Gemma Miralles Esteve

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaGemma Miralles Esteve
Biografia
Naixement9 maig 1973 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut del Teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, dramaturga, directora de teatre Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3877991 Modifica el valor a Wikidata

Gemma Miralles Esteve (Alcoi, L'Alcoià, 9 de maig de 1973) és una actriu, directora escènica, autora i docent del teatre valenciana.[1][2] Com a directora, va obtenir el Premi del Públic dels Premis Abril amb Una de quatre formatges, i com a dramaturga destaca amb l'obra De Sukei a Naima, Premi Eduard Escalante dels Premis Ciutat de València (2016) i Premi de la Crítica de l'Associació d'Escriptors en Llengua Valenciana (2017). Com a actiu cal destacar la seva participació a Passionària, millor espectacle als XI Premis Turia i millor espectacle als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana.

Biografia[modifica]

Una substitució de la seva germana, Pepa Miralles, en la representació de les Rondalles d'Enric Valor a la Sala Escalante de València li va fer canviar la seva primera intenció d'estudiar Filologia per la inscripció a les proves de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, on es va llicenciar en Art Dramàtic amb l'especialitat d'Interpretació l'any 1996. Durant aquests anys d'estudi, va participar en diversos muntatges, un dels quals dirigit per Albert Boadella. La formació complementària li ha estat impartida per figures com Mónica Extremiana, Juan Carlos Gené, Sol Picó i Júlia Varley.[3]

Des de l'any 1991 fins al 2000 va formar part de l'equip que representava l'espectacle tradicional alcoià de titelles nadalenques El betlem de Tirisiti, declarat BIC per la Generalitat Valenciana[4] i que estava al càrrec de la companyia de teatre La Dependent.

Acabada de llicenciar, s'estrenà com a ajudanta de direcció en una producció del Teatre Escalante de València, Els viatges de Marco Polo, en què treballava amb el director Joan Miquel Reig. La primera obra que va dirigir en solitari va ser Invents a dues veus, amb la companyia Essa Minúscula, que es va estrenar a la Mostra de Teatre d'Alcoi i va estar tres setmanes al Teatre Moratín.[3]

Pel que fa a la interpretació, ha treballat a les ordres de directors com Jaume Policarpo, Oriol Broggi, Rafa Calatayud, Jorge Picó, Francesc Nel·lo, Àngel Llàcer, Juli Cantó, Jaume Melendres, David Plana, Núria Anglada, Berti Tobias i Pep Cortés.[5]

Gemma Miralles ha treballat esporàdicament al món audiovisual. Ha actuat en sèries de la RTVV (Ràdio Televisió Valenciana) com ara Bon dia, bonica, Les moreres i El món d'Àlex. També a la sèrie de TV3 Laberint d'ombres. A més, ha participat al recitat en públic de poemes de Verdaguer, Estellés i Sagarra.[cal citació]

Com a cantant, ha format part d'un disc d'Elies Monxolí, actuacions com a solista de l'orquestra La Noche i presentadora de la Gala dels Premis Ciutat d'Alcoi.[6] L'any 2020 va participar al IV Torneig de Dramatúrgia de l'Institut Valencià de Cultura, un "combat" literari anual en què va haver d'enfrontar-se al també dramaturg Joan Nave.[7]

L'any 2017 es va estrenar com a dramaturga en presentar la primera obra escrita per ella mateixa. De Sukei a Naima és un drama que mostra els esdeveniments viscuts per tres famílies morisques valencianes, sobretot el tràngol de l'expulsió el segle xvii. L'obra va ser coproduïda per La Dependent i l'IVC (Institut Valencià del Cultura) i es va estrenar al Festival de Teatre de Sagunt, dirigida per Cristina Lügstenmann.[8]

Gemma Miralles també ha exercit la docència, primer a l'àmbit escolar valencià i català, després al Centre Teatral Escalante de València,[9] i a la Universitat Miguel Hernández d'Elx i la Universitat de València.

