la Unió Soviètica, Jones va ser segrestat i assassinat el 1935 mentre investigava a la Mongòlia ocupada pels japonesos; el seu assassinat probablement va ser comès per la policia secreta soviètica, l'NKVD.[6] A la seva mort, l'antic primer ministre britànic David Lloyd George va dir: "Tenia la passió per esbrinar què passava a països estrangers allà on hi havia problemes, i en la recerca de les seves investigacions no es va evitar cap risc... Res no li va escapar i no va permetre que cap obstacle es desviés del seu rumb quan va pensar que hi havia algun fet que podia obtenir. Tenia l'habilitat gairebé infalible d'aconseguir les coses que importaven".[7]

Biografia[modifica]

Nascut a Y Barri, Bro Morgannwg, Gal·les, Jones va assistir a l'escola del comtat de Barry, on el seu pare, el major Edgar Jones, va ser director fins al voltant de 1933. La seva mare, Annie Gwen Jones, havia treballat a Rússia com a tutora dels fills d'Arthur Hughes, fill de l'industrial siderúrgic gal·lès John Hughes, que va fundar la ciutat de Hughesovka, l'actual Donetsk, a Ucraïna.[8]

Jones es va graduar a la University College of Wales, Aberystwyth el 1926 amb un títol d'honor de primera classe en francès. També va estudiar a la Universitat d'Estrasburg i al Trinity College de Cambridge, del qual es va graduar el 1929 en francès, alemany i rus.[9] Després de la seva mort, un dels seus tutors, Hugh Fraser Stewart, va escriure a The Times que Jones havia estat un "lingüista extraordinari".[10]

Després de graduar-se, Jones va ensenyar idiomes a Cambridge, i posteriorment al gener de 1930 va ser contractat com a assessor d'Afers Exteriors del diputat britànic i antic primer ministre David Lloyd George.[8][11][12] Aquesta ocupació suposava preparar notes i sessions informatives que Lloyd George utilitzava en debats, articles i discursos, i també va suposar alguns viatges a l'estranger.

Periodisme[modifica]

El 1929, Jones es va convertir en un periodista autònom professional[13][14] i el 1930 col·laborava amb articles a diversos diaris i revistes.

Jones va estar a la Unió Soviètica dues vegades, durant tres setmanes a l'estiu de 1930 i durant un mes a l'estiu de 1931. Havia informat de les troballes de cada viatge en les seves col·laboracions publicades,[15] incloent tres articles titulats "Les dues Rússies" que va publicar de manera anònima a The Times el 1930, i tres articles cada cop més explícits, també anònims, titulats "The Real Russia" a The Times l'octubre de 1931, que informava de la fam dels camperols a l'Ucraïna soviètica i al sud de Rússia.[2]

El març de 1933, va viatjar a la Unió Soviètica per tercera i última vegada i el 7 de març va eludir les autoritats per endinsar-se a la aleshores República Socialista Soviètica d'Ucraïna,[16] on va mantenir diaris de la tragèdia de fam, també anomenada Holodomor, que va poder presenciar. Al seu retorn a Berlín el 29 de març, va publicar el seu comunicat de premsa, que va ser publicat per molts diaris, entre ells The Manchester Guardian i el New York Evening Post

Llegat[modifica]

Diaris[modifica]

El novembre de 2009, els Jone's diaries que registren el genocidi de la Gran Fam Soviètica de 1932–33 es van exposar per primera vegada a la Biblioteca Wren del Trinity College, Cambridge.[17]

Cinema[modifica]

La pel·lícula ucraïnesa de 2008 de Serhii Bukovs'kyi Live (títol original en ucraïnès Живі) és un documental sobre la Gran Fam de 1932–33 i els intents de Jones de descobrir-la.[18] Live (en directe) es va estrenar el 21 de novembre de 2008 al Kíiv Cinema House. Es va projectar el febrer de 2009 al Festival Internacional de Cinema de Berlín, a la primavera de 2009 al Festival de Cinema d'Ucraïna a Colònia i al novembre de 2009 al Segon Festival Anual de Cinema ucraïnès de Cambridge.[17] Va rebre el Premi Especial del Jurat de Plata al Concurs Internacional de Documentals al Sisè Festival international de cinema d'Erevan, Armènia, el juliol de 2009, i el Gran Premi de Ginebra de 2009 al setembre de 2009.[19]

