Gemini 2

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialGemini 2
GeminiPatch.png
Gemini2reentry.jpg
Vista de la terra des de la finestra de la cabina Gemini 2 durant la reentrada.
Tipus de missió vol espacial no tripulat i vol de proves
Operador NASA logo.svg   NASA
Durada de la missió 18 minuts, 16 segons
Òrbites realitzades 0
Distància mínima 34.224 quilometres (18.479 nmi)
Apogeu 1.711 quilometres (924 nmi)
Propietats de la nau
Nau espacial Gemini spacecraft Tradueix
Fabricant McDonnell Aircraft Corporation
Inici de la missió
Llançament espacial
Data19 gener 1965
LlocComplex de llançament 19, la Força Aèria de Cap Canaveral
Vehicle de llançament Titan II GLV
Fi de la missió
Amaratge
Data19 gener 1965
Llococeà Atlàntic
16° 36′ 00″ N, 49° 46′ 00″ O / 16.6°N,49.766666666667°O / 16.6; -49.766666666667
Recuperat per USS Lake Champlain

Modifica les dades a Wikidata

La Gemini 2 (Gemini-Titan 2; GT-2)[1] fou el segon vol espacial del Projecte Gemini de vol espacial tripulat estatunidenc. La Gemini 2, com la Gemini 1, fou una missió no tripulada duta a terme com un vol de prova de la nau espacial Gemini. A diferència de la Gemini 1, que arribà a l'òrbita, la Gemini 2 dugué a terme un vol suborbital, servint principalment per posar a prova l'escut tèrmic de la nau espacial.[2] Fou llançada en un coet Titan II GLV.[3] Més endavant, la nau espacial utilitzada per la missió Gemini 2 fou restaurada i llançada en un nou vol suborbital, juntament amb OPS 0855, com una prova pel Manned Orbital Laboratory de la Força Aèria dels Estats Units.

La Gemini 2 fou la primera nau espacial en ser reutilitzada, i l'única fins que el transbordador espacial Columbia dugué a terme la seva segona missió.

La missió[modifica]

GLV[modifica]

El vehicle de llançament Titan II / Gemini va haver de ser desmuntat per protegir-lo de dos huracans l'agost i el setembre de 1964. La segona etapa del vehicle es va retirar i es va emmagatzemar en un hangar el 26 d'agost de 1964 davant la imminent arribada de l'huracà Cleo. A principis de setembre d'aquell mateix any, el vehicle també va haver de ser desmuntat i retirat del complex de llançament de l'estació de la Força Aèria del Cap Kennedy abans no arribés l'huracà Dora el 9 de setembre. El vehicle de llançament de la Gemini es va erigir per última vegada el 12 de setembre de 1964.[2]

El novembre de 1964 es van realitzar algunes proves a terra tant al coet Gemini 2 com al Titan. El 24 de novembre, Gemini-Titan (GT) 2 va completar amb èxit el llançament simulat Wet Mock, un exercici de compte enrere a gran escala que incloïa la càrrega del propulsor. Durant el llançament simulat es van practicar els procediments per a l'adaptació de la tripulació de vol. La tripulació principal prevista pel vol de la Gemini 3 es va posar vestits de pressió i instrumentació biomèdica completa, assistida pel seu equuip de recolzament secundari, la bioinstrumentació de vestits espacials i el personal aeromèdic que participaria en l'operació de llançament del GT-3. Com a resultat d’aquesta operació de pràctica, es va establir que tots els exàmens físics, l’adhesió del sensor de bioinstrumentació i el vestit es realitzarien a la sala per a pilot del complex de llançament 16.

La Gemini 2 s'havia d'enlairar el 9 de desembre de 1964. En aqueslla data, el compte enrere va arribar a zero i els motors de la primera etapa es van encendre. Tanmateix, el sistema de detecció de defectes del vehicle de llançament va detectar problemes tècnics a causa de la pèrdua de pressió hidràulica i va apagar els motors aproximadament un segon després del contacte.[2]

En el segon intent, realitzat el 19 de gener de 1965, la Gemini 2 es va enlairar finalment del complex de llançament 19 de Cap Kennedy a les 9:03:59 EST (14:03: 59,861 UTC).[4]

Poc després del llançament, el Centre de Control de la Missió va patir un tall d’alimentació. El control de la missió es va transferir llavors a un vaixell de seguiment. Posteriorment es va poder verificar que aquell tall d'energia es va deure a la sobrecàrrega del sistema elèctric procedent dels equips de televisió de la xarxa utilitzats per cobrir el llançament.[5]

La Gemini 2 va volar un arc suborbital balístic sobre l'Oceà Atlàntic aconseguint una altitud màxima de 92,4 milles nàutiques (171,1 km). La nau espacial estava dirigida per un seqüenciador automàtic de bord. Als 6 minuts i 54 segons després del llançament, es van disparar els retrocoets. La nau va aterrar a 1.847,9 milles nàutiques (3.422 km) de la plataforma de llançament.[2] El vol va durar 18 minuts i 16 segons.[2] L’aterratge va ser 26 milles nàutiques (26 km) per sota del punt d’impacte previst, i a 45 milles nàutiques (83 km) del portaavions de recuperació, l'USS Lake Champlain. La nau espacial es va recuperar a les 15:52 TU (10:52 hores EST).

La majoria dels objectius es van aconseguir, excepte quan les cel·les de combustible havien fallat abans de l’enlairament i s'havien apagar. També es va trobar que la temperatura del sistema de refrigeració de la nau espacial era massa alta. La nau Gemini 2 estava en excel·lents condicions. El seu protector tèrmic i retrocoets funcionaven com era d'esperar. La missió Gemini 2 va comptar amb el suport de 6.562 membres del Departament de Defensa dels Estats Units, 67 avions i 16 vaixells.

La Gemini 2 tenia palets d'instrumentació de vol instal·lats a la cabina de la tripulació, similar als de la Gemini 1.[6]

MOL[modifica]

El mòdul de reentrada de la Gemini 2 es va restaurar i es va reutilitzar el 3 de novembre de 1966 en un vol de prova per al programa de laboratori d'òrbites de les forces armades dels Estats Units. Va ser llançada des de la LC-40 del cap Kennedy en un coet Titan IIIC i va realitzar un vol suborbital de 33 minuts. És l'única nau espacial del programa Gemini que va volar amb insígnies de lel Forces Aèries dels Estats Units.

Referències[modifica]

  1. Hacker; Grimwood, 1977.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Gemini 2» (en anglès). NASA. [Consulta: 19 juliol 2019].
  3. «Titan-2-GLV» (en anglès). Space skyrocket. [Consulta: 16 juliol 2019].
  4. «Gemini Flight History» (en anglès). Space skyrocket. [Consulta: 19 juliol 2019].
  5. Kraft, 2002, p. 206.
  6. «Gemini 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12» (en anglès). Space Skyrocket. [Consulta: 16 juliol 2019].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]