Gatvaire

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGatvaire
Scyliorhinus stellaris
Katzenhai-01.jpg
Scyliorhinus stellaris aquarium.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Chondrichthyes
Ordre Carcharhiniformes
Família Scyliorhinidae
Gènere Scyliorhinus
Espècie Scyliorhinus stellaris
(Linnaeus, 1758)[1][2]
Distribució
Scyliorhinus stellaris distmap.png
Distribució geogràfica del gatvaire (en blau).
Modifica dades a Wikidata
Gatvaire
Posta de gatvaire en un aquari.

El gatvaire (Scyliorhinus stellaris) és una espècie de tauró que es troba al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental (des de les Illes Shetland, sud d'Escandinàvia i les Illes Britàniques fins a la desembocadura del riu Congo).

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Cos allargat i cepat.
  • Vàlvules nasals ben desenvolupades, separades i sense arribar a la boca.
  • Presenta cinc parells de fenedures branquials, els dos darrers per sobre de les pectorals.
  • Sense membrana nictitant.
  • Té les dues aletes dorsals en posició endarrerida.
  • La segona aleta dorsal és més petita que la primera.
  • La coloració varia segons l'edat i l'hàbitat.
  • El dors és gris fosc o bru rogenc, amb taques de diverses mides, fosques i alguns cops blanques.
  • La cara ventral és blanquinosa sense taques.
  • La longitud màxima és de 162 cm, i és adult als 125 cm.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu generalment en fons de sorra o pedra, i també a la zona del corall. Se'l troba a profunditats que van dels 1-2 m fins a 125 m, però és més comú entre els 20 i 60 m. És actiu al capvespre i a la nit; de dia resta descansant al fons. Els individus adults van a les aigües més fondes per aparellar-se i tornen a les somes per fresar.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja principalment crustacis i mol·luscs, a més d'una gran varietat de petits peixos bentònics i demersals, inclòs el gat.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És ovípar. L'ou és protegit per una càpsula còrnia marró, entre 10 i 13 cm de llarg per 3 o 4 cm d'ample, i presenta uns llargs circells a cada angle que serviran per a fixar-lo al substrat. La fresa es produeix durant tot l'any i a cada una pon dos ous (un de cada oviducte). El petit surt de la càpsula al cap de 9 mesos i fa aproximadament 16 cm de longitud total.

Aprofitament[modifica | modifica el codi]

No apareix amb tanta freqüència com el gat, tot i que a les llotges de peix dels Països Catalans se subhasta amb ell. És una espècie pesquera d'interès comercial. La carn és bona per menjar. Els pescadors el pelen i decapiten abans de dur-lo a la subhasta. Es pesca amb l'art de ròssec, tresmall i palangre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. Blainville, 1816. Prodrome d'une nouvelle distribution systématique du règne animal. Bull. Soc. Philomath. Paris v. 8. 105-112 (sic for 113-120) +121-124.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 103.
  • Compagno, L.J.V.: FAO species catalogue. Volum 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655. Any 1984.
  • Compagno, L.J.V. i V.H. Niem, 1998. Scyliorhinidae. Catsharks. p. 1279-1292. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (editors) FAO Identification Guide for Fishery Purposes. The Living Marine Resources of the Western Central Pacific. FAO, Roma, Itàlia.
  • Compagno, L.J.V., D. Dando i S. Fowler, 2005. A field guide to the sharks of the world. Harper Collins Publishing Ltd., Londres, Gran Bretanya, 368 p.
  • Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994 SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, Itàlia, FAO. 103 p.
  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. 1990.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). ISBN 0-940228-47-5.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall (2000).
  • Nelson, Joseph S.: Fishes of the World, John Wiley & Sons. ISBN 0-471-25031-7. Any 2006.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gatvaire Modifica l'enllaç a Wikidata