Gemma Miralles Esteve

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gemma Miralles)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGemma Miralles Esteve
Biografia
Naixement9 maig 1973 modifica (46 anys)
Alcoi modifica
Dades personals
FormacióInstitut del Teatre modifica
Activitat
OcupacióActriu de teatre, dramaturga i directora de teatre modifica

IMDB: 3877991 Modifica els identificadors a Wikidata

Gemma Miralles Esteve (Alcoi, L'Alcoià, 9 de maig de 1973) és una actriu, directora escènica, autora i docent del teatre valenciana. Va debutar amb la Cia La Dependent, però posteriorment ha participat a muntatges de diverses companyies. La seva actuació a Passionària va ser decisiva per a que l’obra fora doblement premiada: Millor Espectacle als XI Premis Turia i Millor Espectacle als Premis de les Arts Escèniques de la GVA. Com a directora, va obtenir el Premi del Públic dels Premis Abril amb Una de quatre formatges, i com a dramaturga destaca amb l'obra De Sukei a Naima, Premi Eduard Escalante dels Premis Ciutat de València (2016) i Premi de la Crítica de l’Associació d’Escriptors en Llengua Valenciana (2017).

Biografia[modifica]

La vocació teatral li arribà després d’haver substituït a la seva germana, Pepa Miralles, en la representació de les Rondalles d’Enric Valor a la Sala Escalante de València, quan tenia 17 anys[1]. Això li va fer canviar la seva primera intenció d’estudiar Filologia per la inscripció a les proves de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, on es va llicenciar en Art Dramàtic amb l’especialitat d’Interpretació l’any 1996. Durant aquests anys d’estudi, va participar en diversos muntatges, un d’ells dirigit per Albert Boadella. La formació complementària li ha estat impartida per figures com Mónica Extremiana, Juan Carlos Gené, Sol Picó i Júlia Varley.

Des de l’any 1991 fins el 2000 va formar part de l’equip que representava l’espectacle tradicional alcoià de titelles nadalenques El betlem de Tirisiti, declarat BIC per la Generalitat Valenciana[2] i que estava al càrrec de la companyia de teatre La Dependent, amb la qual havia començat la seua trajectòria teatral i de la que encara forma part, si bé treballa amb diversos grups professionals.

L’accés a la direcció va ser prest, un cop acabada la carrera. Ja aquell any li van oferir ser ajudanta de direcció a una producció del Teatre Escalante de València, Els viatges de Marco Polo, en la que treballava amb el director Joan Miquel Reig. La primera obra que va dirigir en solitari va ser Invents a dues veus, amb la companyia Essa Minúscula, que es va estrenar a la Mostra de Teatre d’Alcoi i va estar tres setmanes al Teatre Moratín[1]. Pel que fa a la interpretació, ha treballat a les ordres de directors com Jaume Policarpo, Oriol Broggi, Rafa Calatayud, Jorge Picó, Francesc Nel·lo, Àngel Llàcer, Juli Cantó, Jaume Melendres, David Plana, Núria Anglada, Berti Tobias i Pep Cortés[3].

Gemma Miralles s’ha prodigat relativament poc al món audiovisual, però també hi ha estat present. Ha actuat a sèries de la RTVV (Ràdio Televisió Valenciana) com ara Bon dia, bonica, Les moreres i El món d’Àlex. També a la sèrie de TV3 Laberint d'ombres. A més, ha acceptat tota mena d’accions que la posin davant del públic, com ara el recitat en públic de poemes de Verdaguer, Estellés i Sagarra. També la participació, com a cantant, a un disc d’Elies Monxolí, actuacions com a solista de l’orquestra La Noche i la presentació de la Gala dels Premis Ciutat d’Alcoi.[4]

L’any 2017 va donar un pas més i es va estrenar com a dramaturga en presentar la primera obra escrita per ella mateixa. De Sukei a Naima és un drama que mostra els esdeveniments viscuts per tres famílies morisques valencianes, sobretot el tràngol de l’expulsió el segle XVII. L’obra va ser coproduïda per La Dependent i l’IVC (Institut Valencià del Cultura) i es va estrenar al Festival de Teatre de Sagunt, dirigida per Cristina Lügstenmann.[5]

L'any 2020 va participar al IV Torneig de Dramatúrgia de l'Institut Valencià de Cultura, un "combat" literari anual en el que va haver d'enfrontar-se al també dramaturg Joan Nave.[6]

Gemma Miralles també ha exercit la docència, primer a l’àmbit escolar valencià i català, després al Centre Teatral Escalante de València[7] i a la Universitat Miguel Hernández d'Elx i la Universitat de València.

