Geldo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGeldo
Bandera de Geldo Escut de Geldo
Bandera de Geldo Escut de Geldo
Geldo 006.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Geldo respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 50′ 15″ N, 0° 28′ 02″ O / 39.8375°N,0.4672°O / 39.8375; -0.4672Coord.: 39° 50′ 15″ N, 0° 28′ 02″ O / 39.8375°N,0.4672°O / 39.8375; -0.4672
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Palància Modifica el valor a Wikidata

CapitalGeldo Modifica el valor a Wikidata
Població
Total633 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.130,36 hab/km²
GentiliciGeldí, geldina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície0,56 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud300 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDissabte
Festa patronalDel 23 d'agost al 4 de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataManuel Santamaría Garnes Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12412 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12067 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12067 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgeldo.es Modifica el valor a Wikidata

Geldo (antigament Xeldo) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Geografia[modifica]

Se situa a la vora dreta del Palància, a la planura de la vall, i presenta unes llacunes formades sobre antigues mines d'argila i un grapat d'oliveres mil·lenàries. L'única localitat que limita amb Geldo és Sogorb, ja que el terme de la capital de l'Alt Palància envolta totalment el de Geldo.

Història[modifica]

L'abundància de restes iberes al terme de Geldo fan pensar que el lloc degué estar poblat ja en èpoques molt llunyanes. No obstant això, l'orige de la població actual és musulmà, tal com es demostra en el compromís que Jaume I (1208-1276) va adquirir amb Exem Azemen, cabdill àrab, pel qual tot i que Xeldo fon donat, el 12 de juliol de 1248, a Garcia Pérez d'Osa, ell i els seus continuarien vivint-hi.

Se sap que en el segle XV era propietat dels Vallterra, els quals el varen vendre a Tomeu Sorell en 1416. En 1445 el senyor era un nebot d'aquell, Bernat Sorell. L'any 1445 va tornar a la Corona, i en 1495 l'Infant Fortuna, Enric d'Aragó (1445-1522), duc de Sogorb-Medinaceli, va adquirir la Torre de la Senda (Xeldo). En 1609, any de l'expulsió dels moriscs, hi havia 412 habitants. En 1611, Enric Folch de Cardona va atorgar-li carta pobla, però en 1646 encara no s'havia recuperat demogràficament, ja que tenia una població de tan sols de 116 habitants.

Demografia[modifica]

Un tret característic de Geldo és que és una de les majors densitats de població de l'estat espanyol, ja que en el seu escàs mig quilòmetre quadrat censa vora 700 veïns.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
802 861 844 934 883 898 878 743 790 717 689 716 681

Economia[modifica]

La principal activitat econòmica de Geldo és l'agricultura, amb el cultiu de cireres, caquis, nispros i hortalisses. Pel que fa al sector secundari, existixen tallers de confecció de calcer i tèxtil. I degut a la seua orografia, el clima i la proximitat a les ciutats de València i a Castelló de la Plana, el sector servicis també hi té una repercussió important en l'economia.

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).

Escut de Geldo.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Geldo

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg David Quiles Cucarella 280 62,50% 5 (Green Arrow Up.svg+1)
Partit Popular PP icono 2019.svg Manuel Santamaría Garnes 167 37,28% 2 (Red Arrow Down.svg-1)
Vots en blanc Transparent.gif 1 0,22%
Total vots vàlids i regidors 448 100 % 7
Vots nuls 14 3,03%
Participació (vots vàlids més nuls) 462 87,33%**
Abstenció 67* 12,67%**
Total cens electoral 529* 100 %**
Alcalde: David Quiles Cucarella (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Sogorb,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia[modifica]

Des de 2015 l'alcalde de Geldo és David Quiles Cucarella, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Sixto Blasco Ten UCD 19/04/1979 --
1983–1987 José Ramón Chover Marín PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José Ramón Chover Marín PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Ramón Chover Marín PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Ramón Chover Marín PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 María Mañes Salas PP 03/07/1999 --
2003–2007 Luis Blasco Ten
María Mañes Salas
Entesa
PP
14/06/2003
17/11/2004
Pacte de govern
--
2007–2011 Manuel Hernández Ballester PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Manuel Santamaría Garnes PP 11/06/2011 --
2015–2019 David Quiles Cucarella PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 David Quiles Cucarella PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Primera regidora transsexual[modifica]

En les eleccions del 27 de maig de 2007 fon elegida a Geldo la primera dona transsexual regidora d'Espanya, la mezzosoprano Manuela Trasobares, d'Acción Republicana Democrática Española (ARDE). Amb el seu vot podria haver desfet l'empat a tres regidors entre el PP i el PSPV. Finalment Trasobares optà per votar-se a si mateixa i l'abstenció del PP donà l'alcaldia de Geldo als socialistes.

Monuments[modifica]

Campanar de l'església de Geldo

Es tracta d'un temple barroc. Consta d'una petita nau coríntia, amb capelles laterals. Conserva en l'interior un preciós esgrafiat que ocupa tota la cúpula del presbiteri. La resta del sostre de la nau presenta cinc florons centrals i decoració d'acord de l'edifici. Una altra obra de qualitat que guarda l'edifici és la talla en fusta del Crist de la Llum, de grans dimensions, imatge molt venerada pels veïns del poble.

És un edifici d'aspecte molt sòlid, de planta quadrada i fabricat amb maçoneria i carreus. En les seues muralles s'aprecia l'estructura parcial d'una torre cilíndrica, i algunes edificacions que devien servir per a defendre de l'edifici.

Des que fon construït se li han donat diverses funcions: residència dels Senyors de la Vila, estança dels bisbes de Sogorb abans de ser proclamats com a tal en la seu de la Diòcesi del seu nom; i des de principis del segle xx, incomptables usos que van deteriorar l'edifici. Afortunadament, després de la catalogació del temple com a Bé d'Interés Cultural, s'han iniciat les reformes oportunes que de restauració de l'edifici i de tots els béns que es van trobar en l'interior.

  • Font del Ribazo. En el carrer Figueres.

Museus[modifica]

  • Museu Etnològic.
  • Museu Arqueològic.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. Se celebren l'última setmana d'agost i primera de setembre en honor de Sant Gil Abad, Verge de la Misericòrdia, Sant Ramón i el Crist de la Llum.
  • Sant Antoni. Festa organitzada per los Quintos el 10 de gener.
  • Verge del Roser. L'1 d'octubre.

Personatges il·lustres[modifica]

Referències[modifica]

  1. Tortajada Toncha, Yolanda (Secretària-interventora). «Pleno extraordinariao de 15 de junio de 2019. Constitución del Ayuntamiento y elección de alcalde/alcaldesa», 17-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.156 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de la Zona de Sogorb «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30 abril del 2019, pàg. 8. inserció 01869-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Geldo», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  6. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Geldo. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geldo