Gastronomia de Turquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gastronomia de Turquia

Arnavut.jpg
Meze

Territori Turquia
Tipus cuina Mediterrània
Plat(s) estrella meze, lahmacun, döner, hünkarbeğendi, pilav, köfte, pilaki, fırın sütlaç, baklava
Beguda típica te turc, boza, ayran, rakı, cafe turc
Ingredients destacats oli d'oliva, hortalisses mediterrànies, peix blau, xai, llegums, fruita, espècies
Altres cuines
RWB-RWBA Gasthaus.svg Itàlia
RWB-RWBA Gasthaus.svg Occitània
RWB-RWBA Gasthaus.svg Grècia
RWB-RWBA Gasthaus.svg Espanya
RWB-RWBA Gasthaus.svg Països Catalans

La gastronomia de Turquia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Turquia. La cuina turca es considera una de les cuines més grans del món.[1][2] Segons el crític gastronòmic Bonny Wolf, la cuina turca és una de les "Tres Grans Cuines" del món, juntament amb les cuines francesa i xinesa.[3] Per Jaume Fàbrega, historiador especialitzat en història de la cuina, les cuines turca i peruana són les millors del món.[4] La cuina de Turquia és coneguda per les seves característiques de pont entre la cuina persa, l'àrab, les cuines de Balcans i les del Caucas, i es pot dir que es troba en una posició destacada entre les cuines d'origen mediterrani no sols gràcies a la posició geogràfica del país, sinó al fet que té en comú amb les altres gastronomies un predomini de l'ús i empra de les verdures, les llavors i l'oli d'oliva com a ingredients en la major part dels seus plats.[5] Aquesta cuina sembla haver influenciat les altres gastronomies de la seva regió en l'ús d'espècies, de rostit de carns, de varietats de dolços etc. Per exemple, una font afirma que la cuina grega no és res més que una representació dels elements de les cuines turca i italiana.[6] (p. 128)

Çerkes peyniri, formatge turc anomenat "Circassià"

Ingredients bàsics[modifica | modifica el codi]

Parada al Basar de les Espècies d'Istanbul

La gastronomia turca es caracteritza per emprar una gran diversitat d'ingredients en l'elaboració dels seus plats; es pot dir que quasi tots aquests són molt equilibrats des del punt de vista nutricional, per exemple es barregen molt bé les carns amb els arrossos, mescles molt sàvies que van tenir origen en l'apogeu de l'imperi otomà[7] (vegeu Gastronomia de l'Imperi Otomà)[8] i també és influenciada per les cuines occidentals, especialment la francesa. En aquesta cuina tots els ingredients s'utilitzen en la seva estació.[5] L'ús de les espècies es pot estendre a diversos plats turcs, una de les característiques és el seu ús abundant al sud del país i que es comercialitza en part dels mercats rondaires (vegeu Basar de les espècies (Istanbul) segon mercat cobert juntament amb el Gran Basar).

  • Peix: sardina i anxova, tonyina, peix espasa, daurada, verat, etc.
  • Marisc: musclo, gamba i llagostí.
  • Carn: xai, pollastre, vedella.
  • Hortalisses: tomàquet, cogombre, albergínia, carabassó, carxofa, ceba, pastanaga, etc.
  • Llegums: cigró, llentilla, fava, mongeta, etc.
  • Verdura i vegetals: enciam, espinacs, col, porro, api, patata, fulla de parra, etc.
  • Greix: oli d'oliva. Mantega per als dolços.
  • Formatge: el fornmatge turc més tìpic és generalment de color blanc i anomenat beyaz peynir (formatge blanc en turc) que de fet és brossat curat en salaó, i també hi ha formatges curats que, per comparació, se solen anomenar "grocs".
  • Fruita fresca: figa, albercoc, préssec, síndria, meló, taronja, llimona, raïm, codony, magrana, poma, pera.
  • Fruita seca: ametlla, avellana, festuc, nou, pansa, albercoc sec, pruna seca.
  • Espècies: herbes del camp (farigola, romaní, etc.), safrà, comí, cardamom, canyella, vitxo, all, sèsam, sumak, mahlep, etc.
  • Altres: salça, formatge blanc, iogurt, arròs, fideus, pa, tahina (pasta de sèsam), etc.

Carns fredes[modifica | modifica el codi]

Pastırma turc.

Esmorzar[modifica | modifica el codi]

Esmorzar turc de Van.

(Vegeu Pans de Turquia també.)