Dramatúrgia[modifica]

Ha escrit les obres teatrals De Sukei a Naima, Separeu-vos junts! i el monòleg Tocant el cel, i comparteix autoria amb Irene Pérez a les obres L'altra cara de la lluna i Consciència. També ha adaptat al teatre la novel·la Júlia, d'Isabel-Clara Simó.[10][11]

Direcció i interpretació[modifica]

Principals obres que ha dirigit i interpretat [12][5]

Any Títol Dramatúrgia Direcció[13] Producció Actriu
1993 Pervertimento José Sanchis Sinisterra Juli Cantó La Dependent Sí
1996 La moral de la señora Dulska Gabriela Zapolska Jaume Melendres Teatre Adrià Gual Sí
1996 Mala sang[14] David Plana David Plana Sala Beckett Sí
1996 El pas Michel Azama Núria Anglada Teatre La cuina Sí
1996 El tigre de Mary Plexiglàs Miquel Obiols Berti Tobias Teatre Tantarantana Sí
1997 Souvenir Ximo Llorens Juli Cantó La Dependent Sí
1997 Cyrano de Bergerac[15] Jaume Policarpo (adaptació) Gemma Miralles Bambalina Titelles
1998 La corte del faraón Francesc Nel·lo Teatre La Cuina Sí
1999 Morir no es tan fácil[16] David Plana Gemma Miralles Teatre de la Caixeta
1999 Botí Joe Orton Gemma Miralles La Dependent / Teatres de la Generalitat
2000 El miracle d'Anna Sullivan William Gibson (versió Rodolf Sirera) Rafa Calatayud La Pavana Sí
2000 Pasionaria Jaume Policarpo Jorge Picó Bambalina Titelles / Picó Sí
2000 Aladí i el geni de la llàntia Vicent Vila Gemma Miralles Teatre de la Caixeta
2001 Una teoria sobre això Pasqual Alapont Gemma Miralles La Dependent
2002 Tócame con tus ojos Gemma Miralles La sonrisa de Caín
2002 Lennon Jaume Policarpo Gemma Miralles Bambalina Teatre
2003 Bultaco 74 Gemma Miralles La Dependent
2003 Circus Eduard Costa Gemma Miralles Anem Anant
2005 Primera història d'Esther[17] Salvador Espriu Oriol Broggi Teatre Nacional de Catalunya Sí
2005 Ubú Versió de Juan Luis Mira Jaume Policarpo Bambalina Titelles / Paco Bascuñán / Teatres de la Generalitat Sí
2005 Flesh 1.74 Gemma Miralles La Sonrisa de Caín
2005 Construyendo a Verónica Gemma Miralles Bramant Teatre
2006 L'infern de Marta Pasqual Alapont Gemma Miralles La Dependent
2006 Una de quatre formatges Pasqual Alapont Gemma Miralles La Dependent / Teatres de la Generalitat
2007 Malajes Gemma Miralles La Sonrisa de Caín
2008 El somriure de Maureen O'Hara Pasqual Alapont Gemma Miralles La Dependent
2009 Els contes de Grimm Gemma Miralles Centre Teatral Escalante / Anem Anant Sí
2010 Les dones de Lockerbie Deborah Brevoort Gemma Miralles La Dependent / Teatre Micalet Sí
2010 La nòvia de Gary Cooper[18] Pasqual Alapont Gemma Miralles La Dependent
2012 El geperut de Notre-Dame Bambalina Teatre Sí
2013 1,2,3 Macbeth Gemma Miralles Anem Anant Sí
2013 Els contes de les mil i una nits Vicent Vila Gemma Miralles Centre Teatral Escalante
2016 De Sukei a Naima Gemma Miralles Gemma Miralles La Dependent / Institut Valencià de Cultura Sí
2018 Separeu-vos junts! [19] Gemma Miralles Pepa Miralles La Dependent Sí
2018 Història d'una mestra[20] Gemma Miralles Cactus Teatre Sí
2020 El método Grönholm[21] Jordi Galcerán Gemma Miralles Olympia Produccions / Ornitorrinc
2021 Icària[22][23] Pasqual Alapont Pepa Miralles La Dependent Sí
2022 Júlia[10] Isabel-Clara Simó (Adaptació: Gemma Miralles) Gemma Miralles La Dependent

Premis[modifica]

  • Premi del Públic als Premis Abril 2007 per Una de quatre formatges[24]
  • Premi a la Millor Contribució Teatral als XI Premis Turia 2002 per Pasionaria.[25]
  • Premi al Millor Espectacle dels Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana 2002 per Pasionaria[26]
  • Premi Eduard Escalante dels Premis Ciutat de València de Teatre en valencià 2016 per De Sukei a Naima. [27]
  • Premi de la Crítica de l'Associació d'Escriptors en Llengua Valenciana 2017 per l'obra De Sukei a Naima. [28]

Referències[modifica]

