Garifunes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de grup humàGarifuna
Bandera dels Kumyks
Població total 200.000 (1993)
Llengua garifuna, anglès, castellà, anglès crioll
Religió cristianisme protestant, catolicisme
Grups humans relacionats
miskitos
afroamericans de Saint Vincent i les Grenadines
criolls de Guatemala
Regions amb poblacions significatives
Hondures, Guatemala, Nicaragua, Belize
Modifica dades a Wikidata

Els garifunes, caribs negres o, en llengua garifuna, garinagu són un grup ètnic de l'Amèrica Central i el Carib sorgit de la barreja de la població ameríndia arawak i carib amb afroamericans que es van resistir a la colonització i a l'esclavitud. Viuen a Nicaragua –on comparteixen regió amb els miskitos–, Guatemala, Hondures i Belize. Una gran part dels garinagu viuen en aquests dos darrers països.

La majoria afirmen que són descendents d'esclaus de Nigèria portats a la zona pels espanyols cap al 1635. El vaixell que els transportava es va enfonsar vora Saint Vincent i els esclaus que van arribar a la costa es van barrejar amb els amerindis. El seu nom provindria de Kalipuna, una de les denominacions que els indis carib es donaven a si mateixos.

Història[modifica | modifica el codi]

Caribs negres i afrosaintvincentins[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Primera Guerra Carib i Segona Guerra Carib

En l'actualitat[modifica | modifica el codi]

El 17 de juliol de 2014 va haver-hi un intent de rapte massiu de membres de la coordinadora de l'Organització Fraternal Negra Hondurenya, OFRANEH, i vint altres integrants d'aquesta organització de defensa dels drets culturals i territorials del garifunes per part de sicaris armats associats amb el crim organitzat al poble de Vallecito, a Colón, Hondures. Segons el servei de premsa d'OFRANEH, alguns dels raptats es van poder escapar i això va ser clau perquè aquest rapte no tingués èxit, ja que els delinqüents van desistir. Es creu que el motiu d'aquesta acció criminal va ser que la comunitat garifuna havia destruït una pista clandestina que es feia servir per exportar material de palma africana de manera il·legal, en una zona que el 1997 va ser atribuïda per l'Institut Agrari Nacional d'Hondures (INA) a la comunitat garifuna, però que va ser envaïda el 1998 per l'empresari hondureny Miguel Facussé per sembrar-hi palma. Tot i que els garifunes van guanyar un judici sobre l'atribució del territori de Vallecito, persones associades al crim organitzat es van apoderar del 80% d'aquest territori i hi van construir la pista clandestina. Quan, el 2013, l'INA va aconseguir que les terres tornessin a quedar en mans dels garifunes, els membres d'aquesta comunitat van començar a rebre amenaces i a ser objecte de sabotatges, que van culminar amb aquest intent de segrest a gran escala.[1][2]

El 5 d'agost de 2014, la comunitat garifuna de Barra Vieja, al municipi de Tela, va començar a ser desallotjada a instàncies del jutge Abigael Tinoco a causa de les pressions de l'Empresa Nacional Portuària (ENP) d'Hondures. Aquest desallotjament pot afectar 450 persones, entre les quals hi ha 200 menors d'edat. L'ENP va esdevenir propietària d'una bona part del territori garifuna de la badia de Tela i el 2006 va cedir a la comunitat de Miami 25 hectàrees que es van convertir en comunitàries, però que van ser venudes de manera il·legal a empresaris de San Pedro Sula. La comunitat de Barra Vieja està situada a l'entrada del projecte turístic Indura Beach, que ha comportat la dessecació de 80 hectàrees de l'anomenada llacuna de Los Micos per construir-hi un camp de golf. En l'actualitat, la comunitat garifuna està esperant que el Tribunal Interamericà de Drets Humans dictamini sobre aquest cas, ja que defensa que aquestes terres són seves i critica que ni l'estat ni el govern hondurenys no els protegeixen, tot i que hi estan obligats per la Constitució i pels convenis internacionals que han subscrit.[3]

