Gaston Darboux

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGaston Darboux
Darboux.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Jean Gaston
14 d'agost de 1842
Nimes, França
Mort 23 de febrer de 1917(1917-02-23) (als 74 anys)
París, França
Sepultura Cementiri de Montparnasse
48° 50′ 19″ N, 2° 19′ 47″ E / 48.838673°N,2.329842°E / 48.838673; 2.329842
Alma mater École Normale Supérieure
Tesi Sur les surfaces orthogonales (1866)
Director de tesi Michel Chasles
Es coneix per Integral de Darboux
Activitat professional
Camp de treball Geometria
Ocupació Matemàtiques
Organització Collège de France
Liceu Louis-le-Grand
École Normale Supérieure
La Sorbona
Influències de Charles Dupin
Obra
Estudiants de doctorat Émile Borel
Élie Cartan
Édouard Goursat
Émile Picard
Thomas Stieltjes
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jean Gaston Darboux (1842-1917) va ser un matemàtic francès especialitzat en l'estudi de la geometria diferencial.

Vida i Obra[modifica]

Darboux va fer els seus estudis secundaris als Lycées de Nimes i Montpeller. El 1861 va ser admès tant a l'École Polytechnique com a l'École Normale Supérieure, obtenint en les dues el primer lloc en els exàmens d'accés,[1] però va optar per estudiar a la Normale.[2] L'any 1866 va obtenir el seu doctorat amb una tesi sobre les superfícies ortogonals i els anys següents, fins 1872, va ser professor del Liceu Louis-le-Grand de París.[3] de 1873 a 1878 va ser professor suplent de Liouville a la Sorbona i el 1878 va obtenir la càtedra d'alta geometria de la qual havia estat titular Chasles.[4]

Darboux, a més d'un excel·lent professor, va ser degà durant deu anys de la Facultat de Ciències, període durant el qual es va construir la nova Sorbona. També va ser membre del Conseil Supèrieur de l'Instruction Publique, càrrec des del que va reorganitzar tot l'ensenyament de les matemàtiques sobre unes noves bases.[5]

El 1870, juntament amb Jules Houel, va fundar el Bulletin des sciences, una revista científica que publicava llistes dels títols dels articles publicats a revistes estrangeres, sumaris de les obres més importants publicades i, quan ho permetia l'espai, traduccions d'algun article.[2] Els darrers disset anys de la seva vida va ser secretari perpetu de l'Acadèmia de Ciències de París i va morir al Palau Mazarin, seu d'aquesta institució.[1]

El gruix de l'obra de Darboux versa sobre geometria diferencial, tot i que també va escriure articles importants en anàlisi matemàtica[6] i en mecànica.[7]. També va ser l'editor de les obres de Fourier i va col·laborar amb Serret en l'edició de les obres de Lagrange. La seva obra principal, Leçons sur la théorie générale des surfaces et les applications géométriques du calcul infinitésimal, publicada en quatre volums entre 1887 i 1896, no va solament conquerir un lloc molt important en la matèria, sinó que, a més, va ser una eina per l'estudi dels problemes fonamentals de l'anàlisi matemàtica, de les equacions diferencials en derivades parcials o de la teoria dels invariants.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Hilbert, 1920, p. 270.
  2. 2,0 2,1 Barnett, 2016, p. 2.
  3. Chang, 2011, p. 111.
  4. Rogers; Schief, 2002, p. 382.
  5. Hilbert, 1920, p. 273.
  6. Alexander, 1995, p. 179.
  7. Hilbert, 1920, p. 271-272.
  8. Hilbert, 1920, p. 272.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gaston Darboux» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Struik, Dirk J. «Darboux, Jean-Gaston». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 octubre 2017].