Gary Cooper
Gary Cooper (1901 - 1961) va ser un actor estatunidenc amb una carrera professional molt prolífica. Va participar en més d'un centenar de pel·lícules en menys de 40 anys, treballant amb els directors més importants del període "clàssic" de Hollywood i amb les actrius més conegudes, esdevenint una de les estrelles del cinema més populars de la seva època. El seu estil sobri i natural i la seva presència peculiar (era molt alt, amb un tarannà desmanegat) en van fer la icona de "l'americà ideal", íntegre, noble i galant. Va actuar sobretot en westerns i altres pel·lícules d'aventures, però també va brillar en films més lleugers i romàntics. Va estar nominat cinc vegades als Oscars i en va guanyar dos.
Dades biogràfiques
Frank James Cooper va néixer a Montana, una regió rural dels Estats Units, fill d'agricultors anglesos que hi havien emigrat; tenia un germà gran, Arthur Le Roy. El seu pare, Charles Henry Cooper, va esdevenir jutge de la Cort Suprema d'aquest Estat. Malgrat aquest estatus, la seva mare, Alice Cooper, va preferir educar els seus dos fills a Anglaterra, en un entorn més selecte. L'estada, però, fou de curta durada, ja que, veient venir la Primera Guerra Mundial, va enviar-los de nou cap a Amèrica l'any 1913.
Als 13 anys es va lesionar el maluc en un accident de cotxe. Per a recuperar-se, el metge li va recomanar que muntés a cavall i, per a fer-ho, se'n va tornar a viure al ranxo dels seus pares a Montana. Durant aquesta època es va fer amic d'una veïna, la futura actriu Myrna Loy, que llavors tenia 10 anys.
Va obtenir el seu diploma d'estudis al Grinnell College (Iowa City, Iowa) l'any 1922 i va intentar guanyar-se la vida com a dibuixant per la premsa (la seva autèntica vocació). L'any següent el seu pare es va haver de traslladar a Los Angeles i ell també se n'hi va anar, dient-se que "posats a morir-se de gana, val més fer-ho allà on fa calor que allà on fa fred".[1]
Hollywood
Al cap de tres mesos poc reeixits com a dibuixant, va començar a fer d'extra pel cinema, sobretot gràcies al seu talent com a genet. L'any següent va obtenir un primer paper en un curtmetratge, gràcies al qual la Paramount el descobreix i li proposa de treballar per a ells, cosa que va fer, i va acabar signant un contracte l'any 1926.
Com que hi havia molts actors anomenats "Frank Cooper", va canviar el seu nom pel de "Gary" seguint el consell d'un agent de càsting, Nan Collins, que era originari de la vila de Gary a Indiana. Va rodar tres pel·lícules seguides amb Clara Bow, la "garçonne" del cinema dels anys 20, amb la qual va viure el seu primer amor hollywoodià.
Va ser amb el seu primer film sonor, The Virginian (1929) que va adquirir la categoria d'estrella, confirmant-ho l'any següent a Morocco, junt amb Marlene Dietrich. A partir d'aquí es va convertir en un dels actors que aconseguia fer vendre més entrades, passant del paper d'aventurer (amb pel·lícules com A Farewell to Arms, de Frank Borzage l'any 1932 i The Lives of a Bengal Lancer de Henry Hathaway, el 1935) al d'heroi romàntic i innocent (Design for Living d'Ernst Lubitsch el 1933 o Somni d'amor etern, també de Hathaway, 1935). L'any 1936, gràcies al film Mr. Deeds Goes To Town de Frank Capra, es va forjar definitivament el seu personatge d'americà amb el cor tendre. Aquesta interpretació, a més, va proporcionar-li la seva primera nominació als Oscars.
