Gastronomia de Turquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gastronomia de Turquia

Arnavut.jpg
Meze

Territori Turquia
Tipus cuina Mediterrània
Plat(s) estrella meze, lahmacun, döner, hünkarbeğendi, baklava, köfte, pilaki, fırın sütlaç
Beguda típica te turc, boza, ayran, rakı, cafe turc
Ingredients destacats oli d'oliva, hortalisses mediterrànies, peix blau, xai, llegums, fruita, espècies
Altres cuines
RWB-RWBA Gasthaus.svg Itàlia
RWB-RWBA Gasthaus.svg Occitània
RWB-RWBA Gasthaus.svg Grècia
RWB-RWBA Gasthaus.svg Espanya
RWB-RWBA Gasthaus.svg Països Catalans

La Gastronomia de Turquia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Turquia. La cuina de Turquia és molt coneguda en l'actualitat i sembla haver influenciat a altres gastronomies en l'ús d'espècies, rostit de carns, etc. És coneguda per les seves característiques pont entre la cuina persa, l'àrab, les cuines de Balcans i les del Caucas, i es pot dir que es troba en una posició destacada entre les cuines d'origen mediterrani degut no només a la posició geogràfica del país, sinó que té en comú amb les altres gastronomies un predomini de l'ús i ocupació de les verdures i de l'oli d'oliva com ingredients en la majoria dels seus plats.

Çerkes peyniri, formatge turc anomenat "Circassià"

Esmorzar[modifica | modifica el codi]

Esmorzar turc de Van.

En Turquia l'esmorzar (kahvaltı) del camp i de la ciutat pot ser diferent. En el camp, tradicionalment, molta gent menja çorba (sopa) com esmorzar. Altres mengen sıkım (o sıkma) similar al dürüm però amb formatge (moltes vegades un tipus denominat çökelek). Al camp és més comú la llet com beguda d'esmorzar, però també es consumeix te turc. A la ciutat generalment es consumeix te (o cafè, menys gent però cada vegada més). En canvi, el cafè turc es beu després d'esmorzar. L'esmorzar inclou, generalment, beyaz peynir, kaşar peyniri (altre formatge turc), olives (verdas i/o negres) o zeytin ezmesi, ou bullit, mantega o oli d'oliva (Regió de l'Egeu i parts de Marmara), reçel (melmelada amb fruites entieres) o marmelat, pekmez, helva, pans, o simit, açma o çörek.

En la cultura turca l'esmorzar és molt important. La família es reuneix per a esmorzar, al voltant d'una sofra, especialment el fin de setmana. L'esmorzar en familia el cap de setmana és tot un ritual. Moltes vegades la familia "grande" es reuneix i es menja ensemble. A l'esmorzar de cap de setmana es comú menjar, a part de tot això, menemen o ous fregits, sucuk o pastırma també fregides. Alguns prefereixen yumurtalı ekmek com una alternativa a ous i pa. És pràctica comuna a Turquia menjar tomàquets, cogombre i pebrots verds a esmorzar. També es consumeix fruites i sucs de fruites. Està de moda, des de fa alguns anys, especialment a les ciutats grans, anar tots junts a un "kahvaltıcı", restaurant especial per a esmorzar, per un menjar tipus "brunch".

Ingredients bàsics[modifica | modifica el codi]

Parada al Basar de les Espècies d'Istanbul

La gastronomia turca es caracteritza per emprar una gran diversitat d'ingredients en l'elaboració dels seus plats, es pot dir que quasi tots ells són molt equilibrats des del punt de vista nutricional, per exemple es barregen molt bé les carns amb els arrossos, barreges molt sàvies que van tenir el seu origen en l'apogeu de l'imperi otomà (1453-1650) quan es va estendre des d'Europa i Egipte (vegeu Gastronomia de l'Imperi Otomà). L'ús de les espècies es pot estendre a diversos plats turcs, una de les característiques és el seu ús abundant al sud del país i que es comercialitza en part dels mercats rondaires (vegeu Basar de les espècies (Istanbul) segon mercat cobert juntament amb el Gran Basar).

