Gary Bertini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conductor.svg Gary Bertini 30x-Music.png
Naixença: 1 d'abril de 1927
Brishevo (Moldàvia
Defunció: 3 de juny de 2005 (als 78 anys)
Tel Aviv (Israel)
Nacionalitat: Israel Israel

Gary Bertini (en hebreu: גארי ברתיני) (Brishevo, Moldàvia, 1 de maig de 1927Tel Aviv, Israel, 18 de març de 2005) fou un director i compositor jueu.

El seu pare "K. A. Bertini" era poeta i traductor d'idiomes –traduí molta literatura del rus al Jiddisch--, i la seva mare "Berta Golergant", era doctorada en psicologia i biologia. Es traslladaren a Palestina el 1946 al final de la Segona Guerra Mundial.

En arribar a Palestina, el noi Gary inicià els seus estudis musicals, estudis que prosseguí en el Conservatori de Milà i en el de París, en el que foren els seus mestres Arthur Honegger, Olivier Messiaen i Nadia Boulanger. El seu debut com a director es realitzà el 1955 amb la Filharmònica d'Israel.

A partir dels anys seixanta, començà a dirigir a Europa, ensems d'aquesta activitat amb la direcció de l’"Orquestra de Cambra" d'Israel (1965-1975).

Posterior, al 1977 a 1986 estigué al front de la Simfònica de Jerusalem. El 1971, dirigí per primera vegada a l'Scottish Orchestra, de la qual en fou director principal invitat, i es féu càrrec de l'estrena a Hamburg de l'òpera Ashmedai, de Josef Tal (1910-2008). D'aquest mateix compositor també estrenà altres dues òperes: Masada 967, a Jerusalem (1963), i Die Versuchung, a Munic (1977).

Entre 1987 i 1991, fou director de l'Òpera de Frankfurt. Ensems de la seva activitat de director amb l'ensenyança i la composició. Va mostrar sempre un gran interès per la música contemporània, pel repertori del romanticisme tardà i per la música francesa del segle XX. Poc temps abans de morir, el gener de 2005 actuà en el Teatre Mariïnski de San Petersburg i amb l'Orquestra Nacional de Rússiaa Moscou.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Gaetano Donizetti: Il campanello di notte amb Dara, Baltsa, Romero i la Wiener Symphoniker
  • Gustav Mahler: Simfonia nº. 5, i la Kölner Rundfunk-Sinfonie Orchester
  • Weber-Mahler: Die Drei Pintos amb Grundheber, Kruse, Popp, Lövaas, Hollweg, Prey, Moll i la Müncher Philarmonia
  • Bernd Alois Zimmermann: Rèquiem per un jove poeta, amb Bryn-Julson, Hermann i la Kölner Rundfunk-Simfonie Orchester

Bibliorafia[modifica | modifica el codi]