Garnatxa de l'Empordà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula begudaGarnatxa de l'Empordà
Garnatxa d'Empordà.JPG
Garnatxa de l'Empordà
Tipus Vi de licor dolç
Cuina Cuina dels Països Catalans
Tradició Alt Empordà i Baix Empordà
Origen Alt Empordà
Quan es beu La verema es fa anualment.
Ingredients raïm de garnatxa (lledoner o garnatxa blanca i lledoner roig o garnatxa grisa) molt madur i assecat al sol després de la verema.
Mètode de preparació Fermentació interrompuda incorporant-hi aiguardent (alcohol vínic).
Forma Blanca o Grisa
Denominació DO Empordà
Modifica dades a Wikidata

La Garnatxa de l'Empordà és un vi de licor dolç tradicional enfortit, elaborat amb un mínim del 90% de garnatxa (lledoner o garnatxa blanca, lledoner roig o garnatxa grisa) molt madur i assecat al sol després de la verema, segons la tècnica del vi de palla: el raïm es deixa assecar al sol sobre la palla abans del premsat. Se'l pot considerar un vi licorós enfortit.

La seva fermentació s'interromp quan el contingut de sucres és el desitjat, incorporant-hi aiguardent (alcohol vínic), que paralitza la fermentació i serva una part del seu sucre natural. Resulta un vi dolç natural amb una aroma primària de confitures i espècies i un grau alcohòlic volumètric adquirit entre 14% vol i 20% vol. S'aconsegueix un vi d'uns 15°. Generós, amb sabor del mateix raïm madur, càlid i sedós, virtuts que li concedeixen els trets d'un vi de postres excepcional.

La garnatxa envellida en roure es transforma en un vi ranci de color ambre i alhora irisisacions cristal·lines, delicat i aromàtic, sedós, ni embafador ni fort en excés, de fragància exquisida, rodó i melós, i que és com una carícia per al paladar.

Segons Jaume Fàbrega,

« S'adiu amb les pastes de full amb cabell d'àngel, brunyols, carquinyolis, relleno (pomes farices amb carn), fruita cuita, la grana de capellà (postres de músic), les coques, les galetes i pastes (xuixos, flaones, corns...), però també amb el "foie gras", terrines, embotits, i formatge blau. Excel·lent per a cuinar i elaborar plats: oca amb peres, rostit, braó de porc, faves, pèsols, estofats, botifarra dolça, relleno, macedònies... El seu parent més proper és el Banyuls, "vi dolç natural" elaborat a la Catalunya Nord, així com els Ribesaltes i Maurí, similars.[1] »

Referències[modifica]