  • Peix: sardina i anxova, tonyina, peix espasa, daurada, verat, etc.
  • Marisc: musclo, gamba i llagostí.
  • Carn: xai, pollastre, vedella.
  • Hortalisses: tomàquet, cogombre, albergínia, carabassó, carxofa, ceba, pastanaga, etc.
  • Llegums: cigró, llentia, faba, mongeta, etc.
  • Verdura i vegetals: enciam, espinacs, col, porro, api, patata, fulla de parra, etc.
  • Greix: oli d'oliva. Mantega per als dolços.
  • Fruita fresca: figa, albercoc, préssec, síndria, meló, taronja, llimona, raïm, codony, magrana, poma, pera.
  • Fruita seca: ametlla, avellana, pistatxo, nou, pansa, albercoc sec, pruna seca.
  • Espècies: herbes del camp (farigola, romaní, etc.), safrà, comí, cardamom, canyella, bitxo, all, sèsam, sumak, mahlep, etc.
  • Altres: salça, formatge blanc, iogurt, arròs, fideus, pa, tahina (pasta de sèsam), etc.

Carns fredes[modifica | modifica el codi]

Pastırma turc.

Plats[modifica | modifica el codi]

Kuzu fırın (xai al forn) amb "iç pilav", pèsols, un cebollí i puré de patates.
"Beyti" amb pilav.
Una porciò de mantı.
Karides güveç, un plat de gambes.
Una pide, pa pla turc acavada de fer.
Dos "bastons" de pan (o "francalas") turques, un amb nous i l'altre amb olives negres.

Alguns plats turcs són els següents:

  • Amanides, a l'estil mediterrani, amb predomini d'hortalisses enfront de les fulles verdes. L'amanida més típica conté tomàquet, cogombre, formatge blanc i olives negres; i es pot menjar per esmorzar.
  • Çorba, sopes
  • Lahmacun, una mena de coca de carn o de formatge blanc
  • Köfte o mandonguilles, de carn o de peix
  • Mantı, uns "raviolis" turcs amb Salsa de tomàquet i iogurt amb all
  • Meze, petites porcions de menjars diversos que es mengen com a aperitiu, sovint de manera que es puguin compartir, com és tradició a tota la mediterrània.
  • Peix a la cassola amb verduretes i salsa, com algunes tagines i guisats de peix a la cassola
  • Peix fregit, a la graela, a la planxa o rustit
  • Pide, una altra mena de coca
  • Pilaki de peix, que pot recordar el suquet de peix
  • Döner, carn rostida i tallada a trossets, molt coneguda a tot el món

Companatges[modifica | modifica el codi]

"Meze" o "pica-pica" en un restaurant turc.

A Turquia es menja amb pa de barra, tot i que en indrets turístics, a demanda dels turistes precisament, se serveixi cada cop més sovint pa sense molla de tipus pide. El pa es pot mullar amb oli d'oliva i sal, en una mena de pa amb oli que en realitat és comuna a tota la mediterrània.

A Turquia es menja molt un formatge de color blanc anomenat beyaz peynir que de fet és brossat curat en salaó, i també hi ha formatges curats que, per comparació, se solen anomenar "grocs".

Abunden els mulladors com ara l'hummus, el puré d'albergínia, la salsa de iogurt i cogombre, etc.

Dolços i postres[modifica | modifica el codi]

"Ekmek kadayıfı" con kaymak, de la cuina turca

Begudes[modifica | modifica el codi]

Un got d'ayran
  • Ayran, beguda freda a base de llet fermentada d'ovella que es menja en els àpats
  • Boza, beguda a base de blat fermentat de lleuger gust agre-dolç
  • Cafè turc, infusionat com si fos un te
  • Rakı, una beguda alcoòlica (40°-50°) amb gust d'anis, que es beu sol o diluït en aigua o soda, com a aperitiu o durant un àpat. Fora d'àpats es pot acompanyar, per menjar, de trossets de formatge blanc o de meló
  • Salep, una beguda d'hivern amb llet i tubèrculs assecats de diverses espècies d'orquídea
  • Te turc o çay

També es poden trobar vins i cerveses locals.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • "Delicias de Turquía", Fabien Bellahsen y Daniel Rouche, Venezuela, Unilibro Ediciones, 2005
  • "The Sultan's Kitchen: A Turkish Cookbook", Ozcan Ozan, 1998

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gastronomia de Turquia Modifica l'enllaç a Wikidata