Gaston Cardonne
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 maig 1905  Ceret (Vallespir) |
| Mort | 9 desembre 1971 (66 anys) Ceret (Vallespir) |
| Senador de la Quarta República Francesa | |
| 1946 – 1948 | |
| Batlle de Ceret | |
| 1945 – 1947 | |
| Conseller general Cantó de Ceret | |
| 1945 – 1951 | |
| Conseller municipal de França | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Comunista Francès |
Gaston Cardonne (Ceret, 3 de maig del 1905 - Ceret, 9 de desembre del 1971) va ser un polític català, senador entre el 1946 i el 1948.[1]
Biografia[modifica]
Treballava a Hisenda quan, als anys 30 es feu membre del Partit Comunista Francès. Creà diverses cooperatives de producció i de consum a Ceret. Milità en la Federació autònoma de funcionaris, de què n'esdevingué secretari adjunt el 1935 i tresorer dels Pirineus Orientals l'any següent. A Brussel·les participà, el 1936, en la Trobada universal per la Pau promoguda per sindicats d'orientació comunista; al mateix temps era responsable del Socors Popular de Ceret i, en aquesta condició, ajudà refugiats de la guerra civil espanyola.[1]
Amb l'adveniment de la Segona Guerra Mundial fou reclòs al camp d'internament de Djelfa (Algèria) pel règim de Vichy; acabada la contesa, presidí el comitè local de l'Alliberament de la seva vila natal el 1944. Elegit alcalde de Ceret, ocupà el càrrec entre el maig del 1945 i l'octubre del 1947; simultàniament, el setembre del 45 va ser elegit conseller general pel cantó de Ceret, amb mandat fins a l'octubre del 1951 i participà en les eleccions a l'Assemblea Constituent (21.10.1945) en la llista comunista de Léo Figuères, però no fou elegit. Un any més tard, el 8 de desembre, va ser triat per al Consell de la República en representació del Departament dels Pirineus Orientals; hi representà el grup comunista en la comissió econòmica, on participà en nombrosos debats pressupostaris i financers proposant-hi, entre altres temes, el restabliment de la línia de ferrocarril Arles-Prats de Molló, tancada des del 1937. Es presentà novament a les eleccions senatorials del 7.11.1948, però no fou elegit per 106 vots de 567.[1]
Ceret li dedicà un carrer en homenatge.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Notícia biogràfica i fotografia, al web del Senat francès». [Consulta: 15 novembre 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Intervencions del 1948 al Senat (francès)
