Gegants de Santa Maria del Mar

De Viquipèdia
Infotaula gegantGegants de Santa Maria del Mar
Nova imatges dels Gegants de Santa Maria del Mar.jpg
Els gegants de Santa Maria del Mar
AnyRecuperats 2002[1]
Documentat1424
PoblacióBarcelona
ConstructorToni Mujal
PropietariColla Gegantera del Casc Antic de Barcelona
DetallsReis jueus
Rei Salomó
Alçada4,20m.[1]
Pes74kg.[1]
Reina de Saba
Alçada4,10m.[1]
Pes64 Kg.[1]

Els Gegants de Santa Maria del Mar de Barcelona, al Barcelonès, són uns gegants històrics de la ciutat documentats des del segle xv i pertanyents a la Basílica de Santa Maria del Mar.[1] Representen al Rei Salomó i a la Reina de Saba.[1]

Els Gegants de Santa Maria del Mar, històricament portats pels bastaixos del Port de Barcelona van prendre part en les processons i festivitats de la ciutat més importants al llarg dels segles, fins a la seva desaparició al voltant de la Guerra Civil Espanyola, però es manté la creença que no es van cremar degut a la guerra, ja que no es trobaven dins la Basílica.

De Sant Cristòfol al Rei Salomó i la Reina de Saba[modifica]

Quan parlem dels gegants de Santa Maria del Mar se'ns ve al cap la imatge dels majestuosos Rei Salomó i Reina de Saba, una imatge que les figures gegantines de la mal anomenada Catedral del Mar o catedral de la Ribera, van adoptar d'ençà del 1875, quan amb la voluntat de recuperar la brillantor dels gegants, la comunitat d'aleshores executà una renovació exòtica que ha arribat, en certa manera, fins als nostres temps. Tanmateix, el relat del llegat geganter de la basílica de Santa Maria del Mar s'inicia justament en el començament de la història dels gegants al nostre país l'any 1424. No és pas d'estranyar que la representació dels gegants ha canviat al llarg dels segles, podent dir, que les figures de Santa Maria han patit l'evolució històrica d'aquest món particular, canviant d'imatge segons l'època i el desig dels seus promotors.

La tradició dels gegants a Santa Maria del Mar, estretament lligada amb la història dels gegants de la Ciutat de Barcelona en coincidir històricament en el temps, s'empren en el context de la processó i festivitat de Corpus Christi quan es documenten en el segle xv les primeres referències d'uns gegants en la processó de la dita solemnitat. En un inici, la basílica del barri de la Ribera gaudia d'un gegantí personatge que personificava Sant Cristòfol. Aquest fet s'emmiralla en els orígens dels gegants quan l'església comença a introduir en les seves festes representacions bíbliques que puguin servir per fer pedagogia a una població analfabeta. Dins de l'Església catòlica, l'arrel de Sant Cristòfol com a sant és gairebé incert, tot i que la seva veneració a la Ciutat Comtal va afermar-se amb rellevància malgrat confusos i llegendaris començaments. És en la processó de 1424 quan, segons recull el testimoni del Llibre de les Solemnitats de Barcelona, dipositat actualment a l'Arxiu Històric barceloní, apareix ''Sanct Xpistoffol ab l'infant Jhs. al coll'' com a entremès propi de la majordomia de Santa Maria del Mar, junt amb la Víbria i els Cavallets Cotoners, avui dia recuperats per diferents associacions de cultura popular.

Amb el temps, Sant Cristòfol que comptava amb tants devots a la ciutat de Barcelona va deixar d'exhibir-se en la seva forma més corpulenta i va passar a ocupar capelles i alguns indrets de les llars particulars dels barcelonins per seguir amb la seva adoració d'una manera més íntima. El gegant de Santa Maria evolucionaria com altres que anaren apareixent per evocar altres personatges, en aquest cas, de nobles guerrers, i incorporant al costat de la figura masculina, la geganta o gegantessa, que vestirà sovint a la moda de l'època. Tot i les constants transformacions de vestimentes, la parella de gegants de Santa Maria del Mar tindrà uns trets característics que es mantindran segle rere segle: el gegant lluirà distintivament una barba frondosa i la geganta portarà en la seva mà un galà vano de plomes.

Tot i que buides actualment per Barcelona trobem diverses capelles vinculades a Sant Cristòfol. Gràcies a Mossèn Biel, de Santa Maria del Taulat, disposem d’un petit inventari que les documenta a llocs com al carrer de l’Arc de Sant Cristòfol, carrer d’en Boquer, a La Rambla i al de Sildé. Antigament es coneix la Capella de Sant Cristòfol de Casa dels Velers, però la capella més completa la trobem al carrer Regomir.

Tot i els alts i baixos soferts en el temps, en les portes dels sis-cents del primer antecedent documentat, la història dels gegants de Santa Maria del Mar continua ben viva en l'actualitat. Ara, que llueixen amb esplendor la seva representació de reis jueus, continuen desfilant pels carrers de Barcelona tot fent memòria del seu relat lligat a les festes i cerimònies de la ciutat i a la parròquia de Santa Maria del Mar, sent una de les tres parelles històriques que ocupen posició en el Seguici Popular. Els gegants santamariers, malgrat la seva pèrdua en la Guerra Civil Espanyola, han sobreviscut a gairebé sis segles d'història esdevenint unes destacades figures del panorama geganter barceloní gràcies al renom i importància de la basílica de Santa Maria del Mar, puix cal recordar que és la primera parròquia que vincula uns gegants al seu domini i que és la primera a celebrar una processó de corpus independent a la general de la Catedral quan el papa Pau III concedeix la facultat de celebrar la festa en el diumenge d'octava, un fet insòlit mai vist fins llavors. D'aquesta manera, de la primitiva imatge de Sant Cristòfol, el gegant de Santa Maria del Mar ha sigut representant en diverses maneres com a guerrer i com a noble, fins a l'aparença que avui llueix com a Rei Salomó, ballant en la nostra actualitat al costat de la seva companya Reina de Saba.

Els gegants avui[modifica]

Els gegants actuals de Santa Maria del Mar naixen d'un projecte de la Colla Gegantera del Casc Antic de Barcelona per tal de recuperar aquesta parella de gegants històrica de la ciutat. Així doncs, l'any 2002 s'estrenà l'actual versió dels Gegants de Santa Maria del Mar, obra del constructor Toni Mujal de Cardona que es va basar en les fotografies conservades dels gegants originals i el projecte original del 1875 de l'escenògraf Soler i Rovirosa.

Durant el 2017, els gegants actuals pateixen un gran canvi, ja que encara estan immersos en apropar encara més la imatge dels gegants al projecte original que va fer el gran escenògraf Francesc Soler i Rovirosa. Però no és fins el 2022, que els gegants pateixen un últim canvi definitiu, de les mans de l'artesà navarrès Aitor Calleja, que va ser l'encarregat de fer els braços i mans noves, així com la restauració integral de les cares. També va ser l'encarregat de fer el ceptre nou del gegant. La joieria va anar càrrec de les artesanes dels Taller Lacedemon de Caravaca de la Cruz.

La colla gegantera del Casc Antic, sota la direcció exhaustiva i primmirada del seu president, l'Abel Plana, han fet que Barcelona tingui uns gegants del segle XIX al segle XXI.

Formen part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Gegants de Santa Maria del Mar». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gegants de Santa Maria del Mar