A Turquia l'esmorzar (kahvaltı) pot ser diferent segons si es pren a regions metropolitanes o a regions rurals. A les regions rurals, tradicionalment, molta gent menja çorba (sopa) per a esmorzar. Altres mengen sıkım (o sıkma) similar al dürüm però amb formatge (moltes vegades un tipus denominat çökelek).A les mateixes zones rurals, també és comú beure llet durant l'esmorzar, tot i que també es consumeix te turc. A les zones metropolitanes o en ciutats, generalment es consumeix te (o cafè, no tanta gent però cada vegada més). En canvi, el cafè turc es beu típicament després d'esmorzar. L'esmorzar inclou, generalment, beyaz peynir, kaşar peyniri (un altre formatge turc), olives (verdes i/o negres) o zeytin ezmesi, ou bullit, mantega o oli d'oliva (Regió de l'Egeu i parts de Marmara), reçel (melmelada amb fruites senceres) o melmelada, tahin-pekmez, helva, pans, o simit, açma o çörek.

En la cultura turca l'esmorzar és molt important. La família es reuneix per a esmorzar, al voltant d'una sofra, especialment el cap de setmana. L'esmorzar en família el cap de setmana és tot un ritual. Moltes vegades la família "gran" es reuneix i menja plegada. A l'esmorzar de cap de setmana és comú menjar, a part de tots els productes citats anteriorment, menemen o ous fregits i sucuk o pastırma també fregides. Alguns prefereixen yumurtalı ekmek com a una alternativa als ous i pa. És pràctica comuna a Turquia de menjar tomàquets, cogombre i pebrots verds per esmorzar. També es consumeixen fruites i sucs de fruites. És moda, des de fa alguns anys, particularment a les grans ciutats, d'anar tots junts a un "kahvaltıcı", restaurant especial per a esmorzar, a menjar un àpat de tipus "brunch".

Sopes[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sopes de Turquia

Dinar i sopar[modifica | modifica el codi]

Alguns plats turcs que es mengen per dinar o sopar, com a plat principal, són els següents:

Companatges[modifica | modifica el codi]

"Meze" o "pica-pica" en un restaurant turc.

A Turquia es menja amb pa rodona o de barra (francala), encara que en indrets turístics, a demanda dels turistes precisament, se serveixi cada cop més sovint pa sense molla de gènere pide o yufka. El pa es pot sucar amb oli d'oliva i sal, en una mena de pa amb oli que en realitat és comú a tota la mediterrània.

El pilav (pilaf turc) és gairebé inseparable dels plats de carn, i de kuru fasulye ("kuru-pilav"[10]) però rarament acompanya el peix, per exemple en hamsili pilav. Abunden els mulladors com ara l'hummus, el puré d'albergínia, la sopa freda de iogurt i cogombre, etc.

Dolços i postres[modifica | modifica el codi]

"Ekmek kadayıfı" amb kaymak, de la cuina turca

Begudes[modifica | modifica el codi]

També es poden trobar vins i cerveses locals.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • "Delicias de Turquía", Fabien Bellahsen y Daniel Rouche, Venezuela, Unilibro Ediciones, 2005
  • "The Sultan's Kitchen: A Turkish Cookbook", Ozcan Ozan, 1998

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jaume Fàbrega; Josep-Maria Terricabras La cultura del gust als Països Catalans: espais geogràfics, socials i històrics del patrimoni culinari català. Edicions El Mèdol, 2000. ISBN 978-84-89936-89-8. 
  2. Greg Malouf; Lucy Malouf; Lisa Cohen Turquoise: A Chef's Travels in Turkey. Chronicle Books, 1 octubre 2008, p. 8–. ISBN 978-0-8118-6603-3. 
  3. http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=128907103
  4. http://www.vilaweb.cat/noticia/4207723/20140821/jaume-fabrega-dieta-mediterrania-lenemiga-principal-cuina-catalana.html
  5. 5,0 5,1 Sari Edelstein. Food, Cuisine, and Cultural Competency for Culinary, Hospitality, and Nutrition Professionals. Jones & Bartlett Publishers, 22 octubre 2010, p. 563–. ISBN 978-1-4496-5968-4. 
  6. Eos: commentarii Societatis Philologae Polonorum, 2005. 
  7. Baltasar Porcel. Mediterrània: onatges tumultuosos. Proa, 1 gener 1996. ISBN 978-84-8256-270-4. 
  8. Mina Holland. The Edible Atlas: Around the World in Thirty-Nine Cuisines. Canongate Books, 6 març 2014, p. 180–. ISBN 978-0-85786-856-5. 
  9. http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=00011&RL=00388
  10. Ph. M. D Long. Ethnic American Food Today: A Cultural Encyclopedia. Rowman & Littlefield Publishers, 17 juliol 2015, p. 637–. ISBN 978-1-4422-2731-6. 
  11. Guide Martin: Gaziantep
  12. [enllaç sense format] http://www.trthaber.com/haber/gundem/turk-kahvesi-unesconun-listesine-girdi-111137.html
  13. [enllaç sense format] http://www.hurriyet.com.tr/kultur-sanat/25284675.asp

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gastronomia de Turquia Modifica l'enllaç a Wikidata