Gat de cap pla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuGat de cap pla
Prionailurus planiceps Modifica el valor a Wikidata
Flat-headed cat 1 Jim Sanderson.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Duració de vida màxima observada14 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 EN-ca.svg
En perill
UICN18148 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaFelidae
GènerePrionailurus
EspèciePrionailurus planiceps Modifica el valor a Wikidata
Vigors i Horsf., 1827
Distribució
Plionailurus planiceps former distribution.png
Modifica el valor a Wikidata

El gat de cap pla (Prionailurus planiceps) és un petit gat salvatge que es troba irregularment distribuït per la Península de Malacca, Borneo i Sumatra. Des de l'any 2008, a causa de la destrucció de terres humides del seu hàbitat, està catalogat com en perill per la UICN.[1]

Aquest felí és molt rar en captivitat, amb menys de 10 individus (tots ells al sud-est asiàtic) registrats per l'ISIS a principis de l'any 2010.[2] Com altres petits felins, originalment se situà dins el gènere Felis, encara que actualment és considerat com una de les cinc espècies del gènere Prionailurus[3][4]

Descripció[modifica]

El gat de cap pla té una longitud del cap i del cos que varia entre 41 i 50 centímetres, una cua curta que fa entre 13 i 15 centímetres de llarg,[4] i un pes que oscil·la entre 1,5 i 2,5 quilograms.[5] El seu pelatge gruixut és generalment de color marró vermellós fosc tenyit de gris, amb el cap més vermellós i el ventre més blanquinós. Amb l'excepció de les ratlles facials, el seu pelatge no segueix cap patró de taques. Les potes són relativament curtes, i les orelles petites i arrodonides.

Les membranes inter-digitals dels seus palmells l'ajuden a obtenir una millor tracció en entorns humits i d'aigua, podent, fins i tot, ser més pronunciades que les del gat pescador. Com en el cas del guepard, les urpes són només parcialment retràctils. La forma del seu cap és atípica per un felí; el seu crani és relativament allargat, mentre que la part superior, tal com suggereixen tant el seu nom comú com el seu nom científic, és gairebé plana.[6] Els seus ulls es troben particularment endavant i junts en comparació amb els d'altres felins, proporcionant a l'animal una visió estereoscòpica millorada. A més, les seves dents estan adaptades per subjectar preses relativament relliscoses, i les seves mandíbules són relativament poderoses. Aquestes característiques ajuden al gat de cap pla a capturar i retenir preses aquàtiques, a les quals està, com a mínim, tan ben adaptat com el gat pescador.[7]

Hàbitat i distribució[modifica]

Captura fotogràfica d'un gat de cap pla el març de 2009, a la reserva natural de Tangkulap, a Sabah, Malàisia

La seva distribució està restringida a les selves tropicals de terres baixes de l'extrem sud de Tailàndia, la Península de Malacca, Sabah, Sarawak, Brunei, Kalimantan i Sumatra. Viu principalment en hàbitats d'aigua dolça prop de la costa i de les terres baixes. Més del 70% de les observacions d'individus, han tingut lloc a menys de 3 quilòmetres de l'aigua.[8]

Pot viure tant en bosc primari com en bosc secundari.[9]

Comportament[modifica]

El gat de cap pla és considerat generalment com un animal nocturn, encara que algunes observacions suggereix que és crepuscular.[10] Caça principalment granotes, peixos i crustacis, encara que també captura rates i pollastres.[4][6] En captivitat mostra un interès més gran per preses potencials aquàtiques que per preses terrestres, el que suggereix una forta preferència per la caça fluvial en el seu hàbitat natural.[7]

Té uns premolars relativament llargs, i és un dels pocs felins que no és capaç de retraure completament les seves urpes (els altres són el guepard, el gat pescador i el gat d'Iriomote). Aquestes adaptacions combinades amb el seu comportament, la dut a ser comparat amb els mustèlids semiaquàtics.[6]

A la natura, els gats de cap pla són animals solitaris, que fan marquen el seu territori. A diferència d'altres felins, ruixen orina caminant cap, deixant un rastre al seu pas, en lloc de dirigir-lo cap a una superfície vertical. Sembla que tenen vocalitzacions similars a les dels gats domèstics.[7]

En general, però, és poc el que es coneix del seu comportament a la natura,[5] encara que s'ha registrat, que en captivitat té un període de gestació d'uns 56 dies, després dels quals dóna a llum 1 o 2 gatets per ventrada.[10] Els individus captius han viscut fins a 14 anys.[6]

Estat de conservació[modifica]

El gat de cap pla és considerat en perill per la UICN i classificat dins l'Appendix 1 del CITES. És probable que la seva població total estigui per sota del 2.500 adults, i que cap subpoblació estigui formada per més de 250 adults.[1] Mentre la pèrdua d'hàbitat i la contaminació de l'aigua són amenaces serioses, les observacions a les plantacions de palmera d'oli de Guinea suggereixen que es tracta d'un animal menys especialitzat del que en general es creu.[6] El gat de cap pla està completament protegit arreu de la seva àrea de distribució, amb l'excepció de Brunei, on aquesta espècie no té cap protecció legal.[10] Generalment és un animal difícil de veure.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 (anglès) Prionailurus planiceps. UICN 2010. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN (anglès), edició 2010, consultada el 5 abril 2011.
  2. (anglès) International Species Information System. Captive Prionailurus planiceps. Accessed 2010-04-16
  3. (anglès) Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 543. ISBN 9780801882210. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 (anglès) Nowak, R. (editor) 1999. Walker's Mammals of the World. 6th edition. ISBN 0-8018-5789-9
  5. 5,0 5,1 (anglès) Francis, C. 2001. A Photographic Guide to Mammals of South-east Asia including Thailand, Malaysia, Singapore, Myanmar, Laos, Cambodia, Vietnam, Java, Sumatra, Bali and Borneo. ISBN 1-85974-507-5
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 (anglès) IUCN Cat Specialist Group. 1996. Flat-headed Cat. Prionailurus planiceps. Accessed 2008-04-04
  7. 7,0 7,1 7,2 (anglès) Sunquist, Mel; Sunquist, Fiona. Wild cats of the World. Chicago: University of Chicago Press, 2002, p. 233–236. ISBN 0-226-77999-8. 
  8. (anglès) Wilting A., Cord A., Hearn AJ, Hesse D., Mohamed A., et al. (2010) "Modelling the Species Distribution of Flat-Headed Cats (Prionailurus planiceps), an Endangered South-East Asian Small Felid". PLoS ONE 5(3): e9612. doi:10.1371/journal.pone.0009612
  9. (anglès) Payne, J., and C. Francis, 1998. A Field Guide to the Mammals of Borneo. 3d reprint. ISBN 967-99947-1-6
  10. 10,0 10,1 10,2 (anglès) ARKive: Flat-headed cat (Prionailurus planiceps). Accessed 2008-04-04

Enllaços externs[modifica]