Geert van Istendael

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGeert van Istendael
Van istendael675 rgb.jpg
Biografia
Naixement 29 de març de 1947 (1947-03-29) (71 anys)
Ukkel
Educació Katholieke Universiteit Leuven
Es coneix per Bekentenissen van een reactionair
Anders is niet beter
Activitat
Camp de treball Arts escèniques
Ocupació Traductor, poeta, escriptor, columnista, periodista, lingüista i autor
Família
Fills Judith Vanistendael Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Geert van Istendael (Ukkel, 29 de març 1947) és un escriptor, poeta i assagista belga de llengua neerlandesa.[1]

Biografia[modifica]

Geert van Istendael naix a una família catòlica, erudita i amb un interès internacional. El seu pare era el secretari del Sindicat internacional cristià. De 1947 a 1953 la família s'està a Utrecht als Països Baixos.

Van Istendael estudiava sociologia i filosofia a la Katholieke Universiteit Leuven, aleshores la universitat catòlica unitària de Bèlgica. Després dels seus estudis treballà com a cercador científic al Fonds voor Wetenschappelijk Onderzoek (en català Fons de recerca científica) especialitzat en urbanisme. Des del 1978 va esdevenir col·laborador a la ràdio i televisió nacional (BRT) de parla neerlandesa. S'especialitza en la història belga i alemanya.

El 1978 debuta amb Bomen wijzen niet maar wuiven (traducció Arbres no indiquen res, et saluden). El 1993 va abandonar la televisió per a esdevenir escriptor a jornada plena i establir-se a Sint-Lambrechts-Woluwe.

Escriu molts llibres ben documentats amb el tema Brussel·les i Bèlgica, crítics del nacionalisme flamenc simplista, crítics del cripto-catolicisme d'estat belga i adepte de la laïcitat, caracteritzats per a un amor-odi pel seu país i una ironia tan erudita com esquerpa, amb un gran sentit de la polèmica. Sosté el moviment per a la reobertura del riu Zenne, colgat al segle XIX a Brussel·les. El 1995 va obtenir el premi Geuzenprijs, un premi de l'associació gantenca 't Zal wel gaan que vol premiar persones que actuen per a un laïcisme obert, multicultural i per al lliure examen sense complexos.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geert van Istendael Modifica l'enllaç a Wikidata

Una de les seves obres mestres és Het Belgisch labyrint of de schoonheid der wanstaltigheid (1989) (traducció: El laberint belga o la bellesa de la monstruositat). Al seu llibre Arm Brussel (Pobre Brussel·les) pinta un retrat històric, cultural i urbanístic de la seva ciutat (1992).

Polèmica[modifica]

El seu esperit polèmic es troba als llibres

  • Bekentenissen van een reactionair (1994 (Confessions d'un reaccionari)
  • Anders is niet beter (1997) (Diferent no és pas millor)
  • Nieuwe uitbarstingen (1999) (Noves explosions)

Novel·les[modifica]

  • Verhalen van het Heggeland (1991)
  • Altrapsodie (1997) (candidat pel premi NCR i pel premi ECI.

Poesia[modifica]

  • De iguanodons van Bernissart. Een Belgisch gedicht 1983 (Els iguanodons de Bernissart, un poema belga)
  • Plattegronden (1987) és una evocació poetica de la seva ciutat de Brussel·les i una reflexió a propòsit de la força pictural d'en James Ensor.
  • El tema Brussel·les torna als seus reculls Het geduld van de dingen (1996) (La paciència de les coses) i Taalmachine (2001) (La màquina de la llengua).

Traduccions[modifica]

Van Istendael va traduir obres de Goethe, Heine, Brecht, Heinz Kahlau, Erich Fried i Urs Widmer de l'alemany al neerlandès.

Referències[modifica]

  1. van Bork, G.J. «Istendael, Geert van» (php) (en neerlandès). Schrijvers en dichters (dbnl biografieënproject I). DBNL, 2006 [Consulta: 2 abril del 2014].