Garrotín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de cançóGarrotín
Tipus Flamenc
Gènere Cançó improvisada
Llengua castellà i català
Modifica dades a Wikidata
La cantant i actriu Julia Fons balla el garrotín al Teatro Eslava en 1911, foto de Calvache

El garrotín (de l'asturià garrotinada, cop de blat a l'era per desgranar-lo) és un tipus de cançó improvisada.

El seu origen és asturià. Al segle XIX es va estendre pel territori espanyol i davant l'auge de la moda del flamenc ja en el segle XX va agafar un toc d'aquest estil musical, concretament de canto chico de mans de Pastora Pavón ("Niña de los Peines"), i popularitzada per la bailaora, Carmen Amaya.[1] Hi ha la creença que va arrelar especialment entre els gitanos de Lleida tot i no haver-hi proves documentals que ho permetin assegurar.[2]

Consta d'una tornada fixa amb una melodia rítmica, i les estrofes es van improvisant a mesura que es canta. El contingut de les estrofes sol ser burlesc o irònic, amb l'únic objectiu de divertir la gent que l'escolta.[3]

En l'anomenat Garrotín de Lleida l'estrofa sol ser, tot i que amb petites variacions:[4]

Al garrotín, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan;
al garrotín, al garrotan,
de la vera vera vera de Sant Joan.

La tornada és una estrofa de quatre versos de vuit síl·labes idealment, tot i que, com que es fan concordar amb la música, a vegades són irregulars. Aquests, solen rimar només el segon i el quart, atenent al fet que solen ser improvisats durant la cançó. Entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps a preparar-se el següent. Uns exemples serien:

Jo tenia una amigueta
amb un do molt especial
cada cop que veia un noi
li feia aixecar el pardal.

La vida és una passada
és com una gran comèdia
sobretot des que hi és
en català la Viquipèdia.

Actualment el garrotín és present en concerts de grups de folk i fins i tot de rock català sense perdre el seu caràcter participatiu i festiu, com a la majoria de concerts de Miquel del Roig[5] o La Terrasseta de Preixens.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Peña, Paco. Toques Flamencos. London: Musical New Services, 1976, p. 10. 
  2. Lo garrotín de Lleida
  3. Antropologia del garrotín
  4. “El garrotín és una dansa tradicional de Catalunya”, El Punt Avui, 2 de maig de 2016
  5. Miquel del Roig - Garrotí garrotà
  6. La Terrasseta de Preixens

Vídeos[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]