Gegants de Figueres
 Gegants Moros, el 1889 | |
| Població | Figueres |
|---|---|
| Propietari | Ajuntament de Figueres |
| Aben Amar Mustafà i Sydrak-Ester | |
| Any | Segle XIX |
| Constructor | Ramon Amadeu |
| Alçada | 3,55 m |
| Pes | 70 kg |
| Janet i Justa | |
| Any | 1950 |
| Constructor | El Ingenio |
| Alçada | 2,60 m |
| Valeri i Indika | |
| Any | 1973 |
| Constructor | Aragonesa de Fiestas |
| Alçada | 3,43 m (ell), 3,40 m (ella) |
| Dalí i Gala | |
| Any | 1999 |
| Constructor | Jordi Grau |
| Alçada | 3,20 m |
| Pes | 60 kg |
| Pep Ventura | |
| Any | 2017 |
| Constructor | Ventura i Hosta |
| Alçada | 3,15 m |
| Pes | 25 kg |
Els Gegants de Figueres són un conjunt de gegants del municipi de Figueres (Alt Empordà). En té cura l'associació Amics dels Gegants de Figueres, creada el 1995, i els acompanyen els Grallers de Figueres, grup de música tradicional creat el mateix any, i que el 2000 formen el grup Sosis d’Us Ministrers de Figueres, que segueixen acompanyant els gegants.[1]
La primera referència de gegants a Figueres és del 1701, pel casament del rei Felip V amb la princesa Maria Lluïsa de Savoia, quan les autoritats figuerenques van anar a rebrel's amb els gegants i altres figures del seguici popular de la ciutat.[2]
Gegants Moros
[modifica]Els Gegants Moros són una parella de gegants que daten de la segona meitat del segle XIX i ja n'hi ha referència a les Fires i Festes de la Santa Creu de l'any 1876.[2] La seva construcció és atribuïda a Ramon Amadeu. El capgrós anomenat Berruga els obria el pas a les cercaviles. Al llarg dels anys han vestit de diferentes maneres, tot i que l'abillament més habitual va ser el de reis moros, d'aquí el nom popular de gegants Moros, tot i que també són coneguts pel nom d'Aben Amar Mustafà i Sydrak-Ester. Estan construïts en cartró pedra i ambdós tenen una alçada de 3,55 m i pesen 70 kg.[3]
Van ser restaurants l'any 1914 i se'ls va vestir a l'estil grec. El 19 de febrer de 1939, les tropes hostatjades al Teatre Municipal (actual Museu Dalí) hi van calar foc. Els gegants es van salvar, però la cara de la geganta va resultar cremada. Per tapar-ho, se li va posar un vel i es va mantenir com a mora. L'any 1975 van deixar de sortir a causa del seu mal estat de conservació i es van guardar en unes dependències municipals, essent substituïts per una nova parella de gegants, els actuals Valeri i Indika. Van ser cedits al Museu del Joguet, on van estar exposats fins a l'any 2000, que es van retirar als magatzems del museu.[3] L'any 2022, van ser restaurats, treballs cofinançats per l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya.[4]
Gegants Reis
[modifica]El 1950 es van estrenar els gegants coneguts com a Reis Catòlics, una parella de gegants de sèrie, construïts per Domingo Umbert, del taller El Ingenio, de Barcelona. El 1985 se'ls batejà amb els noms actuals, Janet i Justa, que són els noms dels protagonistes de l'obra de teatre El rei Micomicó, d'Abdó Terrades. Des del 1991 tenen un ball propi, compost per Pere Pau Jiménez, de Sant Just Desvern, que el 1996 va ser arranjat per a cobla.[5] Ambdós tenen una alçada de 2,60 metres.[6]
Durant molts anys van acompanyar en les sortides els Gegants Moros. El 1987, en caure i patir desperfectes, se'ls hi va fer unes rèpliques en polièster, construïdes per Francesc Cruanyes.[1] El 2023 Els bustos de la parella original s'exposen també al Museu del Joguet.[4]
Gegants Valeri i Indika
[modifica]L'Ajuntament va comprar uns nous gegants el 1973 a Aragonesa de Fiestas, de Saragossa. Eren un soldat romà i una egipcia, i es deien inicialment Marc Antoni i Cleopatra. El 1995 van ser restaurats al taller Ventura i Hosta, de Navata, modificant l'aspecte, especialment el de la geganta, i van canviar els noms pels actuals de Valeri i Indika.[1] El gegant mesura 3,43 m d'alçada i la geganta 3,40 m.[7] Pesen 40 kg.[8]
Gegants Dalí i Gala