El llargmetratge El senyor Jones del 2019, protagonitzat per James Norton, Vanessa Kirby i Peter Saarsgaard, i dirigit per la realitzadora polonesa Agnieszka Holland, se centra en Jones i la seva investigació i informes sobre la fam a Ucraïna, davant l'oposició política i periodística. El gener de 2019, va ser seleccionat per competir per l'Ós d'Or al 69è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[20][21] La pel·lícula va guanyar el Gran Premi Lleó d'Or al 44è Festival de Cinema de Gdynia, Polònia, el setembre de 2019.[22]

Referències[modifica]

  1. Snyder, Timothy. Bloodlands: Europe Between Hitler and Stalin (en anglès), 2010. ISBN 978-0-465-00239-9. 
  2. 2,0 2,1 Otten, Rivka. Gareth Jones: Reviled and Forgotten - How different interests shaped the perception of the Ukrainian Famine of 1932-1933 in the West (tesi) (en anglès). Leiden. Països Baixos: Universiteit Leiden, 2019, p. 79. 
  3. «Gareth Jones Soviet Union Newspaper Articles 1930-33». [Consulta: 4 març 2022].
  4. 4,0 4,1 Victoria Rymar, Ukrainian Canadian Congress. «Sally J.Taylor A Blanket of Silence» (en anglès). [Consulta: 4 març 2022].
  5. «The Famine the “Times” Couldn’t Find» (en anglès), 01-11-1983. [Consulta: 4 març 2022].
  6. «Journalist Gareth Jones' 1935 murder examined by BBC Four» (en anglès). BBC News, 05-07-2012.
  7. «Jones: The man who knew too much» (en anglès). BBC News, 13-11-2009.
  8. 8,0 8,1 «1930s journalist Gareth Jones to have story retold» (en anglès). The Guardian, 13-11-2009. [Consulta: 4 març 2022].
  9. «'Unsung hero' reporter remembered» (en anglès). BBC, 02-05-2006.
  10. Stewart, Hugh Fraser «Mr. Gareth Jones». The Times, 19-08-1935.
  11. «Famine Rules Russia». Evening Standard., 31-03-1933.
  12. «The Welsh Wizard, David Lloyd George employs Gareth Jones». [Consulta: 4 març 2022].
  13. «Press cuttings of articles written by Gareth Jones, - National Library of Wales Archives and Manuscripts» (en anglès). [Consulta: 4 març 2022].
  14. «Welsh witness to Russian catastrophe» (en anglès), 23-06-2013. [Consulta: 4 març 2022].
  15. Colley, Margaret Siriol «For The Record: Relatives of Gareth Jones write letter to Times Publisher». The Ukrainian Weekly, 09-11-2003.
  16. Snyder, Timothy. «pàg 46». A: Bloodlands: Europe Between Hitler and Stalin (en anglès). Hachette UK, 2013, p. 544. ISBN 9780465032976. 
  17. 17,0 17,1 WalesOnline. «Welsh journalist who exposed a Soviet tragedy» (en anglès), 13-11-2009. [Consulta: 4 març 2022].
  18. «“Live” – a film about Holodomor by Sergey Bukovsky - [UA Ukrainian Film Office]» (en anglès). UA Film Office, 29-10-2008. [Consulta: 4 març 2022].
  19. «The Second Annual Cambridge Festival of Ukrainian Film» (en anglès), 2009. Arxivat de l'original el 2016-04-19. [Consulta: 4 març 2022].
  20. Borrull, Mariona. «'Mr. Jones': Agnieszka Holland recupera el trabajo de Gareth Jones sobre el Holomodor.» (en castellà). Fotogramas, 10-02-2019. [Consulta: 4 març 2022].
  21. Barraclough, Leo. «First Footage From Berlin Competition Film ‘Mr. Jones’» (en anglès). Variety, 28-01-2019. [Consulta: 4 març 2022].
  22. «Mr. Jones tames the Golden Lions at the Polish Film Festival in Gdynia» (en anglès). Cineuropa.org. [Consulta: 4 març 2022].

Enllaços externs[modifica]