Gavina capnegra mediterrània
Ichthyaetus melanocephalus  | |
|---|---|
 Exemplar fotografiat a Suècia. | |
 Il·lustració d'una gavina de cap negre (circa 1905). | |
| Dades | |
| Envergadura | 96 cm |
| Nombre de cries | 2,4 |
| Període d'incubació de l'ou | 24 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Ichthyaetus |
| Espècie | Ichthyaetus melanocephalus (Temminck, 1820) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Larus melanocephalus
|
| Protònim | Larus melanocephalus |
| Distribució | |
 | |
La gavina capnegra mediterrània o gavina de cap negre i baldritxa a les Balears (Ichthyaetus melanocephalus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, però sense el color negre de les puntes de les ales.
Morfologia[modifica]
- Fa 39 cm de llargària total i a l'entorn d'un metre d'envergadura alar.
- Pesa entre 220 i 380 g.
- Té una màscara negra que perd a l'hivern.
- Té les potes i el bec vermells.
- Bec robust.
- Els exemplars immadurs no assoleixen el plomatge d'adult fins al tercer any de vida[1]
Reproducció[modifica]
Cria en colònies i fa el niu amb herba i algunes plomes a la sorra. Hi pon 3 ous durant els mesos de maig i juny, els quals seran covats al llarg de 23-25 dies. Els pollets que en sortiran encara trigaran entre 35 i 40 dies en ser capaços de volar i dos anys en assolir la maduresa sexual.[2] Cria al Delta de l'Ebre, a Mallorca[3] i a l'Albufera de València.
Alimentació[modifica]
Menja peixos, invertebrats aquàtics, mol·luscs, cucs, llavors, insectes i deixalles dels abocadors d'escombraries.
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba circumscrita al Mediterrani i a les seues costes, la Mar Negra i Turquia.
Costums[modifica]
- Al Principat de Catalunya és abundant en migració i a l'hivern.
- S'endinsa més en el mar que la gavina vulgar, però tampoc no excessivament.
- És un ocell que es pot observar vora els vaixells de pesca, perquè s'alimenta del peix que aquests perden.[4]
- Pot arribar a viure 15 anys.
- És una espècie en expansió.
Conservació[modifica]
Les poblacions d'aquest ocell es veuen amenaçades per la desaparició del seu hàbitat, el desenvolupament del turisme costaner, la urbanització del litoral, la caça il·legal, la contaminació del medi ambient i la modificació de les pràctiques pesqueres.
Referències[modifica]
- ↑ «Larus melanocephalus. Gavina capnegra. Gaviota cabecinegra. Banco de datos de Biodiversidad».[Enllaç no actiu] (castellà)
- ↑ «Mouette mélanocéphale - Ichthyaetus melanocephalus - Mediterranean Gull». (francès)
- ↑ «Gaviota cabecinegra». (castellà)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 54-55. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs[modifica]
- Animal Diversity Web. (anglès)
- Informació sobre la població d'aquest ocell a Portugal. Arxivat 2008-06-09 a Wayback Machine. (portuguès)
- Enregistraments sonors. (anglès)
- Encyclopedia of Life. (anglès)
- Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
- BirdLife International. (anglès)
- La gavina capnegra al Principat de Catalunya. (català)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
