Gemma Sales i Amill
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1945  (78/79 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura infantil i juvenil i il·lustració de llibres |
| Lloc de treball | Catalunya |
| Ocupació | il·lustradora, autora de còmics, escriptora |
Gemma Sales i Amill (Barcelona, 1945) és una escriptora, guionista de còmic i il·lustradora catalana.
Trajectòria[modifica]
Sales va estudiar Belles arts a Barcelona, a l'Escola de la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, un postgrau d'il·lustració a la EINA, i cursos i seminaris de filosofia, literatura, art contemporani i simbolisme a l'Institut d'Humanitats de Barcelona.[1][2]
Es va introduir al món del còmic i de les arts gràfiques de la mà del dibuixant Edmond, de qui va aprendre la tècnica del còmic. Als 16 anys va començar a publicar professionalment a l'Estudi Bruguera, on va dibuixar Celia i As de cors (1963). El 1965, va començar una llarga col·laboració amb l'Editorial Toray, on va treballar activament amb els guions de Victòria Sau. Amb Toray, va publicar Roses Blanques, Serenata, Azucena i Carol.[1][3] El 1985, va publicar els seus primers relats al diari Avui, en la col·lecció de contes per a primers lectors Els Peluts i en guions per a historietes en la revista Rodamon.[2]
Sales ha publicat llibres infantils com M'agraden els monstres (1994), Explica'm una història (2002), Adéu, adéu (2004), Dorms molt, Joana (2004), Els bons amics (2011) o Gnoms de jardí (2013). Ha escrit contes per a nens que han estat traduïts a l'italià, al xinès, al japonès i al coreà. Concretament, té diversos títols traduïts a l'anglès i publicats en japonès, entre altres, Mummy's Elephant Birthday (2001) i The Scarf (2001), que han estat adaptats posteriorment a dibuixos animats per ensenyar anglès als nens coreans i xinesos.[4]
Com a il·lustradora, ha treballat especialment amb l'editorial francesa MSM i en la japonesa Gakken. Imparteix tallers d'escriptura creativa i il·lustració a nens i adults.[1] Combina escriure i il·lustrar amb el treball de fer classes de dibuix i pintura a l'escola d'adults Freire.[2] És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN Club.
Reconeixements[modifica]
Sales ha guanyat els següents premis literaris:[5]
- Crítica Serra d'Or de la il·lustració infantil, 1992: La lluna i els miralls
- Premi Parcir d'àlbum infantil il·lustrat, 2003: Adéu, adéu…
El 22 de novembre del 2016, a la Reial Acadèmia d'Espanya a Roma, es va inaugurar l'exposició Presentes: autoras de tebeo de ayer y de hoy comissariada pel Col·lectiu d'Autores de Còmic, en la qual inclouen la vida i obra de Gemma Surts i Amill com una de les dones oblidades al món del còmic a Espanya.[6]
Obra[modifica]
Llibres publicats[modifica]
Sales ha publicat els següents títols:[7]
- Dorms molt, Joana.... Barcelona: Ed. del Pirata, 2007.
- Adéu, adéu… Berga: L'Albí, 2003.
- Quants tràfecs per un coixí!. Barcelona: Alfaguara - Grup Promotor, 2000.
- Conta’m una història trista. Barcelona: Edebé, 2000.
- M'agraden els monstres. Barcelona: Joventut, 1995.
- Reis. Santa Coloma de Gramenet: Ajuntament, 1991.
- Dibuixos del núm. 197 [de 204] d'Històries. Barcelona, Bruguera, 1963.
Obres dramàtiques representades[modifica]
- La caputxeta deixa la caputxa. Barcelona: Teatre Nacional de Catalunya, 1998.[7]
Guions de ficció difosos[modifica]
- La mar. Televisió: TV3, 1998.[7]
La Biblioteca de Catalunya va comprar, l'any 2019, dibuixos originals relacionats amb l'activitat de l'artista.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Presentes autoras de tebeo de ayer y hoy» (en castellà). AECID Publicaciones, 02-03-2017. [Consulta: 6 octubre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Gemma Sales Amill». Escriptors.cat. [Consulta: 20 abril 2018].
- ↑ «Las autoras de cómic españolas exponen en Bangkok por el Día Internacional de la Mujer» (en castellà). RTVE.es. [Consulta: 6 octubre 2020].
- ↑ «The MEMORO Project - Gemma Sales Amill». Memoro.org. [Consulta: 20 abril 2018].
- ↑ «Sales Amill, Gemma». PrioratEnPersona.cat. [Consulta: 20 abril 2018].
- ↑ Valdés, Isabel. «Los lápices con los que ellas dibujan la historia» (en castellà). ElPaís.com, 22-11-2016. [Consulta: 21 abril 2018].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Sales Amill, Gemma». LletresCatalanes.cat. [Consulta: 20 abril 2018].