Gavina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Infotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Regne}}AnimaliaInfotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Fílum}}ChordataInfotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Classe}}AvesInfotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Ordre}}CharadriiformesInfotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Família}}Laridae

Infotaula taxonòmicaGavina
Larinae
Black-headed Gull - St James's Park, London - Nov 2006.jpg
Swallow-tail Gulls (Creagrus furcatus) -Espanola -Punta Suarez2.jpg
Taxonomia
Infotaula d'ésser viu/Taxonomia/Format tàxon animal|Super-regne}}Eukaryota
Subfamília Larinae
(Vigors, 1825)
Gèneres
Modifica dades a Wikidata

Les gavines són ocells marins que pertanyen a la família dels làrids i a l'ordre dels caradriformes i són excel·lents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i es limiten a migrar vorejant les costes. Sovint es considera que formen per elles mateixes la subfamília dels larins (Larinae) o fins i tot la família dels làrids.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Aspecte robust, les ales punxegudes i estretes, i la cua arrodonida i curta.
  • El bec és massís i acabat en ganxo.
  • Els dits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequívocament la seua adaptació a la vida aquàtica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart resta en posició posterior i lliure.
  • La major part dels làrids presenten un plomatge gris, blanc i negre, colors que es troben barrejats en proporció variable, mentre que els joves tenen tonalitats terroses variables.
  • No existeix dimorfisme sexual, malgrat que els mascles solen ésser més grossos.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Freqüenten tota classe de costes i poques espècies se'n van mar endins, lluny del litoral.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nien en colònies, de vegades molt denses, i els polls neixen ja proveïts de plomissol, malgrat que no abandonen el niu fins que no ha passat un temps prudencialment llarg, cosa que representa una adaptació a fugir dels depredadors i dels seus congèneres, ja que en els làrids és molt freqüent el canibalisme. Els joves assoleixen la maduresa sexual entre un i quatre anys, en el moment en què adquireixen el plomatge definitiu.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Gavina deborant un colom al pati de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

L'alimentació és omnívora, cosa que ha produït augments notables de les poblacions d'algunes espècies de làrids, ja que aprofiten qualsevol tipus de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes.[1]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Espècies representatives dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Cal destacar-ne la gavina vulgar, la gavina capblanca, la gavina corsa, el gavià fosc i el gavià argentat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 114-115. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Gavina
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavina Modifica l'enllaç a Wikidata