Dramatúrgia[modifica]

Ha escrit les obres teatrals De Sukei a Naima, Separeu-vos junts! i el monòleg Tocant el cel, i comparteix autoria amb Irene Pérez a les obres L'altra cara de la lluna i Consciència. La seva trajectòria professional és la següent: [8][3]

Any Títol Dramatúrgia Direcció[9] Producció Actriu
1993 Pervertimento José Sanchis Sinisterra Juli Cantó La Dependent
1996 La moral de la señora Dulska Gabriela Zapolska Jaume Melendres Teatre Adrià Gual
1996 Mala sang[10] David Plana David Plana Sala Beckett
1996 El pas Michel Azama Núria Anglada Teatre La cuina
1996 El tigre de Mary Plexiglàs Miquel Obiols Berti Tobias Teatre Tantarantana
1997 Per dones Creació col·lectiva Essa Minúscula
1997 Souvenir Ximo Llorens Juli Cantó La Dependent
1997 Cyrano de Bergerac[11] Jaume Policarpo (adaptació) Gemma Miralles Bambalina Titelles
1997 Invents a dues veus Roland Dubillard Gemma Miralles Essa Minúscula
1998 La corte del faraón Francesc Nel·lo Teatre La Cuina
1998 Quédate con la copla Creació col·lectiva Àngel Llàcer
1999 Morir no es tan fácil[12] David Plana Gemma Miralles Teatre de la Caixeta
1999 Botí Joe Orton Gemma Miralles La Dependent / Teatres de la Generalitat
2000 El miracle d'Anna Sullivan William Gibson (versió Rodolf Sirera) Rafa Calatayud La Pavana
2000 Pasionaria Jaume Policarpo Jorge Picó Bambalina Titelles / Picó
2000 Aladí i el geni de la llàntia Vicent Vila Gemma Miralles Teatre de la Caixeta
2001 Una teoria sobre això Pasqual Alapont Gemma Miralles La Dependent
2002 Tócame con tus ojos Gemma Miralles La sonrisa de Caín
2002 Lennon Jaume Policarpo Gemma Miralles Bambalina Teatre
2003 Bultaco 74 Gemma Miralles La Dependent
2003 Circus Eduard Costa Gemma Miralles Anem Anant
2005 Primera història d'Esther[13] Salvador Espriu Oriol Broggi Teatre Nacional de Catalunya
2005 Ubú Versió de Juan Luis Mira Jaume Policarpo Bambalina Titelles / Paco Bascuñán / Teatres de la Generalitat
2005 Flesh 1.74 Gemma Miralles La Sonrisa de Caín
2005 Construyendo a Verónica Gemma Miralles Bramant Teatre
2006 L'infern de Marta Pasqual Alapont Gemma Miralles La Dependent
2006 Una de quatre formatges Pasqual Alapont Gemma Miralles La Dependent / Teatres de la Generalitat
2007 Malajes Gemma Miralles La Sonrisa de Caín
2008 El somriure de Maureen O'Hara Pasqual Alapont Gemma Miralles La Dependent
2009 Els contes de Grimm Gemma Miralles Centre Teatral Escalante / Anem Anant
2010 Les dones de Lockerbie Deborah Brevoort Gemma Miralles La Dependent / Teatre Micalet
2010 La nòvia de Gary Cooper[14] Pasqual Alapont Gemma Miralles La Dependent
2012 El geperut de Notre-Dame Bambalina Teatre
2013 1,2,3 Macbeth Gemma Miralles Anem Anant
2013 Els contes de les mil i una nits Vicent Vila Gemma Miralles Centre Teatral Escalante
2016 De Sukei a Naima Gemma Miralles Gemma Miralles La Dependent / Institut Valencià de Cultura
2018 Separeu-vos junts! [15] Gemma Miralles Pepa Miralles La Dependent
2018 Història d'una mestra [16] Gemma Miralles Cactus Teatre
2020 El método Grönholm[17] Jordi Galcerán Gemma Miralles Olympia Produccions / Ornitorrinc

Premis[modifica]

