Gemma Humet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGemma Humet
DC71519 (27557174628).jpg
Gemma Humet (2018)
Biografia
Naixement 19 novembre 1988 (31 anys)
Terrassa (Vallès Occidental)
Activitat
Ocupació Cantant i pianista
Activitat 2012 –
Instrument Veu

Lloc web Lloc web
Facebook: gemmahumet Twitter: gemmahumet Musicbrainz: 004abbb9-3fbf-4fc9-a9c6-7aa71ace8cb6
Modifica les dades a Wikidata

Gemma Humet (Terrassa, 19 de novembre de 1988) és una cantant i pianista catalana. És neboda del cantant Joan Baptista Humet.[1]

Biografia[modifica]

Té estudis de cant jazz a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). L'abril de 2015 va treure el seu primer disc, Si canto enrere, sota el segell discogràfic Satélite K i produït pel guitarrista Pau Figueres, amb qui col·laboren des de fa anys, i va ser molt ben rebut per la crítica. Habitualment col·labora amb Toti Soler formant part dels espectacles Liebeslied, U, set, u, quatre: segar i batre o L'Ovidi, poema sense acabar (homenatge al desaparegut Ovidi Montllor, juntament a l'actor Joan Massotkleiner) i gravant cançons en els últims discs d'aquest ("Raó de viure", "El teu nom" i "El temps que s'atura").[2] També és coneguda per la seva col·laboració amb el també guitarrista Toni Xuclà, amb qui han presentat per sales i auditoris de tot Catalunya el disc: Espriu, amb música ho escoltaries potser millor, en el qual la cantant va posar veu a dos poemes musicats de Salvador Espriu, la coneguda "Aquesta pau és meva" i "A la vora del mar".[3]

L'any 2013 va participar en l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya cantant "Sonet", poema de Bartomeu Rosselló Porcel musicat per Maria del Mar Bonet al parc de la Ciutadella. El 2015, juntament a Mercè Martínez, Pemi Fortuny, Albert Guinovart i el Cor jove de l'Orfeó Català, va cantar a l'escenari oficial de la Via lliure de l'11 de setembre a l'avinguda de la Meridiana de Barcelona la cançó "Venim del nord, venim del sud", de Lluís Llach, en el moment en què el punter s'encaixava a l'escenari.[3]

Discografia[modifica]

  • Si canto enrere (2015)
  • Encara (2017)

Referències[modifica]

  1. Bianciotto, Jordi. «De cantant a cantautora». El Periódico', 17-04-2015. [Consulta: 1r gener 2017].
  2. C., X. «Gemma Humet debuta amb nostàlgia mediterrània». Ara, 15-04-2015. [Consulta: 1r gener 2017].
  3. 3,0 3,1 Martorell, Núria. «Una càlida veu amb D. O.». El Periódico, 12-12-2014. [Consulta: 1r gener 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gemma Humet Modifica l'enllaç a Wikidata