El 7 d'agost de 2014, la comunitat garifuna d'Antigua Armenia, al Departament d'Atlántida, va ser desallotjada de les seves terres ancestrals per la policia municipal de Jutiapa a causa de les pressions de la companyia internacional Standard Fruit Company, dedicada a la producció de fruita, que en la dècada de 1920 va cremar els registres de propietat dels garifunes i es va apoderar de les seves terres. L'any 2000, el govern hondureny va concloure a favor de la concessió del delta del riu Papaloteca a la Companyia Standard Fruit Company (actualment, Dole Fruit Company), que va entregar les terres a la municipalitat de Jutiapa obviant les demandes de la comunitat garifuna d'Antigua Armenia. Els garifunes critiquen que l'estat hondureny no fa cas de les decisions jurídiques de la Comissió Interamericana de Drets Humans i del Tribunal Interamericà, que dicten que s'han violat els drets territorials i humans d'aquest poble. rep .[4]

El 26 d'agost de 2014, el Consell Nacional Garifuna (NGC) de Belize va denunciar que una institució financera discriminava el seu poble, ja que instruïa els treballadors perquè no parlessin el garifuna en el seu lloc de treball. El CNG defensa que la seva herència cultural ha de ser respectada per totes les entitats i organitzacions de Belize.[5]

El 21 de desembre de 2015, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va condemnar l'estat hondureny per la violació dels drets humans col·lectius dels garifunes. Això ha passat després de les denúncies les violacions que patien les comunitats garifunes de Punta Piedra, Triunfo de la Cruz i Cayos Cochinos, en especial pel que fa al seu dret a la propietat col·lectiva de la terra.[6][7] Al llarg dels dotze anys que ha durat el procés, l'estat hondureny ha deixat que el crim organitzat controlés el territori garifuna, situat al nord del país, a la costa del Carib. Tot i que aquesta decisió jurídica internacional és una victòria per al poble garifuna, en l'actualitat, les comunitats garifunes viuen sota el jou de les ciutats model que s'instal·len al seu territori i de la dissolució dels seus títols comunitaris sobre la terra.[7]

Pobles garifunes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Narco pista, despojo territorial y rapto de integrantes de OFRANEH». Ofraneh. Wordpress, 17-07-2014 [Consulta: 18 juliol 2014].
  2. «Narco pista, despojo territorial y rapto de integrantes de OFRANEH». Agencia Latinoamericana de Información, 17-07-2017 [Consulta: 18 juliol 2014].
  3. «Empresa Nacional Portuaria (ENP) promueve desalojo de la comunidad Garífuna de Barra Vieja, Tela». Ofraneh. wordpress, 07-08-2014 [Consulta: 9 agost 2014].
  4. «Desalojados Garífunas de sus tierras ancestrales de Armenia». Ofraneh.wordpress, 08-08-2014 [Consulta: 9 agost 2014].
  5. Jones, Patrick E. «National GArifuna Council investigates alleged language discrimination». Breaking Belize News, 26-08-2014 [Consulta: 27 agost 2014].
  6. OFRANEH «CIDH condena a Honduras por violación de derechos colectivos del pueblo Garífuna». Actualidad ÉtNica, 21-12-2015 [Consulta: 22 desembre 2015].
  7. 7,0 7,1 «La corte de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) condena al Estado de Honduras por la violación de los derechos colectivos del pueblo Garífuna». África Fundación Sur, 22-12-2015 [Consulta: 22 desembre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Flores, Barbara A.T. 2001. Religious education and theological praxis in a context of colonization: Garifuna spirituality as a means of resistance. Ph.D. Dissertation, Garrett/Northwestern University, Evanston, Illinois.
  • Gonzalez, N.L. 1997. The Garifuna of Central America. pp. 197–205 in The Indigenous People of the Caribbean, Samuel M. Wilson (ed.) ISBN 0-8130-1531-6

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garifunes Modifica l'enllaç a Wikidata