Èxit i vida privada
La continuació de la seva carrera va consistir en un seguit d'èxits, rodant amb els millors directors de cada època, tot i que també va fer algunes errades en l'elecció (o la no elecció) dels seus papers, tal com ho va reconèixer més endavant. Per exemple, l'any 1939 David O. Selznick li va proposar protagonitzar Allò que el vent s'endugué,[2] cosa que va rebutjar tot dient: "Aquesta pel·lícula serà el fracàs més gran de la història del cinema. Estic ben content que sigui en Clark Gable i no jo qui rebi la patacada".[3][4] També va refusar de treballar amb Alfred Hitchcock en les pel·lícules Foreign Correspondent i Saboteur.
L'any 1941 va obtenir el seu primer Oscar per la pel·lícula El sergent York i el 1952 obté el segon pel seu paper del Marshall Will Kane a High Noon, considerat sovint com la seva millor interpretació.
L'any 1947 va declarar davant del Comité d'Activitats Antiamericanes i, malgrat les seves tendències polítiques conservadores i anticomunistes, sembla que se les va arreglar per a no denunciar a ningú.
Cooper va tenir nombroses aventures amb diverses actrius, entre les quals s'hi troben Marlene Dietrich, Lupe Velez i Grace Kelly. L'any 1948 es va casar amb Veronica Balfe, amb la que va tenir una filla (Maria Cooper Janis), i de qui no es va divorciar mai malgrat el fet de continuar tenint amants després del casament (especialment Patricia Neal, de qui va estar molt enamorat).
Va ser amic de Picasso i d'Ernest Hemingway, mantenint amb aquest darrer una relació molt pròxima que duraria fins a la mort.[5] Hemingway descrivia així Gary Cooper al seu editor Maxwell Perkins: "Coop est un home bo: tan honest, correcte, amable i íntegre com ho sembla. Si s'inventés un personatge com en Coop, ningú s'ho podria creure, seria massa perfecte per a ésser veritat".
Gary Cooper va morir als 60 anys, a causa d'un càncer de la pròstata, i està enterrat al Cementiri del Sagrat Cor de Southampton, Nova York.[6]
Anècdotes
- Com que patia d'una úlcera, no va poder presentar-se a la cerimònia dels Oscars per a rebre el seu segon premi pel film High Noon. Va demanar que ho fes John Wayne, cosa un pèl irònica quan se sap que aquest havia manifestat la seva aversió per la pel·lícula...[1]
- Tampoc no va poder recollir l'Oscar honorífic que se li atorgà el 1961, aquest cop a causa del càncer de la pròstata que patia, i va ser el seu amic James Stewart qui el va prendre en nom seu.
- El 1966, se li va fer un lloc a la "Sala de Personatges Famosos de l'Oest" en el Museu Nacional del "Cowboy & Western Heritage" a Oklahoma City, Oklahoma.
- Durant una entrevista a "The Adam Carolla Show", el 2007, Morgan Freeman va dir que li van venir ganes de ser un actor tot veient Gary Cooper quan era infant.
Filmografia principal
- 1927: Wings de William A. Wellman
- 1927: Children of Divorce de Frank Lloyd
- 1928: Lilac Time de George Fitzmaurice
- 1929: The Virginian de Victor Fleming
- 1929: The Wolf Song
- 1930: The Spoilers d'Edward Carewe
- 1930: Paramount on Parade d'Ernst Lubitsch, Edmund Goulding, Frank Tuttle, etc.