[modifica]El 1999, en el 25è aniversari de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, l'associació Amics dels Museus Dalí va decidir crear els gegants Dalí i Gala, que representen al famós pintor Salvador Dalí i la seva esposa Gala. El concurs per a la seva construcció el va guanyar Jordi Grau, de Terrassa. Els vestits van ser obra del modista també terrassenc Jordi Roig. El seu bateig va ser el 9 de maig de 1999, per les Fires i Festes de la Santa Creu, que van sortir de la Torre Galatea, acompanyats dels gegants Janet i Justa, en Berruga i 10 parelles de gegants vonvidats, acabant la cercavila davant del Museu Dalí, on van ballar el Ball d'en Dalí i la Gala, compost per David Puertas i interpretat pels Grallers de Figueres.[2] Ambdós gegants mesuren 3,20 m i pesen 60 kg.[9]
Dalí va vestit amb una camisa negra ornamentada amb brodats blancs, com les que solia lluir en vida i que feia portar expressament dels Estats Units. Es cobreix amb una capa de lleopard folrada de blau turquesa. A la mà dreta sosté un bastó, a manera de crossa, propi de la seva etapa surrealista. A l'esquerra duu un pa de crostons —que ell mateix va popularitzar— utilitzat com si fos una paleta, amb pinzells clavats.[2]
Gala llueix una jaqueta de vellut granat amb brodats d'or i una faldilla de brocat vermell. A la mà dreta sosté una petita bossa negra, mentre que a l'esquerra porta un ram de flors. Es cobreix amb un mocador groc i duu al coll un medalló dissenyat per Mariona Gili.[2]
Gegant Pep Ventura
[modifica]El 2017 el Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres va encarregar al taller Ventura i Hosta, de Navata, la construcció del gegant que representa al compositor de sardanes Josep Maria Ventura i Casas. Es va presentar al carrer de Figueres que du el seu nom, el 2 de febrer del 2017, en el 200è aniversari del seu naixement, on va ballar la dansa que li ha compost el núsic Ivó Jordà.[10] El cap del gegant es va fer utilitzant de motlle el bust de bronze fet per Llorenç Cairó el1972 i que conserva el Foment de la Sardana. El gegant porta una tenora a la mà.[11] Té una alçada de 3,15 metres i pesa 25 kg.[1]
Gegantó Tramuntana
[modifica]El gegantó Tramuntana representa el mitològic Èol, deïtat grega del vent. Va ser construït per Eduard Bartolí el 1985 i estrenat pel grup danimació infantil Quitxalla. Quan el grup desaparegué, el gegantó va estar uns anys sense dsortir, fins que el 1998 els Amics dels Gegants de Figueres el van restaurar. Té els cabells blaus comel cel, amb els núvols característics de quan bufa la Tramuntana a l'Empordà. El seu vestit original era de color cru amb tures de roba de colors, però actualment porta els colors del capgròs Berruga, amb picarols.[12] Té una alçada de 2,80 m i pesa 15 kg.[13]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Cronologia». Amics dels Gegants de Figueres.
- 1 2 3 4 5 «Gegants de Figueres». Fes Ta Festa, 11-03-2011.
- 1 2 Autors diversos. Catàleg de gegants centenaris de Catalunya. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2015, p. 24-25. ISBN 978-84-393-9383-2.
- 1 2 «L’Ajuntament de Figueres inicia la restauració dels gegants del segle XIX». Diari de Girona, 29-10-2022.
- ↑ Garrido, Aitor. 100 Gegants. Petita guia dels gegants de Catalunya. 4t volum. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, gener 2017, p. 54. ISBN 978-84-946346-7-3.
- ↑ «Gegants Vells de Figueres». GegantCat.
- ↑ «Gegants de Figueres». GegantCat.
- ↑ «Figueres». Món Geganter de Catalunya.
- ↑ «Gegants Gala i Dalí de Figueres». GegantCat.
- ↑ «Pep Ventura, tot un gegant de la sardana, a Figueres». El Punt Avui, 03-02-2017.
- ↑ «Gegant Pep Ventura de Figueres». GegantCat.
- ↑ Massana, Eribert. 100 Gegants. Petita guia dels gegants de Catalunya. 2n volum. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, juliol 2014, p. 70. ISBN 978-84-92745-93-7.
- ↑ «Tramuntana». Amics del Gegants de Figueres.
Bibliografia
[modifica]- Ferreira Hernandez, Juli. Els gegants de Figueres. Brau, 2002. ISBN 978-84-95946-08-9.
