Garnatxa de l'Empordà

De Viquipèdia
Infotaula begudaGarnatxa de l'Empordà
TipusVi de licor dolç
CuinaCuina dels Països Catalans
TradicióAlt Empordà i Baix Empordà
OrigenAlt Empordà
Quan es beuLa verema es fa anualment.
Ingredientsraïm de garnatxa (lledoner o garnatxa blanca i lledoner roig o garnatxa grisa) molt madur i assecat al sol després de la verema.
Mètode de preparacióFermentació interrompuda incorporant-hi aiguardent (alcohol vínic).
FormaBlanca o Grisa
DenominacióDO Empordà

La Garnatxa de l'Empordà és un vi de licor dolç tradicional enfortit, elaborat amb un mínim del 90% de garnatxa (lledoner o garnatxa blanca, lledoner roig o garnatxa grisa) molt madur i assecat al sol després de la verema, segons la tècnica del vi de palla: el raïm es deixa assecar al sol sobre la palla abans del premsat. Se'l pot considerar un vi licorós enfortit. La DO es regula per 03/03/2006.[1]

La seva fermentació s'interromp quan el contingut de sucres és el desitjat, incorporant-hi aiguardent (alcohol vínic), que paralitza la fermentació i serva una part del seu sucre natural. Resulta un vi dolç natural amb una aroma primària de confitures i espècies i un grau alcohòlic volumètric adquirit entre 14% vol i 20% vol. S'aconsegueix un vi d'uns 15°. Generós, amb sabor del mateix raïm madur, càlid i sedós, virtuts que li concedeixen els trets d'un vi de postres excepcional.[2]

La garnatxa envellida en roure[3] es transforma en un vi ranci de color ambre i alhora irisiacions cristal·lines, delicat i aromàtic, sedós, ni embafador ni fort en excés, de fragància exquisida, rodó i melós, i que és com una carícia per al paladar.[4]

Segons Jaume Fàbrega,

{{cita|S'adiu amb les pastes de full amb cabell d'àngel, brunyols, carquinyolis, relleno (pomes farices amb carn), fruita cuita, la grana de capellà (postres de músic), les coques, les galetes i pastes (xuixos, flaones, corns...), però també amb el "foie gras", terrines, embotits, i formatge blau. Excel·lent per a cuinar i elaborar plats: oca amb peres, rostit, braó de porc, faves, pèsols, estofats, botifarra dolça, relleno, macedònies... El seu parent més proper és el Banyuls, "vi dolç natural" elaborat a la Catalunya Nord, així com els Ribesaltes i Maurí, similars.[5]

Referències[modifica]

  1. Empordà, Consell Regulador DO. «Reglamentació | DO Empordà». [Consulta: 11 setembre 2022].
  2. Roset, Ramón. «Perelada Garnatxa de l'Empordà 2004, la millor tradició de la garnatxa envellida | Cupatges». naciodigital.ca, 02-11-2017. [Consulta: 11 setembre 2022].
  3. Ciurana, Jaume. Els vins de Catalunya. Servei Central de Publicacions de la Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidencia, 1980, p. 26. ISBN 978-84-500-3455-4. 
  4. Blanch i Dalmau, Josep «Algunes referències històriques de la varietat garnatxa a l'Empordà». Dossiers agraris, 18, 25-11-2015, pàg. 9–18. ISSN: 2013-9772.
  5. Fabrega, Jaume. «Coneixeu la garnatxa de l'Emporda?». Bona vida-Bloc Vilaweb, 11-07-2009. [Consulta: 12 setembre 2022].