Gaspatxo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la sopa freda. Vegeu-ne altres significats a «Gazpacho (desambiguació)».
Gaspatxo
Plat de gaspatxo amb julivert
Plat de gaspatxo amb julivert
Origen
Lloc d'origen Espanya/Portugal
Regió o país Andalusia/Alentejo/Algarve
Detalls
Plat Aperitiu
Temperatura per servir fred
Ingredient(s) principals Tomàquet, aigua, all
Variacions Salmorejo
Calories
per ració
variable
Modifica dades a Wikidata

El gaspatxo (gazpacho en castellà, gaspacho en portuguès) és una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal. També es coneix com a "gaspatxo andalús" per diferenciar-lo dels "gaspatxos" que no són sopes fredes. La paraula "gaspatxo" significa originalment "barreja".[1]

Ingredients[modifica | modifica el codi]

Plat de gaspatxo.

Des de temps molt antics el gaspatxo era una versió freda de les sopes d'all, és a dir, té com a ingredients bàsics el pa, l'aigua, l'oli d'oliva, l'all, el pebrot, el tomàquet i la sal. De vegades, sols, com en el gaspatxo extremeny, o amb altres ingredients afegits per donar-hi sabor, com ara l'ou bullit en el gaspatxo cordovès. A l'hora de servir, s'hi poden afegir crostons.

Entre els ingredients més primitius figuren les atmetlles (en la variant anomenada ajoblanco de Granada i Màlaga) o la taronja amarga (Sevilla) o la farina de faves seques. Tradicionalment a l'"ajoblanco" es pot afegir raïm.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Se li atribuïx uns orígens romans o àrabs que preparaven mescles amb els productes bàsics del gaspatxo. Nom d'origen incert, es diu que prové del romà caspa, que significa tros o fragment, aludiento que se cap a amb trossos de pa; el sufix acho pareix mossàrab. Els primers gaspatxos que es coneixen portaven només pa, vinagre, oli i ben sovint all i a vegades fruites seques com l'ametla (all blanc), un dels gaspatxos més antics que es coneixen.

En el segle XVI s'inclouen les verdures, i el gaspatxo de tomaca o andalús que conté pimentó i el seu principal component, la tomaca, són fruits originaris del continent americà i no van ser coneguts a Europa fins al descobriment d'Amèrica, però és a finals del segle XVIII, quan es va generalitzar el seu consum a Espanya i quan es va incorporar a la recepta.

El seu origen geogràfic està ubicat en Andalusia, regió del sud d'Espanya, on se superen fàcilment els 40é C a l'estiu. És un plat popular que aporta hidratació i sals minerals, per tant en eixes dures condicions climatològiques ho utilitzaven els pastors i llauradors del camp. A partir dels anys 1960 amb el turisme va començar a ser conegut tenint un gran auge i expansió. Durant molt de temps la versió tradicional d'esta beguda es feia en un morter, però amb l'aparició de noves tecnologies com és la batedora a mitjan segle XX va substituir al morter modificant i facilitant la trituració dels ingredients.

A finals del segle XX, es va començar a comercialitzar el gaspatxo industrial ja elaborat en envàs Tetra brick o Combibloc per unes quantes empreses espanyoles.

Gaspatxo de la vall del Vinalopó[modifica | modifica el codi]

El gaspatxo a la zona de Jumella i la vall del Vinalopó és un plat molt diferent. La seva base és una torta feta amb farina de blat (torta de gaspatxo) que es talla a trossos i es barreja amb un guisat de perdiu, llebre o conill amb caragols.[3] El gaspatxo manxec és una preparació similar però sense caragols.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Un altre gaspatxo.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspatxo Modifica l'enllaç a Wikidata
Llibre de cuina
de Viquillibres
Al Llibre de cuina de Viquillibres hi ha receptes i
contingut gastronòmic lliure relatius a gaspatxo .