Gegant (pel·lícula)

Gegant
Giant
	;
Fitxa
Direcció	George Stevens
Protagonistes	Elizabeth Taylor; Rock Hudson; James Dean; Carroll Baker; Jane Withers; Mercedes McCambridge; Dennis Hopper; Sal Mineo; Rod Taylor; Earl Holliman; Elsa Cárdenas; Paul Fix; Judith Evelyn; Chill Wills; Alexander Scourby; Charles Meredith; Robert Nichols; Carolyn Craig; Charles Watts; Natividad Vacío; Elsa Aguirre; Pilar Del Rey (en)
Producció	Henry Ginsberg i George Stevens
Dissenyador de producció	Boris Leven
Guió	Fred Guiol i Edna Ferber
Música	Dimitri Tiomkin
Fotografia	William C. Mellor
Muntatge	William Hornbeck
Vestuari	Marjorie Best
Productora	Warner Bros.
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	10 octubre 1956
Durada	196 min
Idioma original	anglès ; castellà
Color	en color
Descripció
Gènere	drama i western
Lloc de la narració	Texas
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1957); Oscar al millor actor (1957); Oscar al millor actor (1957); Oscar a la millor direcció (1957); Oscar al millor muntatge (1957); Oscar al millor guió adaptat (1957); Premi Oscar al millor vestuari, color (1957); Oscar a la millor pel·lícula (1957); Oscar a la millor direcció artística, color (1957); Òscar a la millor música (comèdia o drama) (1957) ;
Premis	Oscar a la millor direcció (1955) ;

Gegant és una pel·lícula de 1956, dirigida per George Stevens. El text és una adaptació de Fred Guiol i Ivan Moffat sobre la novel·la d'Edna Ferber. Està protagonitzada per Elizabeth Taylor, Rock Hudson i James Dean en els papers principals, i Carroll Baker, Jane Withers, Chill Wills, Mercedes McCambridge, Dennis Hopper, Sal Mineo, Rod Taylor i Earl Holliman en els secundaris. Gegant va ser la darrera pel·lícula de Dean, el qual va morir poc abans de l'estrena en un accident de trànsit. La seva veu va ser doblada per Nick Adams.

Va ser nominada a 10 Oscars, i només obtingué el de millor director.

El 2005, el film va ser seleccionat pel National Film Registry dels Estats Units per a la seua conservació a la Biblioteca del Congrés. Va ser descrita com a "culturalment, històricament i estèticament significant". Ha estat doblada al català.^[1]

Argument[modifica]

Bick Benedict (Rock Hudson) és el cap d'una nissaga de rics texans ranxers, el qual marxa a Maryland per un cavall. Allà es troba amb Leslie (Elizabeth Taylor), qui serà la seua muller. Tornen a Texas per començar la seua vida junt en la hisenda familiar, Reata. La germana de Bick, Luz (Mercedes McCambridge), no es du bé amb Leslie, mentre Jett Rink (James Dean) un dels treballadors de la familia, és envejós i festeja amb la nova dona.

Luz mor i pel seu testament, en Jett aconsegueix una porció de terra, Little Reata, que Bick intenta recuperar sense èxit. Mentrestant, Leslie dona a llum a tres infants.

Jett descobreix petroli en el seu territori i esdevé un personatge ric, llençant-s'ho a la cara del seu veí. Bick i Rink tenen una baralla i Jett fuig.

En els anys anteriors a la II Guerra Mundial, la companyia petroliera de Jett el fa guanyar una fortuna, mentre Bick prefereix seguir sent ranxer, però Jett el convenç perquè també produisca oli per contribuir a l'esforç bèl·lic. Alhora, Jett flirteja amb la filla de Bick, en Luz Junior.

Després de la guerra, les diferències dins la família Benedict creixen: Bick vol que el seu fill Jordy es faça càrrec del ranxo, però aquest vol ser metge, mentre la filla Judy vol romandre a Texas, tot i la intenció de sa mare d'enviar-la a Suïssa.

A la vegada, la rivalitat entre Bick i Jett creix quan el primer descobreix que l'antic capatàs s'ha citat amb Luz Jr. En una gran festa, Jordy vol lluitar amb Jett després que els seus treballadors facen fora a la dona mexicana del gran dels Benedict. Bick vol també enfrontar-se amb Jett, però finalment només li diu que sols té els seus diners, i marxa. La festa acaba amb Jett solitari i ebri.

La pel·lícula és un retrat de la transformació que va sofrir Texas amb el petroli, que va fer multimilionaris als ranxers. També destaca el racisme cap als mexicans, reflectit en el menyspreu de Bick i Luz al principi, mentre que a la festa final, en Bick defensa a la seua nora i el seu net d'origen mexicà.^[2]