Gavina capblanca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGavina capblanca
Chroicocephalus genei Modifica el valor a Wikidata

Gavina capblanca fotografiada al Senegal
Gavina de bec prim fotografiada als Països Baixos
Dades
Pes29 g (pes al naixement)
275 g (pes adult, mascle)
236 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura102 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,4 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou22 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaLaridae
GènereChroicocephalus
EspècieChroicocephalus genei Modifica el valor a Wikidata
(Breme, 1839)
Nomenclatura
Sinònims
Larus genei
ProtònimLarus genei Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Endèmic de

La gavina capblanca o gavina de bec prim (Chroicocephalus genei) és una gavina lligada als ambients marins que, als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre.

Morfologia[modifica]

  • Fa entre 37 i 40 cm de llargària i entre 90 i 102 d'envergadura alar.
  • Cap blanc truncat de manera característica i que es prolonga en un bec llarg i fi de color negrós.
  • Durant l'època de cria, mostra un to lleugerament rosat a la panxa.
  • Les ales són grises amb vora terminal blanca i punta de les primàries negres.
  • Les potes són vermelles.

Alimentació[modifica]

Menja peixets.

Reproducció[modifica]

Cria en colònies -junt amb altres espècies- en illetes amb vegetació esparsa. Construeix el niu en el sòl, on diposita petites branques. La posta consta d'1 a 3 ous de color blanc clapejats de negre. Després de la cria, se'n va i només hi queda en hibernació un reduït grup d'adults i joves.[1]

Hàbitat[modifica]

Freqüenta els llocs salats, en els quals s'alimenta. A voltes, també es pot trobar en prats i en arrossars.

No és una espècie pelàgica.

Distribució geogràfica[modifica]

Cria a la Mediterrània i en algunes zones de l'oceà Índic, com ara al Pakistan. Als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre, on és possible trobar-la durant tot l'any, i és molt escassa a la resta del territori.[2]

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 55-56. ISBN 84-315-0434-X
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 116. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6

Enllaços externs[modifica]