Garigliano
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 El riu Garigliano, prop de la desembocadura | ||||
| Tipus | Riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | neix a uns ? | |||
| Localització | Cassino | |||
| Final | ||||
| Localització | Mar Tirrena | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Dimensions |
158 m ( ) | |||
| Creua | Itàlia | |||
| Superfície | ? km² | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 5.020 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Cabal | ? m³/s? | |||
|
| ||||
|
| ||||
 | ||||
El Garigliano és un riu d'Itàlia. Se'l coneix també com Liri (nom que porta al començament). El seu nom antic fou Liris.
Aquest riu fou teatre de quatre batalles importants:
- El juny del 915, entre la lliga del papa Joan X, dirigida pel duc Alberic de Spoleto, i els sarraïns que havien començat a establir-se a la vall.
- El 29 de desembre del 1503, de la victòria dels terços del Gran Capità contra els francesos, prop de Gaeta, que consolida els drets de Ferran el Catòlic al Regne de Nàpols i li n'atorga la sobirania. En aquesta batalla, segons diversos autors, hi havia molts catalans; un d'ells és en Cristòfor Despuig, que després de la batalla posa en boca del gran Capità: "essos dos caballeros... si no fuese por ellos, no tuviéramos hoy que comer".[1]
- En aquesta batalla, hi morí ofegat Piero de Mèdici, i passà el control de la família dels Mèdici a Giovanni de Mèdici, més tard papa Lleó X.
- El 1860, la derrota de l'exèrcit del rei Borbó de Dues Sicílies contra els piemontesos.
- Des del novembre del 1943, una llarga batalla entre els aliats i els alemanys (vegeu Monte Cassino).
Nota[modifica]
- ↑ Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, 1555, manuscrit del Pare Fidel Fita, p.90
Vegeu també[modifica]
Coord.: 41° 13′ N, 13° 45′ E / 41.217°N,13.750°E
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garigliano |
