Garsa blava ibèrica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGarsa blava ibèrica
Cyanopica cooki Modifica el valor a Wikidata
Blauelester donana.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries6 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou15 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22732302 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCorvidae
GènereCyanopica
EspècieCyanopica cooki Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1850

La garsa blava ibèrica (Cyanopica cooki),[1] també denominada en castellà, rabilargo, rabúo[2][3] o mohíno, i en portuguès, charneco o pega-azul,[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Corvidae endèmica del centre i sud-oest de la península ibèrica.[1][4]

Taxonomia[modifica]

És una de les dues espècies pertanyents al gènere Cyanopica (de Cyano = blau i pica = garsa, és a dir, garsa blava). L'altra espècie pertanyent a aquest gènere és la garsa blava asiàtica (Cyanopica cyanus), en la qual anteriorment s'incloïa com a subespècie la garsa blava ibèrica.[5][6] És a dir, abans es consideraven aquests dos taxons coespecífics, tot i la distància de 9.000km que els separava.[7] Però anàlisis genètiques recents mostren que es tracta de dues espècies diferents.[8]

La presència en llocs tan distants geogràficament (península Ibèrica i extrem orient) de dues espècies tan properes en la taxonomia (garsa blava ibèrica i garsa blava asiàtica, respectivament) continua sent un misteri pel qual encara no hi ha una explicació definitiva. Una de les teories més esteses suposava que alguns exemplars van arribar a la Europa en el s. XVI a través dels intercanvis comercials que els mariners portuguesos mantenien amb l'extrem orient. No obstant això, els recents descobriments de restes fòssils de garses blaves a Gibraltar, datades en més de 40.000 anys, així com les anàlisis genètiques realitzades, descobrint importants diferències entre ambdues poblacions, han refutat aquesta teoria.[1][9] La teoria més acceptada actualment és la de la separació d'ambdues poblacions després d'alguna de les últimes glaciacions viscudes a Euràsia.[9]

La garsa blava ibèrica es tracta d'una espècie monotípica, per la qual cosa no es reconeixen subespècies de la mateixa.

Descripció[modifica]

És un còrvid petit d'entre 31-35 cm. Em termes d'aspecte resulta pràcticament indistingible del seu parent asiàtic, amb l'excepció que, a diferència d'aquest, no posseeix la punta de les plomes de la cua de color blanc.[9] Es caracteritza per una cua llarga en relació al cos i les seves ales curtes. El cap és negre, la gola blanca, el cos lleonat i les ales i la cua blaves. Les potes són negres, igual que el bec.

Distribució i habitat[modifica]

Habita en boscos mediterranis, deveses i horts en el sud-oest i centre de la península ibèrica, tant a Espanya com a Portugal.

Al País Valencià hi està present com a mínim des del 2004 a la zona de Torrevella (Baix Segura). El 2014, aquesta població d'origen desconegut era de 25 ocells.[10]

El seu hàbitat natural són els boscos d’alzines i sureres. També se la troba amb freqüència en camps d’oliveres, pinedes, horts i eucaliptus, incloent parcs i jardins a les poblacions més cap al centre peninsular.

Comportament i ecologia[modifica]

Grup de garses blaves ibèriques a terra a Càceres.

Les garses blaves ibèriques volen en grups sorollosos cercant menjar amb el reclam habitual: gruiií. Aquests grups poden tenir una base familiar o agrupacions majors, formant estols de fins a 70 aus. Els grups més grans es congreguen després de la temporada de reproducció i durant els mesos d’hivern.

La seva dieta és principalment insectívora, menjant invertebrats i les seves larves, Ambtot, és complementada amb glans i pinyons, especialment a la tardor.[11] En menor mesura també s'alimenta de fruits tous i mores, bé com restes de menjar proporcionades per humans en parcs i ciutats.

És durant els mesos d'abril i maig que aquesta espècie comença el seu període reproductiu.[12] Normalment fa nius en colònies obertes, amb un sol niu a cada arbre.[12] La posta és de 6 a 8 ous que s’incuben durant 15 dies,[13] tasca aquesta duta a terme exclusivament per les femelles, mentre els mascles s'encarreguen de l'alimentació.[13]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Rabilargo Ibérico. Cyanopica cooki Bonaparte, 1850» (en castellà). Avibase. [Consulta: 22 gener 2021].
  2. «EXCMO. AYUNTAMIENTO DE CAMPANARIO - www.campanario.es». Arxivat de l'original el 24 de noviembre de 2010.
  3. «Proyecto Cler - Diputación de Badajoz».
  4. «Lema.rae.es». lema.rae.es. [Consulta: domingo 11 enero del 2015].
  5. «LC: Azure-winged Magpie Cyanopica cyanus» (en inglés). BirdLife International. [Consulta: 11 enero 2015].
  6. BirdLife International. «Cyanopica cyanus». Llista Vermella de la UICN d'espècies amenaçades de la UICN 2014.3, 2012. Arxivat de l'original el 2019-05-28. [Consulta: 11 gener 2015].
  7. Handbook of the Birds of the World vol 12, p. 598. 
  8. Kryukov, A.; Iwasa, M. A.; Kakizawa, R.; Suzuki, H.; Pinsker, W.; Haring, E. «Synchronic east-west divergence in azure-winged magpies (Cyanopica cyanus) and magpies (Pica pica)». Journal of Zoological Systematics and Evolutionary Research, vol. 42, 4, November 2004, pàg. 342–351. DOI: 10.1111/j.1439-0469.2004.00287.x.
  9. 9,0 9,1 9,2 «El cuento del rabilargo (Vídeo)» (en castellà). CROPTV-TVE-LIC China, 2015. [Consulta: 23 gener 2020].
  10. Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 258. ISBN 978-84-16728-07-7. 
  11. Sauer, Frieder. Aves Terrestres (en portuguès). 2a edició. Lisboa: Circulo dos Leitores, 1982, p. 269 (O Mundo da Natureza). 
  12. 12,0 12,1 Alonso, J.A.; Muñoz-Pulido, R.; Bautista, L.M.; Alonso, J.C. «Nest-site selection and nesting success in the azure-winged magpies Cyanopica cyana in central Spain». Bird Study, vol. 38, 1991, pàg. 45–51. DOI: 10.1080/00063659109477066.
  13. 13,0 13,1 Muñoz-Pulido, R.; Bautista, L.M.; Alonso, J.C.; Alonso, J.A. «Breeding success of azure-winged magpies Cyanopica cyana in central Spain». Bird Study, vol. 37, 1990, pàg. 111–114. DOI: 10.1080/00063659009477046.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garsa blava ibèrica