Geòmid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Geòmids
(Oligocè inferior – recent)
Pocket-Gopher Ano-Nuevo-SP.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Subordre: Castorimorpha
Superfamília: Geomyoidea
Família: Geomyidae
Bonaparte, 1845
Gèneres

Els geòmids (Geomyidae) són una família de rosegadors excavadors del subordre dels castorimorfs.[1] Normalment són anomenats gòfers de butxaca o simplement gòfers[cal citació]. Existeixen aproximadament 35 espècies de gòfers, que viuen a Nord-amèrica i en parts d'Amèrica Central.[2] Són comunament coneguts per les seves activitats tuneladores extensives. Els gòfers són endèmics del nord i centre d'Amèrica. El nom comú "gòfer de butxaca" es sol emprar per a referir-se a qualsevol gènere de la família. Aquests són els "veritables" geòmids; tanmateix hi ha força esquirols de terra de la família Sciuridae que sovint també són erròniament anomenats gòfers.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els gòfers pesen al voltant de 230 g, i una llargària aproximada del cos de 15-20 cm i una cua de 2,5-5 cm de llargària. unes poques espècies arriben al quilogram de pes. Totes les famílies presenten un dimorfisme sexual clar, car els mascles poden pesar el doble que les femelles.[3] La seva esperança de vida és normalment de tres anys [4] suposant que no sofreixen malalties o depredació. El temps de vida màxim per a un gòfer és d'aproximadament cinc anys.[5] Alguns gòfers, com els del gènere Geomys, tenen esperances de vida documentades de fins a 7 anys en llibertat.[4]

La majoria dels gòfers tenen la pell de color marró, que sovint coincideix amb el sòl on habiten. Els trets mès característics són les seves grans bosses de les galtes, motiu pel qual se'ls anomena "de butxaca". Aquestes bosses són folrades de pell, i poden girar-se del revés. S'estenen des del costat de la boca fins a les espatlles. Tenen els ulls petits i una cua petita i de pèl curt, la qual empren per orientar-se quan caminen marxa enrere a través dels túnels.

S'ha descobert que els gòfers estan sovint parasitats.[4] Els depredadors habituals dels gòfers són les mosteles, les serps i els falcons.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Tots els gòfers creen una xarxa de caus connectats per sistemes de túnels que els proporcionen protecció i mitjans per a emmagatzemar menjar. Aquests animals atresoren els aliments, i les bosses de les seves galtes serveixen per a transportar el menjar cap al seu cau. Els gòfers poden arribar a acumular grans quantitats de menjar. A diferència dels esquirols de terra, els gòfers no viuen en grans comunitats i rarament se'ls troba soterrats.

Les entrades als caus estan cobertes per petits munts de terra.[6] Els caus es poden trobar en àrees on el sòl és suau i fàcilment excavat. Apareixen sovint en hortalisses, zones de gespa i granges, ja que els agraden els sòls humits. Això els ha dut a ser considerats una plagues.

La seva dieta comprèn cucs de terra, arrels de plantes, arbusts i altres vegetals tal com les pastanagues, enciam, raves i qualsevol altra verdura sucosa. Algunes espècies són considerades com a una plaga per als cultius. La destrucció de la vida vegetal converteix les àrees on habiten en extensions de terra denudada.

Els gòfers de butxaca són solitàris quan no es troben en època d'aparellament, mantenint agressivament els territoris, els quals varien en mida depenent dels recursos disponibles. Mascles i femelles poden compartir el cau i les cambres dels nius si els seus territoris són limítrofs però, en general, cada gòfer habita el seu propi sistema de túnels. Tot i que intenten fugir quan se senten amenaçats, poden atacar altres animals, inclosos gats i humans, causant greus mossegades amb les seves dents llargues i afilades.

Depenent de l'espècie i les condicions locals, els gòfers de butxaca poden tenir una època específica de l'any per a reproduir-se, o fer-ho repetidament al llarg de l'any. Les camades acostumen a ser d'entre dos a cinc cries, tot i que poden ser molt majors en algunes espècies. Quan neixen són cecs i indefensos i són deslletats al voltant dels quaranta dies.[7]

Control[modifica | modifica el codi]

Les espècies Geomys i Thomomys estan classificades com a "nous organismes prohibits" a Nova Zelanda en l'acta Substàncies perilloses i nous organismes 1996, prevenint que sigui importat al pais.[8]

La majoria de les espècies de gòfers són relativament comunes i no es troben en perill. El gòfer de desert és l'espècie més amenaçada, ja que ocupa una varietat d'espais molt limitada i això el fa vulnerable a la pèrdua d'hàbitat.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Un típic gòfer de butxaca

Hi ha hagut molt de debat entre taxonomistes sobre quines races de geòmid haurien de ser reconegudes com a espècies independents. Així, la següent llista no pot ser considerada com a definitiva.

Algunes fonts també llisten el gènere Hypogeomys, amb una única espècie, però aquest nom s'utilitza normalment per a referir-se a Rata Gegant Malagasy, que pertany a la família dels nesòmids.

En cultura popular[modifica | modifica el codi]

Minnesota és anomenada "l'estat gòfer", i els equips d'atletisme de la Universitat de Minnesota són habitualment anomenats com a Gòfers Daurats, liderats per la seva mascota Goldy Gopher. Els gòfers també són la mascota dels Saskatchewan Roughriders de la Lliga de Futbol de Canadà.[9] Un gòfer també té un paper important en la pel·lícula Caddyshack.[10] Finalment, la mascota del programa de llenguatge Go és en Go Gopher (Som-hi gòfers en anglès).[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Oregon Dept. of Fish and Wildlife
  2. «Outwit Critters:». [Consulta: 16 gener 2014]. «There are 35 species of gophers living in both North and Central America.»
  3. Macdonald (Ed), Professor David W. The Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, 2006. ISBN 0-19-920608-2. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Hygnstrom, Scott E.. Prevention and Control of Wildlife Damage. DIANE Publishing Inc., 2010, p. B–21. ISBN 1-4379-3688-1. 
  5. Whisson, Delsey. Small Grain Production Pt 8: Pest Management -- Vertebrates. UCANR Publications, p. 5. ISBN 1-60107-411-5. 
  6. «Gopher». A-Z Animals. [Consulta: 19 gener 2014].
  7. Patton, James; Macdonald, D.. The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 1984, p. 628–631. ISBN 0-87196-871-1. 
  8. «Hazardous Substances and New Organisms Act 2003 - Schedule 2 Prohibited new organisms». [Consulta: 26 gener 2012].
  9. http://www.canada.com/saskatoonstarphoenix/news/sports/story.html?id=c42ec3a0-c453-479d-98ea-24509e8002d2
  10. http://books.google.ca/books?id=FTL5AQAAQBAJ&pg=PA48
  11. https://blog.golang.org/gopher

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geòmid Modifica l'enllaç a Wikidata