Vés al contingut

Gaspard de Prony

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGaspard de Prony
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Gaspard Clair François Marie Riche de Prony (français) Modifica el valor a Wikidata
22 juliol 1755 Modifica el valor a Wikidata
Chamelet (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juliol 1839 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Asnières-sur-Seine (Monarquia de Juliol) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, part
terratrèmol Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Père-Lachaise, Div. 8 48° 51′ 36″ N, 2° 23′ 31″ E / 48.859873°N,2.391845°E / 48.859873; 2.391845
Grave of Prony (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
112è President de l'Acadèmia Francesa de Ciències
1r gener 1810 – 31 desembre 1810
← Jacques Tenon – Bernard Germain de Lacépède →
Director École des ponts ParisTech
4 octubre 1798 – 29 juliol 1839
← Antoine Chézy – Jean Bernard Tarbé de Vauxclairs → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole des ponts ParisTech (1776–1780) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballIndústria de la construcció, tècnica, pont, carretera, matemàtiques, física, descobriments i invents, traducció de l'anglès i traducció al francès Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer civil (1780–), executiu, matemàtic, traductor, enginyer de camins, científic, professor universitari, físic, polític, inventor, enginyer Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Polytechnique (1794–1798)
École des ponts ParisTech (1783–1816)
Bureau du cadastre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Company professionalPierre Simon Girard Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolBaró (1828–) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarie-Pierrette de la Poix de Fréminville Modifica el valor a Wikidata
ParentsChevalier de Fréminville, nebot Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMSLP: Category:Prony,_Gaspard_de
Find a Grave: 210185813Modifica el valor a Wikidata

Gaspard de Prony (francès: Gaspard Clair François Marie Riche de Prony) (Chamelet, 22 de juliol de 1755 - Asnières-sur-Seine, 29 de juliol de 1839) fou un matemàtic i físic francès que va ser director de l'École Nationale des Ponts et Chaussées i que és conegut pels seus treballs sobre hidràulica.[1]

El seu cognom familiar era Riche, però ell va utilitzar sempre el del títol que havien adquirit els seus pares: de Prony. El seu cognom apareix inscrit a laTorre Eiffel.

Biografia

[modifica]

Nasqué a Chamelet a la regió de Beaujolais a França[2] i morí a Asnières-sur-Seine. Va ser Enginyer en cap i director de l'École Nationale des Ponts et Chaussées.[3] El 1791, de Prony endegà la tasca de produir taules logarítmiques i trigonomètriques per al cadastre francès.[4] Aquest esforç era una conseqüència del projecte llançat durant la Revolució francesa d'uniformar els mesuraments.

La seva tomba al cementiri del Père-Lachaise.

Inspirat per l'obra d'Adam Smith, de Prony va dividir el treball per a elaborar les taules de logaritmes.[5] A dalt de la jerarquia va situar els científics i els matemàtics i a la base hi havia noranta «computadors» humans que simplement havien de seguir les instruccions.[6] Aquestes taules no es van publicar completament i, malgrat el seu prestigi, no van tenir un ús pràctic.[7] Va col·laborar amb el seu col·lega Pierre Simon Girard en l'edició del Dictionaire des Ponts et Chausées.

El fre de Prony (1821) va ser un dels invents més importants de Prony, aquest aparell mesurava l'actuació de màquines i de motors. També va ser el primer a proposar un pèndol reversible per mesurar la gravetat, el qual va ser inventat el 1817 per Henry Kater.

El seu mètode per a la conversió de corbes sinusoidals i exponencials en un sistema d'equacions lineals s'anomena Mètode de Prony.[8]

Distincions

[modifica]

Prony va ser membre i finalment president de l'Acadèmia francesa de Ciències. El 1810 va ser elegit membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències

Referències

[modifica]
  1. ↑ Serón Arbeloa, 2023, p. 129.
  2. ↑ Bradley, 1998, p. 1.
  3. ↑ Montel, 2010, p. 183-190.
  4. ↑ Swedin i Ferro, 2005, p. 19-20.
  5. ↑ Grier, 2005, p. 36.
  6. ↑ Grier, 2005, p. 33-39.
  7. ↑ Peaucelle, 2012, p. 74 i ss.
  8. ↑ Chicoteau, Picon i Rochant, 1984, p. 177 i ss.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]