Vés al contingut

Gegant de la neu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeGegant de la neu
Tipusgegant
conte infantil Modifica el valor a Wikidata
OrigenRipollès i Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimHome de neu Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

El gegant de la neu és un personatge de l'imaginari popular català. Es tracta d'un personatge d'una faula infantil que s'explica per la zona del Ripollès i la Cerdanya en què un matrimoni sense fills fa un ninot de neu gegant que cobra vida.[1][2] Es conta que l'"home de neu" viu tot sol als cims nevats on sempre fa fred i que surt i corre per tot arreu tan bon punt cauen els primers flocs de neu.

El conte

[modifica]

S'explica la història d'un matrimoni de vellets sense fills que van haver de pujar a un dia a la teulada de casa per treure'n la neu acumulada durant una tempesta de set dies, ja que d'altra manera se'ls hauria enfonsat el sostre a sobre. En fer caure la neu a terra es va formar una muntanya davant la porta de la casa i la velleta, mentre el seu marit treballava, es va entretenir fent un ninot de neu que va vestir de nena. El ninot de sobte va cobrar vida davant la felicitat del matrimoni, que veien en ell el fill que no havien pogut tenir. La felicitat els va durar poc perquè quan arribà el desglaç la nena es va fondre. L'any següent ho van tornar a provar, però aquella vegada fent un noi. Any rere any van intentar-ho sense gaire èxit fins que finalment s'adonaren que mai no aconseguirien el fill desitjat.[1][2]

L'experiència, però, els donà un any la idea de fer un home de neu gegant que, amb la seva força i mida, pogués fer la feina de tot l'any en pocs dies i després desaparèixer amb el desglaç. Els avis pensaven que el gegant podria aplegar llenya per tot l'any, construir una tanca per l'hort de la casa, treure la neu de la teulada i del camí i fer moltes altres coses. Però tan bon punt va ser viu, el gegant es va treure la roba que els avis li havien posat perquè l'estrenyia, es va cruspir tots els queviures del rebost i se'n va anar muntanyes amunt allà on la neu és present tot l'any.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «300 contes per a un Tricentenari: El gegant de neu». vilaweb.cat. VilaWeb, 27-03-2014. [Consulta: 10 octubre 2024].
  2. 1 2 3 Coll, Pep. «El gegant de la neu». A: Muntanyes Maleïdes. Ed. 2010. Barcelona: Empúries, 1991. ISBN 9788497875035.