Gemma Gorga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGemma Gorga
Gemma Gorga a Finlàndia.jpg
Gemma Gorga fent una lectura a Turku, Finlàndia
Dades biogràfiques
Naixement 1968 (48/49 anys)
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació professora
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata
Gemma Gorga a París.

Gemma Gorga i López (Barcelona, 1968) és poeta i professora universitària. Llicenciada i doctora en Filologia Hispànica, treballa com a professora a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. En l’àmbit acadèmic, s’ha especialitzat en literatura de l’Edat Mitjana, del Renaixement i del Barroc. Com a poeta, ha participat en diversos festivals, taules rodones i lectures al País Basc, Eslovènia, Alemanya, Polònia, Finlàndia, França, Veneçuela, Xile i l’Índia.

La seva obra ha estat recollida en diverses antologies, entre les quals destaquen Contemporànies (Tarragona, 1999, a cura de V. Panyella), Eròtiques i despentinades (Tarragona, 2008, a cura d’E. Sant-Celoni), Lo que puede un cuerpo (Madrid, 2009, a cura de M. Torras), Forked Tongues (Bristol, 2012, a cura de M. de Palacios), Six Catalan Poets (Lancashire, 2013, a cura de P. Ballart) i Que van a dar en la mar. Antología poética mediterránea (Bellaterra, 2013, a cura de P. Ballart i J. Julià).

Obra[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Ocellania. Barcelona: Parsifal, 1997.
  • El desordre de les mans. Lleida: Pagès, 2003 (segona edició: 2008). Pròleg de F. Parcerisas.
  • Instruments òptics. València: Brosquil, 2005.
  • Llibre dels minuts. Barcelona: Columna, 2006.
  • Diafragma. Girona: CCG, 2012 (en col·laboració amb el fotògraf Joan Ramell).
  • Mur. Barcelona: Meteora, 2015.

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • Dilip Chitre: Vint esmorzars cap a la mort. Vic: Cafè Central / Eumo Editorial, 2012.
  • Edward Hirsch: Història parcial de la meva estupidesa i altres poemes. Barcelona: Edicions de 1984, 2017 (en col·laboració amb Ernest Farrés)

Assaigs[modifica | modifica el codi]

  • La cuina natural. Salut, tradició i plaer a taula. Barcelona: Ara Llibres, 2004 (en col·laboració amb Antoni Lozano). Pròleg de N. Comadira.

Estudis literaris i divulgació[modifica | modifica el codi]

  • El Romancero. Barcelona: Edebé, 2000
  • Cristóbal de Castillejo y el diálogo con la tradición. Málaga: Analecta Malacitana, 2006
  • Tres fábulas de Ovidio en el Renacimiento. A propósito de unas traducciones de Cristóbal de Castillejo. Barcelona: PPU, 2006
  • El mundo a través del libro. A propósito de Cervantes, Canetti y Hrabal. Sevilla: Renacimiento, 2007
  • “La Biblia en la poesía lírica y épica de la Edad de Oro”, dins de La Biblia en la literatura española. II. Siglo de Oro. Madrid: Trotta, 2008 (coord. per G. del Olmo)
  • Pròleg a la poesia completa de Sant Joan de la Creu. Madrid: Vaso Roto, 2010.

Obra pròpia traduïda[modifica | modifica el codi]

  • Libro de los minutos y otros poemas. València: Edicions de la Guerra, 2009. Traducció de V. Berenguer. Pròleg de M. Sampere.
  • Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo. Nàpols: Tullio Pironti Editore, 2008. Ed. de D. Siviero.
  • Forked Tongues. Galician, Basque and Catalan’s Women Poetry in Translations by Irish Writers. Bristol: Shearsman Books, 2012. Ed. de Manuela de Palacios.
  • Six Catalan Poets. Lancashire: Arc Publications, 2013. Ed. de P. Ballart i traducció d’A. Crowe.

Blogs[modifica | modifica el codi]

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

  • Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 1996: Ocellania.
  • Finalista del Premi Màrius Torres 2002: El desordre de les mans.
  • Premi Gorgos de Poesia 2004: Instruments òptics.
  • Premis Miquel de Palol 2006: Llibre dels minuts.
  • VIII Premi Jordi Domènech de traducció de poesia: Vint esmorzars cap a la mort, de Dilip Chitre.
  • XXX Premi Cavall Verd -Rafel Jaume de traducció de poesia 2013: Vint esmorzars cap a la mort, de Dilip Chitre.
  • Premi de la Crítica catalana de Poesia 2016: Mur.
  • Premi Liberisliber 2016 per Mur.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gemma Gorga

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]