Gavina capblanca
Chroicocephalus genei  | |
|---|---|
 Gavina capblanca fotografiada al Senegal | |
 Gavina de bec prim fotografiada als Països Baixos | |
| Dades | |
| Pes | 29 g (pes al naixement) 275 g (pes adult, mascle) 236 g (pes adult, femella) |
| Envergadura | 102 cm |
| Nombre de cries | 2,4 |
| Període d'incubació de l'ou | 22 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Chroicocephalus |
| Espècie | Chroicocephalus genei (Breme, 1839) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Larus genei
|
| Protònim | Larus genei |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
La gavina capblanca o gavina de bec prim (Chroicocephalus genei) és una gavina lligada als ambients marins que, als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre.
Morfologia[modifica]
- Fa entre 37 i 40 cm de llargària i entre 90 i 102 d'envergadura alar.
- Cap blanc truncat de manera característica i que es prolonga en un bec llarg i fi de color negrós.
- Durant l'època de cria, mostra un to lleugerament rosat a la panxa.
- Les ales són grises amb vora terminal blanca i punta de les primàries negres.
- Les potes són vermelles.
Alimentació[modifica]
Menja peixets.
Reproducció[modifica]
Cria en colònies -junt amb altres espècies- en illetes amb vegetació esparsa. Construeix el niu en el sòl, on diposita petites branques. La posta consta d'1 a 3 ous de color blanc clapejats de negre. Després de la cria, se'n va i només hi queda en hibernació un reduït grup d'adults i joves.[1]
Hàbitat[modifica]
Freqüenta els llocs salats, en els quals s'alimenta. A voltes, també es pot trobar en prats i en arrossars.
No és una espècie pelàgica.
Distribució geogràfica[modifica]
Cria a la Mediterrània i en algunes zones de l'oceà Índic, com ara al Pakistan. Als Països Catalans, només es reprodueix al delta de l'Ebre, on és possible trobar-la durant tot l'any, i és molt escassa a la resta del territori.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 55-56. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 116. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6