  1. ↑ ««He trabajado más como directora que como actriz»» (en castellà). Aquí medios de comunicación, 12-07-2021. [Consulta: 17 març 2023].
  2. ↑ «Gemma Miralles Esteve». Autors a les aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 17 març 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 Vizcarra Fortuny, Esther «Gemma Miralles: La nueva generación.». Ciudad de Alcoy. Ciudad Semanal, 96, 22-05-1999, pàg. 7-11.
  4. ↑ «Decret pel qual es declara Bé Immaterial d'Interés Cultural el Betlem de Tirisiti d'Alcoi». DOGV (Diari Oficial de la Generalitat Valenciana), 4389, 29-11-2002.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Gemma Miralles ~ AAPV». Arxivat de l'original el 2019-09-02. [Consulta: 7 març 2020].
  6. ↑ Peidro, Luis «Una gala espectacular» (en castellà). Ciudad de Alcoy, 9260, 15-03-2012, pàg. 3.
  7. ↑ «Gemma Miralles y Joan Nave, dos 'pesos pesados' en el ring del IV Torneo de Dramaturgia» (en castellà). Europa Press, 07-01-2020 [Consulta: 8 març 2020].
  8. ↑ «'De Sukei a Naima': la història cíclica dels (també) orígens del poble valencià». Diari La Veu. [Consulta: 7 març 2020].
  9. ↑ Entraigües, J. «Las Jornadas de Creación de Teatro Infantil-Teatre Escalante presentan su segunda edición en la SGAE» (en castellà). Horta Noticias, 13-05-2019. [Consulta: 7 març 2020].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Èxit de la versió teatral de 'Júlia'», 19-02-2022. [Consulta: 2 març 2022].
  11. ↑ j c, a. «Bromera ret homenatge a Isabel-Clara Simó per l'estrena de ‘Júlia’ a Alcoi», 12-02-2022. [Consulta: 2 març 2022].
  12. ↑ Roselló, Ramon X. «Els directors d'escena valencians en temps de democracia». Zeitschrift für Katalanistik, 26, 2013, pàg. 314.
  13. ↑ ROSELLÓ, R. X. (2014). Más allá de la interpretación: nuevas creadoras en el teatro valenciano actual. Telondefondo. Revista De Teoría Y Crítica Teatral, 10(19), 83-107
  14. ↑ GARCIA, B. (1997). Crítica de Mala sang, de David Plana. Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, (7), 151-155.
  15. ↑ Oltra Albiach, Miquel Àngel. Els titelles i l'educació: propostes per a la incorporació dels titelles valencians als itineraris d'educació literària i intercultural (tesi). València: Universitat de València, 01-06-2011, p. 494-497. 
  16. ↑ Vizcarra, E. «La Caixeta presenta la obra "Morir no es tan fàcil"». Ciudad de Alcoy, 6718, 10-02-2002, pàg. 10.
  17. ↑ Boreu, F. F. (2007). Què n'hem de fer, dels clàssics?. Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, (57), 295-298.
  18. ↑ «Porque, en teatro, algunas segundas partes sí son buenas» (en castellà). Levante-EMV. [Consulta: 12 març 2020].
  19. ↑ Entraigües, J. «La obra teatral ‘Separau-vos junts!’ recorre los escenarios de la Comunitat» (en castellà). Horta Noticias, 18-01-2019. [Consulta: 11 març 2020].
  20. ↑ «El Escalante traza una radiografía de nuestra historia en su ciclo 'Teatro de la Memoria'» (en castellà). Valenciaplaza. [Consulta: 11 març 2020].
  21. ↑ «'El método Grönholm', una divertida y feroz lucha por conseguir un empleo» (en castellà), 11-02-2020. [Consulta: 13 març 2020].
  22. ↑ «‘Icària’ de la compañía alcoyana La Dependent en el Teatro Rialto». [Consulta: 2 març 2022].
  23. ↑ Marcos, Nieves. «Moralidad y lucha de ideas se concitan en 'Icària'» (en castellà), 18-03-2021. [Consulta: 2 març 2022].
  24. ↑ «La Dependent lleva a la Sala Russafa el humor para todos los públicos» (en castellà). Europa Press, 24-04-2013. [Consulta: 12 març 2020].
  25. ↑ «XI PREMIS TURIA 2002» (en castellà). Cartelera Turia. [Consulta: 12 març 2020].
  26. ↑ ««Pasionària» y «Bésame el cactus», Premios de las Artes Escénicas» (en castellà), 27-03-2002. [Consulta: 12 març 2020].
  27. ↑ «Los alcoyanos Silvestre Vilaplana y Gemma Miralles reciben el reconocimiento de la Crítica de Escritores Valencianos» (en castellà). Radio Alcoy, 28-06-2018.[Consulta: 7 març 2020].
  28. ↑ «Alonso, Aliaga, Claramunt, Miralles, Vilaplana i Pellicer, premis de la Crítica». El Temps. [Consulta: 11 març 2020].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gemma_Miralles_Esteve&oldid=32311600»