Gedik Ahmad Paixà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gefik Ahmad Paixà)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGedik Ahmad Paixà
 Gran visir de l'Imperi otomà 

1474 - 1477
Mahmut Paixà Angelovitx - Karamanlı Mehmed Paixà
 Kapudan paixà 

Dades biogràfiques
Mort 27 de novembre de 1482
Edirne
Religió Islam
Activitat professional
Ocupació Polític
Modifica dades a Wikidata

Ahmad Pasha Gedik (Sèrbia, ? - Edirne, 18 de novembre de 1482) fou gran visir otomà. Va construir la mesquita Gedik Ahmed a Afyon.

En el servei a palau va arribar a beglerbegi de Rum o Tokat amb Mehmet II, i després beglerbegi d'Anadolu (Anatòlia) el 1461. El 1470 fou nomenat segon visir.

Va conquerir Koyli Hisar el 1461; entre 1469 i 1472 va sotmetre la regió muntanyosa de l'emirat de Karaman i va conquerir Alaiyya el 1471, i Silifke, Mokan, Gorigos i Lulye (Lullon) el 1472. Va rebutjar un atac del karamànida Pir Ahmad ajudat pels Ak Koyunlu que havia reconquerit Karaman i avançava cap a la regió d'Hamid, i va recuperar l'emirat de Karaman. Sembla que va tenir part important en la victòria sobre l'Ak Koyunlu Uzun Hasan el 1473. Els karamànides van conquerir (1473) la regió d' amb ajut d'una flota cristiana i Ahmad els va combatre i va recuperar la regió i va ocupar Minan i Silifke; va massacrar als caps locals a la regió de Tash (1474). El 1474 el gran visir Mahmud Kemal Pashzade fou executat i Ahmad, que era segon visir, va ocupar el seu lloc.

Va ser enviar al khanat de Crimea contra la República de Gènova i va ocupar Feodòssia el juny de 1745,[1] Soldaia i Tana, assetjant Mangup, que finalment fou conquerida al desembre del 1475 per Yakub Beg. Meñli II Giray, tret de la presó a Kaffa[note 1] fou dut a Istanbul on va haver de signar un tractat pel que reconeixia la protecció otomana (1476).[note 2]

Va contradir al sultà sobre una expedició a Shkodër (Albània) i fou destituït a primers de maig de 1476 i empresonat a Rumeli Hisar; alliberat el 1478 fou nomenat kapudan (almirall) de la flota. El 1479 va conquerir l'illa de Santa Maura a Leonardo III Tocco que al perdre també Vonitza va fugir a Nàpols. Ahmad va sortir de Avlona amb la flota i va conquerir Òtranto l'11 d'agost de 1480.[2] A la primavera següent, mentre organitzava la flota a Òtranto, va ser sol·licitat per donar suport a Baiazet II contra el seu germà Djem Sultan, i va ser decisiu en la victòria, però sembla que va deixar escapar a Djem cap a Egipte i Baiezet II à el va fer empresonar, encara que fou tot seguit rehabilitat. Quan un nou intent de Djem per assolir el tron va fracassar, Baiazed II es va considerar prou consolidat per no necessitar a Ahmad i el va fer executar el 18 de novembre de 1482.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Mengli havia estat enderrocat el març del 1475 pel seu germà amb suport de la noblesa
  2. Després de l'ocupació otomana completada a començaments del 1476 el tron va quedar de fet vacant ja que Mengli no fou autoritzat a retornar fins al 1478

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. İskit, Server Rifat. Resimli-haritalı mufassal Osmanlı tarihi: Bir heyet tarafından yazılmıştır (en turc), 1957, p.571. 
  2. Setton, Kenneth Meyer. A History of the Crusades, Volume VI: The Impact of the Crusades on Europe (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1990, p.321. ISBN 0299107442. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • D. da Lezze (G. M. Angiolello), Historia Turchesca, Bucarest 1910