- 1930: Morocco de Josef von Sternberg
- 1931: City Streets de Rouben Mamoulian
- 1932: Devil and the deep de Marion Gering
- 1932: If I Had a Million d'Ernst Lubitsch i Norman Z. McLeod
- 1932: A Farewell to Arms de Frank Borzage
- 1933: Today We Live de Howard Hawks
- 1933: Design for Living d'Ernst Lubitsch
- 1933: Alice in Wonderland de Norman Z. McLeod
- 1935: The Lives of a Bengal Lancer de Henry Hathaway
- 1935: The Wedding Night de King Vidor
- 1935: Somni d'amor etern de Henry Hathaway
- 1936: Desire de Frank Borzage
- 1936: Mr. Deeds Goes To Town de Frank Capra
- 1937: Souls At Sea de Henry Hathaway
- 1938: Blue Beard's Eighth Wife d'Ernst Lubitsch
- 1938: Les aventures de Marco Polo (The Adventures of Marco Polo) d'Archie Mayo
- 1938: The Cow-boy and the Lady de H.C. Potter
- 1939: Beau Geste de William A. Wellman
- 1939: The Real Glory de Henry Hathaway
- 1940: El foraster (The Westerner) de William Wyler
- 1940: North West Mounted Police de Cecil B. DeMille
- 1941: L'home del carrer de Frank Capra
- 1941: El sergent York de Howard Hawks
- 1941: Bola de foc de Howard Hawks
- 1942: L'orgull dels ianquis (The Pride of the Yankees) de Sam Wood
- 1943: For Whom The Bell Tolls de Sam Wood
- 1944: Casanova Brown de Sam Wood
- 1944: The Story of Dr. Wassell de Cecil B. DeMille
- 1946: Saratoga Trunk de Sam Wood
- 1946: Cloak and Dagger de Fritz Lang
- 1947: Unconquered de Cecil B. DeMille
- 1949: The Fountainhead de King Vidor
- 1949: Task Force de Delmer Daves
- 1949: Bright Leaf de Michael Curtiz
- 1950: Dallas de Stuart Heisler
- 1951: Distant Drums de Raoul Walsh
- 1952: High Noon de Fred Zinnemann
- 1952: L'honor del comandant Lex (Springfield Rifle) d'André De Toth
- 1953: Return to Paradise de Mark Robson
- 1953: Blowing Wild de Hugo Fregonese
- 1954: Garden of Evil de Henry Hathaway
- 1954: Veracruz de Robert Aldrich, amb Sarita Montiel
- 1955: The Court Martial of Billy Mitchell d'Otto Preminger
- 1956: La gran prova (Friendly Persuasion) de William Wyler
- 1957: Love in the Afternoon de Billy Wilder
- 1958: Man of the West d'Anthony Mann
- 1958: Ten North Frederick de Philip Dunne
- 1959: L'arbre del penjat (The Hanging Tree) de Delmer Daves
- 1959: Misteri en el vaixell perdut (The Wreck of the Mary Deare) de Michael Anderson
- 1959: Van arribar a Cordura (They Came To Cordura) de Robert Rossen
- 1961: The Naked Edge de Michael Anderson
Premis i nominacions
Premis
- 1942: Oscar al millor actor per El sergent York
- 1953: Oscar al millor actor per High Noon
- 1953: Globus d'Or al millor actor dramàtic per High Noon
- 1961: Oscar honorífic per la seva trajectòria cinematogràfica
Nominacions
- 1937: Oscar al millor actor per Mr. Deeds Goes to Town
- 1943: Oscar al millor actor per L'orgull dels ianquis
- 1944: Oscar al millor actor per For Whom the Bell Tolls
- 1957: Globus d'Or al millor actor dramàtic per La gran prova
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Arce, Hector. Gary Cooper: An Intimate Biography, New York, William Morrow & Co., 1979
- ↑ Selznick, David O. (2000). Memo from David O. Selznick. New York: Modern Library, 172-173. ISBN 0-375-75531-4.
- ↑ GoneMovie → Biography Gary Cooper
- ↑ Paul Donnelley (1 de juny del 2003). Fade To Black: A Book Of Movie Obituaries, 2a edició. Omnibus Press.
- ↑ Ernest Hemingway es va suïcidar al cap d'un mes de la mort de Gary Cooper
- ↑ Maria Cooper Janis, Gary Cooper Off Camera: A Daughter Remembers, Harry N. Abrams, Inc.: New York, NY (1999), page 167
Enllaços externs
- The Gary Cooper Pages (anglès)
Gary Cooper a Internet Movie Database (anglès)- Gary Cooper a TCM Movie Database (anglès)
Gary Cooper a Allmovie (anglès)- Gary Cooper a Find A Grave (anglès)
- Gary Cooper a Turner Classic Movies (anglès)
- Fotos de Gary Cooper