  • Premi del Públic als Premis Abril 2007 per Una de quatre formatges[18]
  • Premi a la Millor Contribució Teatral als XI Premis Turia 2002 per Pasionaria.[19]
  • Premi al Millor Espectacle dels Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana 2002 per Pasionaria[20]
  • Premi Eduard Escalante dels Premis Ciutat de València de Teatre en valencià 2016 per De Sukei a Naima. [21]
  • Premi de la Crítica de l'Associació d'Escriptors en Llengua Valenciana 2017 per l'obra De Sukei a Naima. [22]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Vizcarra Fortuny, Esther «Gemma Miralles: La nueva generación.». Ciudad de Alcoy. Ciudad Semanal, 96, 22-05-1999, pàg. 7-11.
  2. «Decret pel qual es declara Bé Immaterial d'Interés Cultural el Betlem de Tirisiti d'Alcoi». DOGV (Diari Oficial de la Generalitat Valenciana), 4389, 29-11-2002.
  3. 3,0 3,1 «Gemma Miralles ~ AAPV». [Consulta: 7 març 2020].
  4. Peidro, Luis «Una gala espectacular» (en castellà). Ciudad de Alcoy, 9260, 15-03-2012, pàg. 3.
  5. «'De Sukei a Naima': la història cíclica dels (també) orígens del poble valencià». Diari La Veu. [Consulta: 7 març 2020].
  6. «Gemma Miralles y Joan Nave, dos 'pesos pesados' en el ring del IV Torneo de Dramaturgia» (en castellà). Europa Press, 07-01-2020 [Consulta: 8 març 2020].
  7. Entraigües, J. «Las Jornadas de Creación de Teatro Infantil-Teatre Escalante presentan su segunda edición en la SGAE» (en castellà). Horta Noticias, 13-05-2019. [Consulta: 7 març 2020].
  8. Roselló, Ramon X. «Els directors d'escena valencians en temps de democracia». Zeitschrift für Katalanistik, 26, 2013, pàg. 314.
  9. ROSELLÓ, R. X. (2014). Más allá de la interpretación: nuevas creadoras en el teatro valenciano actual. Telondefondo. Revista De Teoría Y Crítica Teatral, 10(19), 83-107
  10. GARCIA, B. (1997). Crítica de Mala sang, de David Plana. Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, (7), 151-155.
  11. Oltra Albiach, Miquel Àngel. Els titelles i l'educació: propostes per a la incorporació dels titelles valencians als itineraris d'educació literària i intercultural (Tesi). València: Universitat de València, 01-06-2011, p. 494-497. 
  12. Vizcarra, E. «La Caixeta presenta la obra "Morir no es tan fàcil"». Ciudad de Alcoy, 6718, 10-02-2002, pàg. 10.
  13. Boreu, F. F. (2007). Què n'hem de fer, dels clàssics?. Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, (57), 295-298.
  14. «Porque, en teatro, algunas segundas partes sí son buenas» (en castellà). Levante-EMV. [Consulta: 12 març 2020].
  15. Entraigües, J. «La obra teatral ‘Separau-vos junts!’ recorre los escenarios de la Comunitat» (en castellà). Horta Noticias, 18-01-2019. [Consulta: 11 març 2020].
  16. «El Escalante traza una radiografía de nuestra historia en su ciclo 'Teatro de la Memoria'» (en castellà). Valenciaplaza. [Consulta: 11 març 2020].
  17. «'El método Grönholm', una divertida y feroz lucha por conseguir un empleo» (en castellà), 11-02-2020. [Consulta: 13 març 2020].
  18. «La Dependent lleva a la Sala Russafa el humor para todos los públicos» (en castellà). Europa Press, 24-04-2013. [Consulta: 12 març 2020].
  19. «XI PREMIS TURIA 2002» (en castellà). Cartelera Turia. [Consulta: 12 març 2020].
  20. ««Pasionària» y «Bésame el cactus», Premios de las Artes Escénicas» (en castellà), 27-03-2002. [Consulta: 12 març 2020].
  21. «Los alcoyanos Silvestre Vilaplana y Gemma Miralles reciben el reconocimiento de la Crítica de Escritores Valencianos» (en castellà). Radio Alcoy, 28-06-2018.[Consulta: 7 març 2020].
  22. «Alonso, Aliaga, Claramunt, Miralles, Vilaplana i Pellicer, premis de la Crítica». El Temps. [Consulta: 11 març 2020].

Enllaços externs[modifica]