Vés al contingut

Geji

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cortesanes Gējìs de l'antic Shu, de Tang Yin (1470-1524)

Les Gejis (xinès: 歌妓、歌伎、歌姬 ) eren artistes i cortesanes xineses formades en el cant i la dansa a l' antiga Xina.[1][2]

Durant el període dels Regnes Combatents, es creu que una figura llegendària anomenada Han'e és el primer exemple de geji. Enregistrada en el manuscrit taoista Liezi, es diu que Han'e va viatjar i es va guanyar la vida cantant. Un llenguatge popular utilitzat per lloar el cant en xinès es deriva de la llegenda de Han'e.[3][4][5] Com altres artistes de l'antiga Xina, la geji tenia una posició social baixa. Algunes gejis van contribuir al desenvolupament de la dansa, la poesia, la pintura i altres arts i literatura al llarg de la història de la Xina. Durant la dinastia Song i la Tang, la geji interpretava poemes com a cançons, cosa que va ajudar a la difusió dels antics poemes xinesos.[6][7]

Les gejis eren sol·licitades principalment pels seus talents artístics en el cant, la dansa i les arts literàries ; de vegades també oferien serveis sexuals als seus clients.[8][9][10][11] A l'antiga Xina, la música i l'actuació sexual estaven entrellaçades; en conseqüència, sovint, més que la música, era la poesia de les cortesanes geji el que es presentava com un exemple del seu alt nivell cultural.[12][13] Durant la dinastia Ming, els talents de les cortesanes com les gejis van ser àmpliament cultivats per distingir-les més de les prostitutes comunes. Aquest desenvolupament va coincidir amb un augment general de la riquesa durant la dinastia Ming que va permetre que fins i tot els homes de baixa posició social es comprometessin amb prostitutes comunes, fet que va impulsar homes d'estatus alt a buscar cortesanes pel seu capital cultural.[10] Les relacions entre els literats (funcionaris lletrats de la Xina imperial) i les gejis sovint es van romantitzar molt durant la dinastia Ming tardana, i fins i tot les dones casades s'associaven obertament amb les gejis, convidant-les a festes. Se sap que el poeta Xu Yuan era conegut per mantenir la companyia de gejis famoses, com Xue Susu. Després del col·lapse de la dinastia Ming, la dinastia Qing va prohibir que les cortesanes com les geji actuessin en funcions oficials.[14]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «古代女音乐人的身份与命运» (en xinès). m.thepaper.cn. [Consulta: 10 agost 2024].
  2. ↑ Blanchard, Lara C. W.. Song Dynasty Figures of Longing and Desire: Gender and Interiority in Chinese Painting and Poetry (en anglès). BRILL, 2018-06-05. ISBN 978-90-04-36939-9. 
  3. ↑ Lee. Biographical dictionary of Chinese women. Armonk, N.Y: M. E. Sharpe, 1998, p. 29 (University of Hong Kong Libraries publications). ISBN 978-0-7656-0043-1. 
  4. ↑ Xu, Guobin. Introduction to Chinese Culture: Cultural History, Arts, Festivals and Rituals (en anglès). Palgrave Macmillan US, 2018-05-28, p. 97. ISBN 978-1-137-59983-4. 
  5. ↑ «古代女音乐人的身份与命运», 16-09-2024. Arxivat de l'original el 2024-09-16. [Consulta: 27 setembre 2024].
  6. ↑ «On the Characteristics of the Communication of Song Ci Geji». Arxivat de l'original el August 15, 2024.
  7. ↑ «'The beauty lies in women'—On the role of Gejis in poetry of the Tang and Song Dynasties». Arxivat de l'original el August 15, 2024.
  8. ↑ Wu, JunRu (en anglès) The Mirror - Undergraduate History Journal, 41, 1, 31-12-2021, pàg. 29–30. ISSN: 2562-9158. «In order to understand the social role of the courtesan, it is important to define the position. This requires a comprehension of the etymology of the term, and how the English language may fail to reflect this idea in a translation. Classical Chinese is known to have a variety of words to define women in specific roles and duties within a given social ladder, the most common of these would refer to a courtesan as ji. While sexual favors may be one of the services provided by ji, she is first and foremost an entertainer. Chinese courtesan culture was defined by several integral points: a skill in the literary arts, such as writing and poetry; a comprehension in song and singing; a setting of trends in fashion and art; as well as the ability to combine these talents to promote a literary exchange amongst the elite.»
  9. ↑ Blanchard, Lara Caroline Williams. Visualizing Love and Longing in Song Dynasty Paintings of Women (en anglès). University of Michigan, 2001, p. 77. ISBN 978-0-493-41557-4. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Brook, Timothy. The confusions of pleasure: commerce and culture in Ming China. First paperback printing, [Nachdruck]. Berkeley, CA Los Angeles, CA London: University of California Press, 2011, p. 229–230. ISBN 978-0-520-22154-3. 
  11. ↑ , ISBN 978-1-315-08644-6, DOI 10.4324/9781315086446-30
  12. ↑ Harris. Gender in Chinese music. Rochester, NY: University of Rochester Press ; Woodbridge, Suffolk : Boydell & Brewer Limited, 2013, p. 67 (Eastman/Rochester studies in ethnomusicology). ISBN 978-1-58046-443-7. 
  13. ↑ Feldman. The courtesan's arts: cross-cultural perspectives. Oxford: Oxford Univ. Press, 2006, p. 78–80. ISBN 978-0-19-517028-3. 
  14. ↑ Zurndorfer, Harriet T. (en anglès) International Review of Social History, 56, S19, 26-08-2011, pàg. 197–216. DOI: 10.1017/S0020859011000411. ISSN: 0020-8590.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Geji&oldid=34253181»