Gavrilo Princip

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGavrilo Princip
Gavrilo Princip in his prison cell at the Terezín fortress, 1914 (27324412597).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sr) Гаврило Принцип Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 juliol 1894 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Obljaj (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 1918 Modifica el valor a Wikidata (23 anys)
Theresienstadt Small Fortress (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturamausoleu de Gavrilo Princip Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicSerbis de Bòsnia i Hercegovina Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Ortodoxa Sèrbia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Sarajevo Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciórevolucionari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
FamíliaParents de Gavrilo Princip (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParentsSlobodan Princip (en) Tradueix (fill del germà) Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perassassinat Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
28 juny 1914Assassinat de Sarajevo Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Гаврилин потпис.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1532728 Find a Grave: 6758252 Modifica el valor a Wikidata

Gavrilo Princip (Obljaj, Bòsnia i Hercegovina, 25 de juliol de 1894 (o 1895) - Terezín 28 d'abril de 1918) va ser un activista serbo-bosnià que assassinà l'hereu a la corona d'Àustria, l'arxiduc Francesc Ferran, i la seva muller, la comtessa Sofia, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia).[1]

Princip es va fer membre del grup nacionalista iugoslau Jove Bòsnia (Mlada Bosna) el 1911, una societat amb membres dels tres principals grups ètnics bosnians: musulmans, croats i serbis que buscava l'alliberament de Bòsnia del domini de l'imperi austrohongarès i la unificació de tots els eslaus del sud (Iugoslaus) en una nació comuna.[2]

Després d'assistir a manifestacions antiaustríaques a Sarajevo, va ser expulsat de l'escola i va anar caminant a Belgrad, Sèrbia, per continuar la seva educació. Durant la Primera Guerra dels Balcans, Princip va viatjar al sud de Sèrbia per oferir-se voluntari amb les forces irregulars de l'exèrcit serbi que lluitaven contra l'Imperi Otomà, però amb 17 anys va ser rebutjat per ser massa petit i feble.

El 1913, després de l'èxit inesperat dels serbis en la guerra contra els otomans, el governador militar austríac de Bòsnia va declarar l'estat d'emergència, va dissoldre el parlament, va imposar la llei marcial i va prohibir totes les societats públiques, culturals i educatives sèrbies. Inspirat per una sèrie d'intents d'assassinat contra oficials imperials per part de nacionalistes i anarquistes eslaus, Princip va convèncer altres dos joves bosnians perquè s'uníssin a un complot per assassinar l'hereu de l'Imperi Habsburg durant la seva anunciada visita a Sarajevo.

El diumenge 28 de juny de 1914, durant la visita de la parella reial a Sarajevo, l'aleshores adolescent Princip va ferir mortalment tant Francesc Ferran com la seva dona Sofia després de disparar amb una pistola al seu cotxe descapotat que s'havia aturat inesperadament 1 metre i mig d'ell. Princip va ser arrestat immediatament i jutjat juntament amb vint-i-quatre persones més, tots bosnians i, per tant, súbdits austrohongaresos.

En el seu judici, Princip va declarar: "Sóc un nacionalista iugoslau, tinc l'objectiu de la unificació de tots els iugoslaus, i no m'importa en quina forma d'estat, però ha d'ésser lliure d'Àustria". Princip es va estalviar la pena de mort per la seva edat (19 anys) i va ser condemnat a vint anys de presó. Va ser empresonat a la fortalesa de Terezín.

El propi govern serbi no havia inspirat ni organitzat el magnicidi, però el Ministeri d'Afers Exteriors i l'exèrcit austríac van utilitzar els assassinats com a excusa per a una guerra preventiva que va conduir directament a la Primera Guerra Mundial (1914-1918) atès que, de resultes de l'assassinat, Àustria declarà la guerra a Sèrbia, fet que desencadenà el joc d'aliances pel qual Alemanya donaria suport a Àustria-Hongria, i Rússia, França i la Gran Bretanya farien costat a Sèrbia.

Condemnat a 20 anys, Princip va ser conduït a la presó de Terezín, actualment a la República Txeca, on morí víctima de la tuberculosi el 28 d'abril de 1918.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavrilo Princip
  1. Tucker, Spencer; Roberts, Priscilla Mary. World War I: Encyclopedia (en anglès). vol.1. 1851094202, 2005, p. 936. ISBN 1851094202. 
  2. Butcher, Tim. The Trigger: Hunting the Assassin Who Brought the World to War. (en anglès). Vintage Books. Vintage Publishing., 2015. ISBN 978-0-09-958133-8..