Gaston Floquet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGaston Floquet
Nom original(fr) Achille Marie Gaston Floquet Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAchille Marie Gaston
15 desembre 1847 Modifica el valor a Wikidata
Épinal (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 octubre 1920 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Nancy (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure
Activitat
Tesi acadèmicaSur la Théorie Des Équations Différentielles Linéaires (1879)
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Nancy
Membre de

Gaston Floquet (1847-1920) va ser un matemàtic francès, especialitzat en teoria de les equacions diferencials.

Vida i Obra[modifica]

Floquet va fer els seus estudis al Lycée Louis-le-Grand, abans d'entrar a l'École Normale Supérieure el 1869. L'any següent, en esclatar la guerra francoprussiana es va allistar com sotstinent a l'exèrcit del Loira fins que es va signar el tractat de pau. A continuació, va reprendre els seus estudis a l'École Normale Supérieure, en la qual es va graduar el 1873. Aquest mateix any començà a fer de professor de matemàtiques al Lycée de Belfort.[1] Després de ser professors dels Lycées d'Angers i de Clermont-Ferrand, va ser nomenat professor adjunt de la universitat de Nancy on va romandre fins a la seva mort, arribant a ser degà de la Facultat de Ciències,[2] càrrec des del que va promoure l'estudi de l'aeronàutica i de la meteorologia.[3]

Floquet és recordat per la seva teoria, avui anomenada teoria de Floquet, sobre sobre les equacions diferencials lineals de coeficients periòdics del tipus

en les quals és una funció contínua definida a trossos.[4] En tres treballs publicats entre 1880 i 1883, el més important dels quals és el darrer: Sur les équations différentielles linéaires à coefficients périodiques, desenvolupa la teoria per trobar l'espectre de valors propis que governen l'estabilitat dels sistemes d'equacions diferencials.[5] Tota aquesta teoria ha estat molt útil per a resoldre els difícils problemes de computació que presenten moltes de les teories físiques més actuals: dinàmica de partícules,[6] mecànica quàntica, etc.

Referències[modifica]

  1. O'Connor & Robertson, MacTutor History of Mathematics.
  2. Rollet i Nabonnand, 2011, p. 137-151.
  3. Rollet i Nabonnand, 2014, p. 353.
  4. Castelli i Lessard, 2013, p. 204.
  5. Champneys, 2012, p. 183.
  6. Mananga i Charpentier, 2016, p. 1-49.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gaston Floquet» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)